"L'única manera de fer que els ciutadans reciclin més és que els afecti a la butxaca"

Aquesta entrevista forma part de l'Anuari 2018 publicat per Capgròs, on es resumeixen els grans temes de l'any que hem deixat enrere. Carles Salesa dirigeix el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, que revaloritza les deixalles provinents del Maresme i el Vallès Oriental. També promou el congrés Reccuwaste a Mataró. 

Amb quines dades tanca el curs el Consorci?
La crescuda de la recollida selectiva ha estat d’un 6,57% respecte a l’exercici anterior, amb un increment especial del vidre, mentre que la matèria orgànica està força estancada. Aquest increment ha anat acompanyat d’un augment de la fracció resta, i ve motivat pel repunt del consum fruit de la moderació de la crisi. Durant els anys més durs de la mateixa a Catalunya la generació de residus va disminuir en un 20% i ara ha tornat a pujar. L’objectiu seria desacoblar la generació de deixalles de les xifres de consum, és a dir que els vaivens de l’economia no afectin tan directament aquest àmbit. 

On se situa el Maresme?
El percentatge de la recollida selectiva respecte al total de residus ha crescut, però no estem millorant en excés. Cal tenir en compte que el Maresme està més de quatre punts per sobre de la mitjana catalana, el 44,28% respecte al 39,9%. Al nostre territori hi ha diferències molt importants, amb sis municipis que estan per sobre del 60% en recollida selectiva i 10 més per sobre del to%. Aquests 16 ajuntaments, però, són dels municipis més petits, mentre que els de Mataró, Pineda, Premià o el Masnou, que suposen dos terços de la població de la comarca, estan molt per sota.  

Com és que no s’aplica el porta a porta a més llocs?
No és una qüestió només del Maresme, sinó general. Cal tenir en compte que Canet de Mar és el municipi més gran de tot Catalunya on s’aplica el porta a porta. Ho duen a terme més de 130 municipis, però tots són petits. El salt a ciutats de més de 30.000 habitants encara no ha fructificat. Hi ha iniciatives interessants com les de Dosrius, on per la baixa densitat de població el porta a porta tradicional no es percep com a útil, però on s’aposta pels contenidors intel·ligents, que només s’obren amb un codi qr o targeta que té cada família i que registra quantes vegades l’has utilitzat. Això ens porta a l’Itaca de la gestió dels residus que és el pagament per generació. Cal acabar amb la tarifa plana i particularitzar la taxa de residus de cada ciutadà en funció dels seus hàbits de reciclatge. 

Com podem conscienciar el ciutadà?
Quan toquem la butxaca del ciutadà és l’única manera que aconseguim conscienciar de veritat. La població està saturada de missatges apocalíptics sobre el canvi climàtic i el futur del planeta, i s’ha insensibilitzat.