L’últim any que floreix la Mimosa

La mimosa és la planta que floreix primer cada l'any, ho fa  precisament el mes de gener. "Vam pensar-hi força temps en el nom" recorda l'Assumpta Majó. A l'estiu de 1983, que van passar a Òrrius, es reunien amb els veïns cada nit, i entre tots anaven fent propostes. "Fantasia" va estar a punt de ser l'escollit, però la inauguració del parc aquàtic amb el mateix nom els ho va engegar a rodar. També van plantejar "aeròbic", concepte que llavors s'estava posant molt de moda, però no volien encasellar la botiga exclusivament a l'àmbit esportiu. Mimosa va ser finalment el que van triar, més neutre, i que permetia agafar les agradables tonalitats grogues i verdes de la planta com a senyal d'identitat de l'establiment. "Potser li esqueia més a una floristeria", bromeja Majó. Mimosa va obrir portes al carrer Sant Josep fa més de 32 anys, el 8 de setembre de 1983, i aquest estiu les tancarà. Ho faran el mes de juny, després d'uns quants mesos amb descomptes i liquidacions. La seva propietària de 74 anys, ha decidit jubilar-se i abaixar la persiana. Una d'aquelles botigues "de tota la vida" que deixarà molts clients orfes. "Molta gent que ja venia de petita i ara ens comprava roba per als seus fills i ens diu 'ostres, i què farem ara?'", afirma Majó.

Durant aquestes més de tres dècades de vida, Mimosa ha estat un referent en el món de les disfresses, la roba de dansa i patinatge, i la roba de bany. Hi havia molts productes d'aquests tres àmbits que a Mataró que tan sols es podien trobar en aquesta botiga gran i abundant, amb el gènere desbordant les seves parets i aparador. "Sempre m'ha agradat que es veiés tot el que teníem, que la botiga tingués un caire alegre", explica la seva propietària.

Mimosa és com "tres botigues en una", tal i com diu Majó. Va començar venent disfresses i roba de dansa, però aviat es van adonar que la clientela també buscava banyadors, en un moment que més enllà d'algunes corseteries, a Mataró era força complicat trobar roba de bany adequada. Evidentment, amb el pas dels anys les coses han canviat molt, a causa de l'arribada de grans superfícies i d'establiments especialitzats, sumat al gir radical que ha donat el sector del tèxtil, amb el domini de la importació procedent de Xina i l'Extrem Orient. "Avui costa entendre què valen les coses, de per què una samarreta et costa 40 euros i l'altra te'n val tan sols cinc, però aquesta última te l'han portada ja feta de la Xina i aquí només l'estampen", explica Majó.

Malgrat que l'adaptació als temps actuals és complicada, a Mimosa no els ha faltat feina. "La crisi l'hem patida com tots, però hem pogut aguantar", expliquen. El motiu del tancament, per tant, no és pas la manca de clientela. Amb 74 anys, Majó considera que és el moment de plegar veles. Tampoc té ganes de fer determinades coses que serien bàsiques per mantenir l'establiment amb vida en els propers anys. "Em faltaria tota la part de fer una bona web, de les xarxes socials... però a mi m'agrada molt més cosir, fer algunes disfresses per encàrrec, que no pas posar-me amb coses d'informàtica".