L'operació Sala Cabañes fa el primer pas admetent la dificultat del procés

Que la ciutat i els ciutadans guanyin un nou teatre i la dignificació d'un zona central de la ciutat. Aquest és el desig que van expressar ahir dimecres dia 10 a la sala de reunions de Can Palauet l'alcalde Joan Antoni Baron, el president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, i el president del Patronat de la Sagrada Família, Joaquim Llorens, durant la signatura del conveni d'inici de converses sobre el futur dels espais on està ubicada la seu social del Centre Catòlic i del patrimoni urbanístic del Patronat.

Es tracta d'un acord que formalitza i posa sobre paper el consens -avançat per Capgròs- que de forma verbal s'ha anat construïnt els darrers mesos: el Centre Catòlic construirà un nou teatre soterrat sota una nova plaça amb pisos a la zona de La Riera i el carrer Onofre Arnau i una altra plaça on ara hi ha el Pati del Cafè Nou, mentre l'Ajuntament buscarà junt amb l'entitat un espai on reubicar la resta de seccions del Centre Catòlic –Sala Cabañes, l'Esportiva, l'escola Balmes i l'Escola de Música Liceu de Mataró-.

Només aquesta part de l'operació és prou complexa com per ocupar les energies de tots els implicats però òbviament la cosa no acaba aquí perquè a cap dels presents se li escapava quin és el gran escull del projecte. Es tracta dels terrenys dels terrenys del Cafè Nou, propietat del Patronat de la Sagrada Família però ocupats des de 1984 per la Unió de Cooperadors, l'entitat que n'és la propietària històrica i que manté un litigi amb aquesta altra institució amb motiu d'això.

D'aquesta manera, doncs, s'obria una caixa dels trons tancada des de fa dinou anys, quan l'advocat Miquel Jornet va cedir la propietat d'aquests polèmics terrenys al Patronat de la Sagrada Família, que no els ha pogut usar mai. Tot plegat explica la solemnitat de l'acte, on hi havia tres regidors del govern –Arcadi Vilert, Jaume Graupera i Montse López- així com de diversos pesos pesants tant del Cercle Catòlic –vuit dels onze components de la junta del Centre Catòlic-. El propi Llorens, en un discurs llegit, es va remuntar als 122 anys d'història de l'entitat per acabar demanant a l'actual alcalde que els ajudi a tirar endavant la proposta i resoldre d'una vegada per totes els problemes que s'arrosseguen des de fa tant temps.

La Unió de Cooperadors es nega a parlar directament amb el Centre Catòlic –a qui no reconeix com a propietari legítim-, de manera que l'Ajuntament haurà de jugar un complicat paper de mediació entre les dues parts a través de la Fundació Unió de Cooperadors. Fonts del govern han assegurat que l'Ajuntament té ja les idees força avançades sobre com resoldre la situació, que podria passar perquè els terrenys del Cafè Nou passin a formar part de la Fundació Cooperadors de Mataró –que integren l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors-.

“És una operació sensible i complexa. No serà fàcil”, va admetre Joan Antoni Baron. “Però allà on som no és la solució òptima. El pitjor que ens pot passar és quedar-nos on estem. El futur el podem guanyar si som valents”, va apuntar mentre admetia que faran falta mesos i algun any per resoldre la situació. Baron va autoimposar-se dues condicionants per tirar endavant el proces: garantir la recol·locació de totes les seccions del Centre Catòlic en les millors condicions possibles i que els números acabin sortint.

Per la seva part, Blanch va afirmar que el Centre Catòlic ja ha acceptat el sacrifici que suposarà renunciar a la concentració de totes les seccions de l'entitat en un mateix espai, com passa ara. I va agrair la feina feta pel regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, i el mateix alcalde fins al moment. “Hem de dibuixar un nou futur. Només ens mou l'interès de treballar per la ciutat”, va apuntar. Anteriorment el president del Centre Catòlic es va referir a la potència de l'entitat que presideix, en la qual participen unes 2.500 persones.