L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica fa palès un alentiment de l'economia

El Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament va presentar ahir a Can Palauet a la tarda el quinzè número de l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró. El documenta palesa que el 2003 ha estat un any d'alentiment de l'economia i que la capital del Maresme, amb una forta especialització en el sector tèxtil, presenta també dificultats per superar l'alentiment d'activitat dels darrers períodes. Aquesta difícil situació en què es troba immersa Mataró es reflecteix d'una forma directa en el mercat laboral. Així, l'atur registrat s'ha incrementat un 6,4%, situant la taxa d'atur del tercer trimestre de 2003 en el 6,95% de la població activa segons el cens de 2001.

El sector de la construcció ha liderat el creixement econòmic de la ciutat i sembla haver-se reactivitat en els nou primers mesos de 2003. Així, si bé el nombre d'assalariats es va reduir en el 2002, les dades del tres trimestres primers de 2003 assenyalen creixements considerables, per sobre del 4%. Malgrat constituir-se en el sector que ha resistit millor la situació d'incertesa econòmica, l'espectacular ritme de creixement que ha mantingut la construcció en els darrers anys sembla difícilment sostenible.

Però al marge del sector de la construcció, el conjunt de l'activitat empresarial a Mataró continua estancada, com així ho demostra el creixement del 0,9% en el nombre d'assalariats registrat a finals del tercer trimestre de 2003. Amb aquest increment el nombre d'assalariats a Mataró se situa en 31.100.

Cooperativisme i Economia Social a Mataró
En el transcurs de l'acte el soci fundador del gabinet d'anàlisi i planificació (GAP), Jordi Planas, i el professor de Filosofia Social a ESADE, Toni Comín, van tractar el tema Cooperativisme i Economia Social a Mataró, que és també el monogràfic que inclou l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica. Planas va explicar que les empreses d'economia social es defineixen per la participació democràtica dels treballadors, posar la persona per sobre del capital i repartir els beneficis o excedents entre els treballadors.

Les empreses d'economia social, legalment, poden ser fundacions, mútues, associacions, societats laborals i cooperatives. Tan a Mataró com a Catalunya, les xifres demostren que el món de l'economia social ha crescut en un 82%, bàsicament a partir de la forma de les societats laborals i en detriment del sistema cooperatiu. A Mataró, concretament existeixen 158 empreses d'aquest tipus, 77 de les quals són cooperatives.