Capgròs
Un estudi portat a terme en disset hospitals de l'estat, entre els quals els de Mataró i Calella, i coordinat des de l'Hospital Universitari de Bellvitge ha demostrat per primera vegada que una teràpia antiretroviral combinada que inclogui el fàrmac abacavir provoca menys efectes secundaris sobre el greix corporal que si inclou estavudina. L'estudi es publica aquest dimecres dia 21 en la prestigiosa revista científica 'Journal of Acquired Immune Deficiency Syndromes'.
Aquest ha estat el primer assaig aleatoritzat de gran abast dissenyat primàriament per comparar la incidència de la lipoatròfia (pèrdua de greix) entre dos règims antiretrovirals diferents, i els seus resultats poden ser importants a l'hora d'escollir la combinació de fàrmacs més adequada per iniciar un tractament.
En un moment en què les actuals teràpies antiretrovirals han aconseguit convertir el VIH/sida gairebé en una malaltia crònica, una de les limitacions més importants que continuen presentant són les anormalitats morfològiques i lípidiques que en ocasions provoquen, tant en forma de pèrdua de greix a la cara, els braços i les cames, com en forma d'acumulació de greix en zones com ara les regions abdominal i dorsocervical.
A més de l'impacte estètic, funcional i psíquic que provoquen aquestes alteracions, assenyalen també la possibilitat que els tractaments estiguin incrementant el risc de problemes cardiovasculars. Actualment no es coneix encara el mecanisme exacte que les causa ni existeix cap forma d'evitar-les.
L'estudi ha consistit en un seguiment realitzat durant gairebé dos anys a un total de 237 pacients de disset hospitals espanyols, dels quals 115 van rebre abacavir i 122 estavudina, en tots dos casos en combinació amb lamivudina i efavirenz.
L'estudi ha estat coordinat per Ángel Daniel Podzamczer, del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari de Bellvitge, i els hospitals participants han estat els de Bellvitge, Clínic i Vall d'Hebron de Barcelona, Príncipe de Asturias, Joan XXIII de Tarragona, Calella, Mataró, Son Dureta, General d'Alacant, Mútua de Terrassa, Sant Joan, Terrassa, 12 de Octubre, Gregorio Marañón, Sant Pau, Juan Canalejo, i Viladecans (Baix Llobregat).
Després de 96 setmanes de seguiment, els resultats ha estat que només el 4,8% dels pacients que van estar prenent un tractament que incloïa abacavir van desenvolupar signes clínics de lipoatròfia, mentre que en el cas dels que prenien el tractament que incloïa estavudina aquesta proporció es va elevar al 38,3%. La resposta virològica i immunològica va ser similar en els dos grups.
Addicionalment, una part dels pacients van ser examinats amb escàners d'absorciometria de rajos X de doble energia (DEXA) que van evidenciar també una major pèrdua de greix total en braços i cames en el cas dels que prenien estavudina. Per altra banda, en les anàlisis els pacients que prenien abacavir van presentar una evolució més favorable pel que fa als nivells de triglicèrids, colesterol HDL, i altres marcadors característics del perfil lípidic.
En conclusió, aquest estudi demostra que l'abacavir té un efecte substancialment menys perjudicial que l'estavudina en la distribució del greix corporal particularment el greix perifèric i en el metabolisme lipídic i que l'ús d'una combinació que inclogui aquest fàrmac o altres de la seva família pot ser una bona opció per iniciar un tractament amb baix risc de desenvolupar lipoatròfia, almenys durant els primers dos anys. Això és important perquè actualment no hi ha cap tractament per a aquestes preocupants complicacions de la teràpia antiretroviral en pacients infectats pel VIH.
Comentaris