L’Hospital de Mataró, encallat pel deute

L’Hospital de Mataró es troba en una delicada situació pel deute que arrossega des de la seva creació, fet agreujat encara més pel context de retallades actual. Va tancar el 2014 amb un deute superior als dos milions d’euros, dada  que va en contra dels objectius que marca el Departament de Salut en centres concertats com és el cas del Consorci Sanitari del Maresme, organisme gestor de l’Hospital. L’objectiu ha de ser el dèficit zero, sinó el centre pot perdre l’autonomia per prendre decisions, i això fa que l’Hospital de Mataró es trobi en una paradoxa: arrosseguen un deute que ve d’un infradotament històric i, per culpa d’això, poden acabar intervinguts pels mateixos causants del deute, la pròpia Generalitat.

De moment Salut no ha intervingut l’Hospital de Mataró ni entra en els seus plans, segons recull un article de ‘El País’ on un portaveu del Departament de Salut ho descarta. Però el cert és que la situació pot canviar en les properes setmanes. La plantilla de l’Hospital, segons expliquen des del Comitè de Treballadors, ha demanat  un pla estratègic que vagi més enllà d’un any vista per poder equilibrar els números de l’entitat, i segons expliquen a Capgròs, en això està treballant la direcció del centre (que ha declinat fer declaracions a aquesta revista sobre aquest tema). Salut ha de resoldre abans del 30 de maig si accepta el pla del Consorci Sanitari del Maresme i dictaminar si es suspèn o no l’autonomia del centre.

“Perdre l’autonomia de la gestió significa que qualsevol despesa i canvi passa per un interventor, que es poden anul·lar pactes amb treballadors i fins i tot que es perdin pagues extres”, explica Xose López, representant del comitè de treballadors. Tot i això, està “gairebé descartat” perdre la paga extra ja que no entra en els plans del departament de Salut, però López adverteix que els problemes poden anar més enllà: “tenim un dèficit acumulat de més de 34 milions d’euros, i això es tradueix en no renovar material, tenir materials de segona mà o problemes si ve un estiu calorós, perquè de set màquines d’aire condicionat només en funcionen dos”. Per això, des del Comitè de treballadors s’insisteix que no és només una lluita pels  treballadors “sinó també de mitjans”.

En una reunió amb el director general de l’Institut Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, aquest els va assegurar que treballarien per no haver d’intervenir i que estaven estudiant preparar aportacions extraordinàries consolidades, de tal manera que això pugui ajudar any rere any a reequilibrar el deute de l’Hospital. “Són promeses, i sense tenir el peix al cove no ens en fiem”, expliquen des del comitè.

Aquestes aportacions servirien també per pal·liar una altra situació complicada, ja que a banda dels més de 34 milions d’euros acumulats des de la seva creació, hi ha “gairebé set milions d’euros” de deute a curt termini i que per tant, cal retornar en un espai curt de temps.

Poca sensibilitat
Una de les queixes que fan els treballadors de l’Hospital de Mataró és la poca sensibilitat que hi ha des del departament de Salut respecte el centre. Malgrat que el conseller Boi Ruiz va assegurar treballar en un millor finançament per a l’Hospital, la realitat és ben diferent segons López: “Aquelles paraules es van traduir en pagar un milió i mig d’euros  per a dos programes de psiquiatria i sis llits d’aquest àmbit que fins ara pagava l’Hospital, però tot això no ha permès arribar a l’equilibri pressupostari i el 2014 va acabar tancant per sota del dèficit zero exigit”.

Durant el mes de febrer, el parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució del PP per demanar un calendari d’aportacions extraordinàries per sanejar el dèficit estructural del Consorci Sanitari del Maresme amb l’únic vot en contra de CiU, que considerava obvi el que es deia i apostava per treballar en un pla a un any, enlloc de la proposta dels altres grups.

López recorda que a la infradotació històrica de l’Hospital s’hi afegeix un greuge comparatiu respecte a d’altres centres de mida similar. Posen com exemple la comparativa amb els centres de Granollers, Reus i Terrassa. En tots ells hi havia menys hospitalitzacions que a Mataró, però el pressupost a la capital del Maresme sempre és inferior. Davant aquesta comparativa, en el seu moment la direcció de l’Hospital de Mataró ja va comentar que no tenia sentit comparar-se i que el que calia fer era treballar en un pla per equilibrar ingressos, despeses i activitat.