L’exili no només va ser cosa d’homes

El paper de la dona en el multitudinari exili derivat de la guerra civil va ser fonamental. Malgrat tot, la seva importància ha quedat sovint amagada per la llosa de la història i ara és el moment d'aixecar aquesta pedra. Amb aquesta idea, l'Associació de Marxaires Mataró-Canigó començarà el proper dissabte, dia 28, la sisena marxa del Camí del Nord o Canigó, un recorregut de 200 quilòmetres que comença a Beget i finalitza a La Vajol. En total, poc més de nou etapes per recordar cada any el camí que els exiliats van seguir l'any 1939 i que van portar cap a França milers de ciutadans que esperaven una vida millor. Unes esperances, però, que de seguida es van veure truncades davant la realitat dels camps de refugiats.

Així, el “camí de la memòria” té enguany un doble sentit. A més de recordar a totes les persones que van haver de prendre la difícil decisió de marxar del país, la ruta vol posar èmfasi en el paper que la dona va tenir en aquest difícil peregrinatge cap a la incertesa. “L'experiència de comptar amb dones que van anar a l'exili reviurà molts records en un camí ja emotiu per si sol”, explica un dels promotors de l'Associació de Marxaires Mataró-Canigó, Miquel Torner. Tot i que enguany ja es compleixen 67 anys de la fi del conflicte, aquest any s'ha tornat a posar sobre la taula el paper que algunes dones van tenir en l'exili. El cas més paradigmàtic és el d'Elisabeth Eidenbenz –redescobert recentment per la investigadora Assumpta Montellà, qui també assistirà a la ruta-, que va recollir dones embarassades dels camps de refugiats i va arribar a cuidar fins a 600 nadons a la que es va conèixer com la “Maternitat d'Elna”. A més, també es preveu que hi assisteixin nombroses representants de les Dones del 36 que oferiran una visió de primera mà de l'exili. Segons Antònia Hernández, els diferents testimonis “enriquiran molt la visió de l'exili ja que fins ara només havíem sentit l'experiència masculina.

Una bona representació dels marxaires va assistir ahir dimarts, dia 24, a l'ajuntament on l'alcalde Joan Antoni Baron els va voler desitjar un bon viatge. Baron va destacar que l'exili s'ha parlat fins ara “des de l'òptica de l'home i que de la dona només se n'ha parlat com una part de la família”. “És de justícia reconèixer que moltes van lluitar molt per tirar endavant i ara, tot i que ha passat més de mig segle, encara cal ‘trencar la crosta' de la frontera perquè aflorin les veritats”, va afegir.

La ruta dels marxaires, a la qual es preveu que s'hi sumin més de dues-centes persones de diferents llocs de Catalunya, es cobrirà en molts trams amb autobús i inclourà la visita a diferents exposicions, a Elna i un sopar col·lectiu. Miquel Torner explica que en cada edició es superen les previsions: “Aquest any hem hagut de limitar les places. Potser en un futur augmentarem el nombre de visitants”. Amb tot, els marxaires tenen molt clar que el record del passat, siguin homes o dones, és fonamental per no cometre errors en el futur.