L'Eurocongrés reclama posar Catalunya al mapa europeu

L'Espai Llatí Central és la regió imaginària que integrarien els territoris de l'antiga Corona d'Aragó i Occitània, el país de la llengua d'oc que ocupa la zona de l'estat francès més propera a Espanya. Consolidar aquest espai geogràfic -cercant nous esquemes d'estructuració de la UE que facilitin l'encaix harmoniós entre els espais culturals, econòmics i polítics– és la vocació de l'Eurocongrés 2000, una iniciativa ciutadana a la qual s'han adherit unes 1.400 entitats i 37.000 persones. A hores d'ara les seves conclusions s'estan fent arribar a les màximes autoritats de l'estat i d'Europa.

Ahir al vespre, davant d'una cinquantena de persones i en un acte organitzat pels Amics de la Ciutat de Mataró, es van presentar les conclusions d'aquest Congrés a la sala d'actes de Caixa Laietana. El protagonisme de la nit va recaure sobretot en l'economista i parlamentari d'Esquerra Republicana Uriel Bertran, que va impartir una xerrada que portava per títol L'encaix de Catalunya a la Unió Europea.

Bertran va descriure el panorama econòmic europeu actual, marcat per una convergència de les economies dels territoris que integren la Unió Europea i també per l'augment de les desigualtats regionals. En aquest sentit, Bertran va donar xifres i va demostrar com Catalunya ha anat perdent pes els darrers anys respecte a Madrid.

Pel parlamentari d'ERC, en la mesura en què Catalunya no té estat propi el que caldria fer és consolidar la regió que aniria des del País Valencià fins a Occitània i des de les illes fins a l'Aragó: "Amb els Països Catalans no hi ha prou massa crítica perquè només són deu milions, però amb l'Euroregió sí", va explicar. La idea de l'Euroregió la va plantejar en la darrera campanya electoral l'actual president de la Generalitat, Pasqual Maragall.

Bertran va argumentar que aquesta regió ha existit històricament i que si Catalunya vol ser present a la Unió Europea ha de competir posant valor afegit als seus productes. "Per això cal invertir en Recerca i Desenvolupament, en capital humà i en cohesió social", va dir. I en aquest sentit, el parlamentari va posar com a necessitat tenir un nou estatut que garanteixi un nou finançament per Catalunya.

Posar Catalunya al lloc on es mereix
Abans de Bertran va intervenir el director executiu General de l'Eurocongrés 2000, Joan Amorós, que va presentar les conclusions del congrés. En primer lloc Amorós va reflexionar sobre el fet que, tot i estar en una zona central d'Europa, sovint territoris com Catalunya s'han vist menystinguts pels estats dels que formem part per la seva condició de perifèrics: "Europa té una assignatura pendent amb nosaltres.

El director executiu de l'Eurocongrés va apostar per una estructura confederal dels estats europeus: "Els estats haurien de ser de tots, que reconeguessin totes les llengües que s'hi parlen, com a Suïssa. El català és la vuitena llengua d'Europa i no pot ser que no estiguem entre les llengües oficials". I en un terreny més prosaic, Amorós va apuntar per exemple que és indispensable crear una infraestructura ferroviària de la perifèria de l'estat: "Si fos així, podríem ser la gran porta marítima del sud d'Europa".

Per Amorós, cal posar a Catalunya "en el lloc que li correspon a Europa" i va apuntar que a partir d'ara l'Eurocongrés es convertirà en un lobby de pressió que treballarà en aquest sentit. El director general de la iniciatva va tancar la seva intervenció recordant la coneguda frase del president nordamericà John F. Kennedy: "No ens hem de preguntar què pot fer Catalunya per nosaltres sinó què podem fer nosaltres per ella".

Just abans d'Amorós, el president de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), Toni Civit, s'havia felicitat pel fet que es dugués a terme a Mataró un acte d'aquestes característiques: "Poques vegades tenim l'oportunitat d'unir Mataró amb Europa. Aquest congrés possibilita manifestar la voluntat europeista de Catalunya i que el nostre país faci les seves aportacions en aquest nou marc nou". Després de la intervenció de Civit es va projectar un àudiovisual de tretze minuts de durada on s'explicaven les conclusions principals de l'EuroCongrés 2000, la narració del qual estava en català i en occità.