“Tot va començar per casualitat”. Una frase que serviria de preludi per a tantes altres històries, i que emmarca l’inici dels vincles de Francesc Salazar, ‘Charly’, amb Capgròs. Salazar ha estat assessor comercial de la revista des d’abans que es publiqués el primer número, a l’abril de 1984. “L’editor, Mateu Ros, buscava algú valent i amb ganes, i un amic comú ens va presentar”, recorda. Llavors aquest mataroní era “un jove modest, de 21 anys, que treballava de teixidor, però que tenia somnis d’un futur laboral millor”. Salazar es va entusiasmar amb l’aventura proposada i, al costat de Ros, va tirar endavant el projecte.
“Treballava a la fàbrica al torn de nit, de 10 a 6, dormia quatre hores i la resta del dia me’l passava anant a buscar clients, anunciants”
“Treballava a la fàbrica al torn de nit, de 10 a 6, dormia quatre hores i la resta del dia me’l passava anant a buscar clients, anunciants”, recorda. A tots els prometia el mateix. “Si no surt tal i com t’hem promès, si no hem fet el que tocava, tu no pagues”. Més de tres dècades després, amb 55 anys però sense pensar encara en res similar a una jubilació, en ‘Charly’ segueix amb una filosofia similar. “Amb l’anunciant has de ser honest i dir-li sempre la veritat, deixar-li clar què es pot fer i què no, i allò que li has promès, complir-ho”. Quelcom que aplica a la seva cartera de més de 300 clients, entre els quals alguns que manté des de fa més de 30 anys. Salazar coneix tot Mataró, i la ciutat el coneix a ell, un rostre molt familiar en el panorama comunicatiu contemporani de la ciutat.
Al Capgròs des del primer moment.
Hi ha qui pensa que sóc soci o copropietari. Això és perquè sempre he escombrat cap a casa, defensant el projecte. En Mateu li sol dir a la seva dona que ha passat més hores amb mi que amb ella..
Fa 33 anys era tot ben diferent.
Llavors en Mateu i jo ho fèiem tot, ell anava amb els ròtrings i jo portava els clixés i els fotolits en moto cap a la impremta. Però vam anar creixent, vam passar de mensual a quinzenal i finalment a setmanal, ampliant estructura i fins avui. Però encara conservo clients de llavors, com Toldos Hidalgo, Cubas Mafe...
Clients que acaben sent amics?.
He conegut a tanta gent... Alguns que valen molt la pena i que acaben sent amics, sí. A altres, simplement, els has de deixar passar. Però sempre he intentat ser honest amb tothom i mai he enganyat a ningú.
Com era la ciutat fa 30 anys?
Als inicis tot ho dominava l’empresa i el comerç familiar, però aviat van arribar les grans cadenes comercials, supermercats, grans superfícies... I el ‘boom’ dels pisos. Si una immobiliària et comprava quatre pàgines, l’altra en volia sis. Clar que es veia que allò acabaria petant, però tothom tirava milles i en treia profit. Alguns que van actuar amb cap van saber parar el cop però molts nous rics, que inclús et miraven per sobre l’espatlla, van acabar en la ruïna i fins i tot demanant-te feina.
"Moltes empreses i comerços se senten atrapats per un excés d’impostos i normatives, sense que es tingui mai en compte si el negoci funciona o no.
Ens estem recuperant del xoc?
Sí, però quan visites alguns comerços i empreses no es donen pas per al·ludits encara. Se senten atrapats per un excés d’impostos i normatives, que si els rètols, els accessos, els lavabos, els autònoms... Sense que es tingui mai en compte si el negoci funciona o no.
Com veus Mataró avui?
Com un poble que s’ha fet força gran, que creu que és una ciutat però que manté un sistema i mentalitat de poble. Tothom es coneix, els negocis es fan de tu a tu, tirant sempre de coneixences, de l’amic, del veí, del cosí. Al centre i als barris, tot segueix funcionant a base de connexions.
Comentaris