Capgròs
La nova escola Montserrat Solà s’ha presentat en societat amb una festa que ha girat al voltant dels més petits i que ha tingut com a acte més emblemàtic la col·locació simbòlica de la primera totxana als terrenys que acolliran el futur centre, que actualment està instal·lat a les antigues aules del CEIP Anxaneta del Camí Ral. Una cinquantena de persones van sortir en cercavila diumenge passat, dia 28 al matí, després d’una festa infantil i una xocolatada que va tenir lloc al pati de l’escola. Carregant la totxana gegant, i acompanyats pel ritme d’una trompeta i un grup de petits timbalers, la comitiva va seguir la família Robafaves, que es dirigia a Sant Simó, i a l’alçada del carrer Enric Granados es va desviar per dirigir-se al solar on es construeix el nou equipament, a l l'illa formada entre el Camí Ral, la ronda de Miguel de Cervantes i els carrers d'Enric Granados i d'Antonio de Solís (Cal Collut).
La regidora d’educació, Conxita Calvo, va presidir l’acte de col·locació de la totxana gegant. “No va ser una primera pedra –precisa- sinó un moment de trobada col•lectiva per demostrar que ens fa il·lusió que es construeixi aquesta escola”. En presència de les educadores i educadors, dels pares i dels propis alumnes, la regidora va expressar tres desitjos en nom de l’Ajuntament. “Volem que el resultat final de les obres doni satisfacció a la comunitat que l’ha pensat i que ha tingut la possibilitat d’aportar les seves idees; que els equips pedagògics siguin feliços treballant i que aconsegueixin la formació de persones responsables i de ciutadans vinculats en el respecte amb els altres i amb l’entorn; i finalment, que el centre pugui mantenir la vitalitat que està demostrant per vincular-se amb l’entorn educatiu del nen”. Després d’interpretar una versió d’una cançó popular, adoptada com a himne del centre, l’arquitecte de Constuccions Rubau, empresa responsable dels treballs, va explicar alguns detalls del futur edifici, que estarà format per tres cossos i tindrà forma d'L. Les obres van començar el 15 d’octubre passat i està previst que durin 18 mesos. El pressupost d'adjudicació és de 4.413.197 €.
La festa del Montserrat Solà va començar dissabte, dia 26, amb una matinal de contes que va tenir lloc a Sant Simó i en què hi van participar tant educadores com pares i mares del centre en el paper de narradors. “Estem molt contents del nivell de participació que tenim”, comenta la directora de l’escola, Carmina Tàpia a tall de valoració. “El que hem volgut principalment és incorporar els nens a la festa, que ells en fossin els principals protagonistes”, ha afegit. La directora també ha valorat positivament, l’inici del curs tot i estar en un edifici provisional. “L’edifici ha quedat molt ben adequat i tenim una atmósfera que ens fa sentir molt comfortables”, ha resumit.
Taula rodona sobre Montserrat Solà
La comunitat educativa va aprofitar el programa festiu del cap de setmana per organitzar una taula rodona al voltant de la figura que dóna nom al centre, la pedagoga Montserrat Solà. La tertúlia, moderada per Ricard Aymeric, president de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va comptar amb la presència de familiars, amics i companys de treball de Solà que varen glossar el perfil personal i professional de la pedagoga. En l’acte, carregat d’emotivitat, es va destacar el grau de compromís personal i entrega de Solà que aconseguia encomanar molta energia, il·lusió i confiança en tots els projectes, per complicats que fossin. També varem poder coneèixer els seus aspectes més humans que la feien una persona lleial sempre disposada a col-laborar i que mostrava un gran respecte per les persones que estaven al seu costat. Josep Mª Solà, germà de l’educadora traspassada, va aprofitar per agraïr a la ciutat en nom de la família, el reconeixement envers la figura de la seva germana.
Informació elaborada en col·laboració amb Carmina Tàpia.
-
Trajectòria de Montserrat Solà
Montserrat Solà va néixer l'any 1953, el curs 1976/77 entrà com a professora interina a l'institut "mixto n. 2" (que després seria el Damià Campeny). L'estiu del 1978 es presentà a oposicions i les aprovà, aconseguint plaça al mateix institut, llavors ja "Damià Campeny". El curs 1978/79 va ser el de pràctiques, tot exercint el càrrec de cap d'estudis, i l'estiu de 1979 és nomenada professora agregada, amb plaça definitiva, de ciències naturals al mateix institut. De fet, tota la seva vida professional va transcórrer amb destinació al Damià Campeny, és a dir la seva plaça va ser sempre en el Damià Campeny, encara que l'administració, per necessitats del servei, l'envià a Montgat durant uns anys. El curs 1983/84 exercí de secretària de l'institut, el 1985/86 va ser nomenada coordinadora d'àrea i els cursos 1986/87 i 1987/88 va ser-ne sotsdirectora. A principis de 1988 se li detecta un càncer, del qual se'n recupera i el curs 1990/91 va, en comissió de serveis, a obrir un institut a Montgat. Després de cinc cursos a Montgat, torna al Damià Campeny, on hi tenia la seva plaça, el setembre de 1995. El setembre de 1996 és nomenada directora del Damià Campeny càrrec que exercí fins a la seva mort. L'any 1997 tingué un rebrot de la malaltia que la tingué en una situació d'altes i baixes laborals tot combinant la seva lluita contra la malaltia amb la seva dedicació professional fins que el 4 de desembre de 1999 morí. Joan Radó
Un moment de la narració de contes a Sant Simó.
Comentaris