L’enamorat de les petites pàtries

“Antoni Comas representa el compromís acadèmic i ciutadà per la llengua catalana i per Catalunya”, va dir l'alcalde, Joan Antoni Baron, durant l'acte institucional d'homenatge al professor Antoni Comas amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, que va tenir lloc ahir al vespre al Saló de Sessions de l'Ajuntament. Baron va fer una crida a la feina sense descans per aconseguir la normalització del català, prenent la figura de Comas com a referent.

Antoni Comas i Pujol va néixer a Mataró l'any 1931 en el sí d'una família acomodada, catòlica i amb clars sentiments catalans. Professor universitari i lingüista, la seva tasca cultural i de defensa de la llengua es va iniciar l'any 1949 quan, juntament amb un seguit de companys universitaris, edita la revista literària en català Curial, que seria prohibida però inaugurava un seguit de manifestacions polítiques expressades fora dels canals autoritzats. El 1953 va començar a exercir de professor a la Universitat de Barcelona i el 1960 hi iniciava classes de llengua catalana, les primeres després de la Guerra Civil. Cinc anys més tard va guanyar la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes a la UB, la primera creada després de la guerra, fet que va suposar commoció a l'època pel renaixement del català a la universitat que representava.

Montserrat Camps, representant de la UB, va destacar durant l'acte que Comas fos el “primer catedràtic de filologia catalana després d'una època de dures lluites perquè la nostra llengua fos reconeguda” i va lloar la figura del doctor com a professor, innovador, investigador, creador i assagista. Xavier Menéndez, com a membre del Departament de Cultura, va posar èmfasi en aquest “catalanisme militant” de Comas que, tot i conservador, va envoltar-se dels millors col·laboradors independentment de la seva ideologia. “El doctor va combatre la foscor del franquisme amb la defensa de la llengua i cultura catalanes”, va dir Menéndez, remarcant que “reivindicar la seva memòria és un deure cívic”.

Efectivament, a finals del franquisme Antoni Comas va tenir un paper actiu en l'entrada del català a l'escola i en l'aprovació oficial dels títols de professor de català. D'altra banda, va estudiar a fons l'ús i la difusió de la llengua durant el segle XVIII, l'anomenada Decadència, posterior al Decret de Nova Planta de 1714 i a la prohibició del català. Tal com va recordar Montserrat Camps, Comas va demostrar que en aquesta època la producció literària catalana fou més fructífera del que fins llavors s'havia cregut. Electe com a membre de la Reial Acadèmia de Bones Lleitres de Barcelona, no va poder prendre possessió per la seva mort sobtada el març de 1981.

Els assistents a l'homenatge van poder gaudir d'una glossa sobre Comas a càrrec del catedràtic de la UB Joan Solà, que va definir el doctor com un home de “conviccions sòlides” i que “s'identificava amb les petites pàtries on se sentia realitzat, com Catalunya, Mataróo o la seva càtedra universitària”. Dolors Lamarca, vídua d'Antoni Comas, i les seves filles van intervenir en l'acte amb la lectura de diversos textos vinculats al professor: fou el moment més emotiu d'un homenatge que pretenia donar a conèixer la figura d'Antoni Comas a tots els mataronins. La propera tardor la sala d'exposicions de Caixa Laietana acollirà una mostra commemorativa sobre el doctor, precedida aquesta primavera-estiu per un cicle de conferències a Òmnium Cultural.