L’empresa Tex-Deu tanca i deixa vuit treballadors sense feina

Vuit treballadors de l’empresa tèxtil Tex-Deu es trobaven divendres passat, dia 19, a les portes de l’INEM. Des del mes de juny l’empresari, que va desaparèixer sense donar la cara, els deu part del seu sou. “Ens va deixar tirats el 31 de juliol abans de vacances, i quan l’1 de setembre va veure que estàvem a la fàbrica va marxar a corre-cuita”, explica Eusebi Pareja, un dels vuit afectats. “Abans de marxar de vacances havia anunciat que acomiadaria a quatre treballadors, i l’últim dia va dir que ens feia fora a tots, sabent que a l’agost nosaltres no trobaríem jutges ni advocats”, afegeix. Els treballadors no han cobrat ni el juliol, ni l’agost ni part del mes de juny i a més es van trobar amb un seguit de dificultats a l’hora de demanar feina a l’INEM: “No ens volia donar l’acomiadament i al final ens va enviar un burofax en el que ens donava el que demanàvem però on deia que nosaltres vam marxar el 31 de juliol i ja no vam tornar l’1 de setembre, cosa que és mentida”.

Els afectats de Tex-Deu denuncien a més que  l’empresari deu diners a la Seguretat Social, a proveïdors i al llogater de la fàbrica. “A la Seguretat Social l’hi ha de pagar 70.000 euros”, assegura Pareja. Els treballadors lamenten que haguessin de passar-se el mes d’agost sense poder actuar per culpa de les “maneres” de l’empresari i que tota la primera setmana de setembre estiguessin a la fàbrica tot i que sabien que no podien treballar: “les màquines no funcionaven perquè estaven embargades i ell no va aparèixer, però si no ens haguéssim quedat li hauria valgut l’excusa de què no vam tornar l’1 de setembre”. Ara està previst fer-se tres reunions de conciliació els dies 30 de setembre i 9 d’octubre, ambdues dates abans del judici que es farà el 15 del proper mes. “Ell ja ha dit que al judici anirà però a les reunions no, pel que no sé qui ens trobarem allà per negociar”, diu Pareja. Després d’uns moments d’incertesa, ja que a l’INEM els van notificar en primera instància que no els podien pagar l’atur ni buscar-los algun altre treball ja que no estaven donats de baixa, finalment “ja està arreglat, podem buscar feina i ara només hem d’esperar que se solucioni els diners que ens falten per cobrar