L'emotiva carta d'una dona magribina als seus dos professors mataronins

Tothom coincideix en definir la tasca dels professors i professores com una de les més importants a la societat. Però pocs textos ho reflecteixen millor que el de la carta que Yazidi Tadmori, catalana d'origen marroquí, ha dedicat a dos mestres seus, els mataronins Maria Majó i Ramon Salicrú. Un article que ha publicat al diari Ara i que, gràcies a l'emotivitat que desprèn, s'ha fet viral, compartit centenars de vegades a les xarxes socials. Un cant al suport a la integració i a la prevenció del radicalisme a través de l'educació, en els dies posteriors al terrible atac terrorista de Barcelona.

Un cant al suport a la integració i a la prevenció del radicalisme a través de l'educació, en els dies posteriors al terrible atac terrorista de Barcelona.

Hanan El Yazidi Tadmori explica que va arribar a Mataró quan tenia 14 anys, ara en fa 16. Avui domina cinc idiomes i treballa per a una multinacional com Dow Jones, a més de presidir l'associació intercultural Ibn Rochd. Però quan tan sols era una adolescent corria el risc d'acabar com altres noies d'origen magribí que arriben amb aquesta edat a Catalunya i que ja no són escolaritzades, i a qui l'únic que els espera és un matrimoni i tenir fills. "A casa meva em van apuntar a l’escola. Al Marroc, era la millor de la meva classe i no volien que aquí fos diferent", explica. Va ser llavors quan va conèixer la Maria Majó, professora de les Aules d'acollida, un servei extraescolar al qual El Yazidi acudia cada matí per aprendre l'idioma i la cultura del país.

"Gràcies a ella sóc el que sóc avui"

"Gràcies a ella soc tot el que soc avui. Va creure en el meu potencial, va veure alguna cosa en mi que ni jo mateixa veia. Jo estava desanimada perquè no arribava a agafar el ritme dels meus companys a l’escola i veia clar que no em podria treure l’ESO perquè anava molt endarrerida amb l’idioma. Però la Maria es quedava amb mi: “Tu pots fer més del que et penses”, m’insistia. Es quedava fora de l’horari escolar, donant-me suport tant educatiu com emocional. Hi era sempre que la necessitava". Aquestes són les emocionants paraules que El Yazidi dedica a Majó, que a més de mestra és coneguda a la ciutat pel seu destacat paper com a activista veïnal al barri de Rocafonda.

A les tardes l'autora del text anava a l'escola GEM, on també va trobar un professor, Ramon Salicrú, del que es mostra enormement agraïda. "Quan acabaven les classes a l’escola, m’agafava i se m’enduia al seu despatx. “Aquí normalment venen els nens castigats, però tu vindràs a fer deures”, m’explicava, i mentre ell feia la seva feina de director, jo m’asseia allà i feia deures. Ell me’ls corregia, em deia on m’havia equivocat i com ho havia de fer perquè em sortís bé, i sobretot m’encoratjava dient-me que ho podia fer molt millor. I també sempre li agrairé l’esforç per integrar-me a l’aula amb els companys", escriu El Yazidi.

L'autora recorda que gràcies a la tasca de professors com Salicrú o Majó els alumnes sense recursos, com ho era ella fa tres lustres, tenen una oportunitat de futur

L'autora recorda que gràcies a la tasca de professors com Salicrú o Majó els alumnes sense recursos, com ho era ella fa tres lustres, tenen una oportunitat de futur. "A vegades no es té prou en compte la feina dels professors i, sobretot, dels bons mestres, no els donem prou les gràcies pel que fan. Gràcies per ser uns segons pares. Gràcies per ser-hi i per deixar empremta en la nostra vida. Gràcies, Maria i Ramon", conclou la carta.