L’economia circular ja és a Mataró

L’economia circular s’explica molt millor un cop es veu com es porta a la pràctica. L’Ajuntament està promovent un projecte per aplicar aquest model en diferents sectors estratègics de la ciutat, però a la capital del Maresme ja hi ha diversos exemples, en àmbits molt variats, que s’hi inscriuen plenament. En destaquem quatre.

Una forma diferent de gestionar la deixalleria

Solidança és la nova empresa gestora de les deixalleries municipals de Mataró. No es tracta d’una firma qualsevol, ja que Solidança es basa plenament en l’economia circular i també promou la inserció social. El contracte de concessió inclou iniciatives com ara l’obertura a Mataró d’una botiga de segona mà per a la venda dels objectes provinents de les deixalleries, que prèviament hauran estat valoritzats i preparats per a la seva reutilització.

Hi haurà una botiga de segona mà on es vendran objectes provinents de la deixalleria

A la deixalleria hi arriben electrodomèstics com ara neveres els propietaris de les quals se n’han desfet perquè els creien irreparables però que en realitat poden tenir nova vida. També es promouran tallers d’autoreparació de petits electrodomèstics a la Casa Capell (electrònica, tèxtil i bicicletes), i s’implantarà la recollida d’oli i petits aparells elèctrics i electrònics a equipaments municipals i centres escolars.

Nova vida per a la roba que ja no volem

La concessió de les deixalleries a Solidança també ha suposat l’arribada del projecte Roba Amiga a Mataró. Consisteix en el desplegament arreu de la ciutat de 60 contenidors de recollida selectiva de roba de segona mà. En aquests contenidors taronja s’hi pot dipositar roba usada, roba de la llar i altres residus tèxtils. Cal deixar-la neta, plegada i dins d’una bossa tancada. Tota aquesta roba es revaloritza a través del reciclatge o de la reutilització. Amb tot plegat s’espera que a Mataró es recullin uns 2kg de roba per habitant durant l’any (4 vegades més que en l’actualitat).

La roba es ven en botigues de segona mà, es recicla en filatures per a la indústria tèxtil o s’exporta al tercer món

El projecte està impulsat per diverses entitats sense ànim de lucre i permet un nou ús per al material recollit: es ven a les botigues de Roba Amiga, s’exporta a països del tercer món, s’utilitza per produir draps per a la indústria o es recicla per a l’elaboració de filatures per a la indústria tèxtil. Una feina que fan persones en situació de vulnerabilitat social.

La segona oportunitat per a un cotxe vell

L’empresa Reciclauto és una de les pioneres en el reciclatge de vehicles fora d’ús. Des de 1994 reben cotxes, furgonetes i d’altres, en recuperen els materials aprofitables i els venen com a recanvis per a vehicles en funcionament. Hi són, per tant, molt abans que s’inventés el concepte d’economia circular. “El reciclatge entès com a reaprofitament dels materials es remunta a fa molts anys, només cal veure els drapaires dels que parlaven els nostres avis”, explica el gerent de Reciclauto, Josep Marria Escolano. En aquest establiment mataroní desmunten els cotxes sencers i n’avaluen totes les peces. Aquelles que només necessiten neteja i una petita posada a punt es posa al mercat en forma de recanvi.

Reciclauto recupera els materials aprofitables de cotxes a punt de desballestar i els ven com a recanvis

Les que no estan en bon estat, són impossibles de condicionar o bé no tenen lloc en el mercat, es regeneren per convertir-se de nou en matèria primera. “El 95% del material d’un cotxe s’ha de poder reciclar, així ho marca la llei”, explica Escolano. Però això no vol dir que les empreses automobilístiques ho posin fàcil. “El fabricant intenta que quan el seu vehicle s’espatlli es pugui reparar tant sols amb els productes que ells fabriquen, i que quan quedi obsolet es desballesti i no se n’aprofiti res”, lamenta Escolano, que afegeix: “Nosaltres invertim molts diners en investigar com superar les traves que ens posen”.

Samarretes de disseny fetes amb tèxtil reciclat

L’empresa tèxtil mataronina Hallotex es va trobar amb un munt de samarretes que ja no podien posar al mercat. El final inesperat és que aquestes peces de roba sense ús han acabat convertint-se en samarretes de marxandatge oficial d’Els Amics de les Arts, un dels grups catalans més populars del moment. Una transformació per la qual han estat clau els treballadors del CEO de la Fundació El Maresme pro persones amb discapacitat. En aquest Centre Especial de Treball, on hi treballen més de 200 persones amb discapacitat intel·lectual, s’han encarregat d’eliminar les fornitures (botons, cremalleres, etiquetes), i fer el triatge segons la composició de les peces usades, que són triturades en partícules més petites per tornar a elaborar fil i fabricar nous teixits.

L’economia circular suposa una gran oportunitat per al CEO de la Fundació Maresme

Posteriorment, amb aquest teixit es fabriquen les dessuadores i altres peces de roba amb un component de teixit reciclat. Carme Martí, gerent del CEO, destaca que aquest projecte ha empleat directament una desena de persones.  “Nosaltres estem oberts a qualsevol projecte d’economia circular com aquest”, destaca Martí. Des del CEO ho veuen com una oportunitat d’endinsar-se en un sector “molt en boga” que alhora dóna l’oportunitat d’emplear persones en risc d’exclusió social com els usuaris de la Fundació El Maresme. “Són feines que no requereixen d’una gran qualificació, i nosaltres tenim la mà d’obra i l’espai disponibles”. Actualment hi ha una llarga llista de persones amb discapacitat intel·lectual a l’espera que se les pugui contractar per al CEO, així que tot projecte com aquest és molt benvingut gràcies a l’impacte social positiu que suposa.