L'atac de l'ameba

Què és aquella massa que es mou a l'horitzó? Avança viscosament pels revolts de la Barcelona vella. Es deforma, s'eixampla, s'estreny... s'adapta a les estretors de cada carrer. És l'ameba mediàtica! I ve a repartir felicitat. El seu nucli té cabell blanc i bigoti de raspall. És el portador de l'ADN. Allà on es dirigeix, arrossega pesadament el cos. Una confusió de càmeres, flaixos, micros, globus de colors, cartells i caretes clòniques del nucli.

L'ameba ho arrasa tot al seu pas. Deixa un rastre de llimac format d'enganxines, folletons i paperetes de vot. Fagocita tots els ciutadans que troba: botiguers, joves apressats, mares amb criatures, immigrants enfeinats, iaies que tornen de la compra... Irromp bruscament en la seva quotidianitat, els atrapa en una massa gelatinosa, els atura. "Quina manera de fer... el papallona!" "¡La que están liando!" "Voteu el PP, home!" Són alguns dels comentaris que provoca.

L'ameba, però, és incapaç d'absorvir els elements més grans. Cotxes, motos i carretons queden bloquejats pel tap. Al carrer Elisabets, s'arriba a formar una cua de nou vehicles. Una miqueta més, i arribaria a la Rambla. I de la Rambla, al carrer Pelai. I de Pelai, a plaça Universitat. I d'Universitat, a Gran Via. Per poc, l'ameba no aconsegueix fer-se forat a la informació del trànsit!

Perquè per sobreviure, el nucli necessita els mitjans de comunicació. I busca sempre la millor imatge: en una guarderia, empaitant comerciants, infants i avis. El punt àlgid és la invasió de la Boqueria. En un instant, l'ameba és capaç de paralitzar la rutina del mercat. Si pot ser, però, que no arribi al fons de tot: estan rodant una pel·li. El nucli no aspira a tant. El salt al cinema seria una opció massa... americana.

L'ameba ha fet molt bé la seva feina. Però dubto que hagi repartit gaire felicitat.