L’Associació Islàmica del Maresme aposta per un Ramadà amb seny

Els musulmans mataronins comencen avui dimarts, dia 5, el mes del Ramadà, que correspon al novè mes lunar, i que commemora la revelació de l'Alcorà per part de Déu a Mahoma. Durant vint-i-nou dies des que s'observa la lluna creixent, els musulmans canviaran els seus hàbits quotidians com una forma de renovar la seva fe. Concretament, els creients es mantindran en dejú des de les sis del matí i fins gairebé les vuit del vespre, aproximadament des que surt el sol fins que es pon.

“No és un desjú de penitència, són hores per a la reflexió, el perdó i la solidaritat amb els altres”, ha apuntat el president de l'Associació Cultural Islàmica del Maresme, Mohamed Zaín Al-Nehlawi. D'aquest dejuni, en queden exempts els menors de catorze anys, les dones embarassades, els malalts i els viatgers, entre d'altres. Durant la jornada, els musulmans tampoc no podran fumar, beure ni mantenir relacions sexuals.

Segons Al-Nehlawi, el dejuni no comporta un sacrifici tan gran com molta gent es pensa: “De fet, quan ens llevem al matí ja fa unes hores que hem començat el dejuni, així que en realitat no queda tant perquè arribi el final”. No creu que el fet de viure aquí faci que es perdi la tradició però reconeix que la vida moderna fa que s'hagi d'adaptar una mica: “S'ha de fer amb seny, perquè si el Ramadà caigués a l'estiu una persona que treballés tot el dia al camp es podria deshidratar, així que si per alguna raó no es pot seguir no passa res”.

Aquests dies, els metges recomanen els musulmans que vigilin la quantitat d'aliments que mengen un cop acaba el dejuni. Precisament, Al-Nehlawi ha volgut aclarir que en general no es fan excessos amb el menjar: “Hi ha qui pensa que a la nit ens atipem, però no és així perquè l'estómac és un recipient que té un límit, no podem recuperar tot el que no hem menjat durant el dia”. En aquests sentit, Al-Nehlawi espera que “aquestes etiquetes es vagin perdent”.

Els creients mantindran al llarg d'aquests vint-i-nou dies les mateixes hores de pregària que durant la resta de mesos, però s'afegeix un rés al voltant de les nou de la nit. “En aquest cas es fan les oracions conjuntes, la gent es reuneix a les mesquites o a les associacions amb la comunitat per compartir la pregària”, explica Mohamed Zaín Al-Nehlawi.

Tot i els canvis que el Ramadà representa en el dia a dia dels musulmans, Al-Nehlawi treu importància a l'aspecte més “folklòric” i posa l'accent en la part espiritual: “El més important és la relació que s'estableix amb els altres durants el Ramadà, són dies de meditació en què visites la família, comparteixes amb els més pobres i et reuneixes per pensar com ajudar la gent que t'envolta”.