L’art de fer sabates a mà

L’orriuenc Ramon Cuberta treballava en la gestió del món de l’arquitectura fins que va admetre que no era feliç en una feina així. Un viatge a Londres on buscava respostes incertes sobre el seu futur li va servir per descobrir tot un món de sastres i sabaters que feien vestits i sabates a mà. “Era un ofici que jo entenia com perdut al nostre país, em vaig quedar molt sorprès en veure tot allò i em va influenciar fins al punt de pensar que aquí estava la resposta a les meves preguntes”, explica Cuberta. I així va ser, aquest va ser el punt de partida per a convertir-se en sabater artesà. Va aprendre de la mà de la mestra artesana que va treballar durant més de 35 anys per a Jonathan Lock, assistint al seu taller de Barcelona i posteriorment al de Norman Vilalta, un altre dels grans sabaters de la ciutat. “Aquest va ser el meu aprenentatge definitiu, on em van ensenyar l’ofici i les eines per fer sabates”, recorda. Ara fa dos anys que Cuberta disposa del seu propi negoci, primer al barri del Born i ara amb el seu propi local al carrer Mònec de Barcelona. 

Un viatge a Londresva servir a aquest  orriuenc  per descobrir un ofici que creia que s’havia perdut

Com és la feina de sabater artesà?
Fer sabates a mida implica fer més de 200 passos, utilitzar diferents eines i implica tenir una certa flexibilitat en diferents competències i àmbits. El compromís és que totalment tot està fet a mà i que no hi ha un procés productiu mecanitzat ni treball en cadena. Això representa una duració molt més llarga. Jo trigo un mes en fer un parell de sabates. 

En què es caracteritzen les teves sabates?
La forma, les línies més rectes... Però la intenció és que es vegi que està feta a mà, igual que saps diferenciar un bon vi. Hi ha llocs on una eina a les mans sí que pot arribar però una màquina no, i això també influeix en els detalls i la presentació. Per altra banda, una sabata a mida actua com una segona pell i s’agafa al peu sense impartir dolor en cap punt. 

Quin és el perfil de públic?
Un 70% és de fora i un 30% són catalans. Majoritàriament són del nord d’Europa i acostuma a ser gent d’un nivell mitjà-alt que els hi agrada el tipus de vestir que fuig de les marques generalistes. A més, també és un perfil de client que ve aconsellat per ‘bloguers’. He tingut la sort que han parlat de mi i això vol dir que algun interès puc tenir de cara al públic. 

En quin moment es troba el sector?
En el segle passat havia sigut un sector molt prolífic a Barcelona i cada tres portals hi havia un sabater fent sabates a mà. Ara sembla que s’està revifant i renaixent. A la ciutat hi ha moltes propostes i almenys mitja dotzena de sabaters fent la seva especialitat, des de sabates d’esport fins a més innovadores i creatives. Jo estic en un àmbit més clàssic. 

Has innovat per adaptar-te als nous temps?
On m’he hagut d’espavilar més és en donar a conèixer el que faig a través de xarxes socials i Internet. També he evolucionat en quant als aspectes de màxim confort i comoditat. Hi ha sabaters que sí que han introduït metodologies més modernes, però penso que una bona sabata artesana i tradicional ha d’estar feta tota mà.