L'alcalde més jove des de la restauració dels ajuntaments democràtics

Amb només 33 anys David Bote Paz és l’alcalde més jove de Mataró des de 1979, quan es van reinstaurar els ajuntaments democràtics. És el cinquè edil de la ciutat en aquesta etapa, després de Joan Majó, Manuel Mas, Joan Antoni Baron i Joan Mora; i el quart del PSC, partit hegemònic a la ciutat durant aquestes tres dècades. “Sóc una persona essencialment d’esquerres, compromesa amb els valors socialistes”, afirma Bote.

Solter i sense fills, militant socialista des que tenia 20 anys, és un home fidel al partit i al seu projecte polític, malgrat les batzegades que el PSC ha patit en els darrers anys. Va ser el secretari de política municipal i comunicació a les Joventuts Socialistes, on va compartir les primeres passes en política amb noms com Xesco Gomar, actual Primer Secretari del partit, o Javier Naya, secretari de política municipal. La mateixa generació que, hàbils estrategues i propers a qui remena les cireres al PSC català, es va fer amb el poder del partit a nivell local i va impulsar Bote cap a l’alcaldia. En el camí també ha trobat el suport de veterans del partit, com Esteve Terradas, home clau juntament amb Gomar en la campanya electoral; l’exalcalde Manuel Mas, que tancava la llista del partit; o l’exregidora i actual diputada al Parlament Alícia Romero.

Des de l’any 2012 Bote és Secretari d’Organització del PSC de Mataró, des d’on va tenir més d’una enganxada amb el grup municipal del seu partit, liderat per l’exalcalde Joan Antoni Baron, per la manera com aquests últims han afrontat els quatre anys a l’oposició del govern de CiU. No és casualitat que en la llista encapçalada per Bote a les eleccions no hi hagués cap regidor de l’anterior mandat. Bote i el seu equip van apostar per la renovació, amb una llista emmirallada en el candidat que l’encapçalava: cares noves, de diferents barris de la ciutat, en general amb formació acadèmica i amb trajectòries professionals consolidades però sense passat en la política activa més enllà de la militància al partit, ni un gran pes en l’aparell del mateix. I, per tant, sense experiència en la gestió pública ni en la política municipal. Bote i els altres cinc regidors socialistes escollits van seure per primer cop al Saló de Sessions en el Ple d’investidura, i ara els toca governar la ciutat al costat de CiU. Bote arriba a l’alcaldia sense haver ocupat cap càrrec institucional previ. Coneix bé els ressorts del partit, però encara no els de l’Ajuntament, i els haurà d’aprendre sobre la marxa.

Doctor cum laude
Nascut a Barcelona l’any 1982, Bote prové d’una família humil, fill de mecànic i de mestressa de casa. “Sempre he estudiat becat”, recorda. Va fer la primària a l’escola Sant Josep de Cerdanyola, barri a on no descarta tornar-hi a viure. Avui ho fa al Centre, més pràctic per a qui es passarà el dia i part de la nit a la Riera 48. Previ pas per l’institut Miquel Biada, va estudiar a la Facultat de Física a la Universitat de Barcelona, d’on en va sortir amb un doctorat cum laude. Va completar la formació acadèmica a la McGill University de Canadà i treballant al Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès i al Centro de Láseres Pulsados de Salamanca, a més de signar articles científics i participar en congressos internacionals. Darrerament, fins a ser escollit alcalde, ha fet de professor de secundària al Sagrat Cor de Sarrià.

La ciutat de punta a punta
Bote va ser proclamat candidat del PSC a l’alcaldia a l’abril de 2014. Bon porter de futbol sala de més jove, va decidir passar a l’atac. S’ha recorregut de cap a peus la ciutat, convençut que la inèrcia va portar el PSC a “descuidar el contacte amb la gent”. Alt i corpulent, amb les ulleres vermelles característiques, no passava desapercebut. Tampoc les seves maneres poc comunes en una època de mercadotècnia política. És un home de partit i auspiciat per l’aparell, sí, però fins avui Bote s’ha presentat davant dels conciutadans tal com raja, sense el vestit de polític posat.

Tampoc és gaire ortodoxa la seva oratòria, que ha millorat gràcies a un Màster en Lideratge i Comunicació per a la Gestió Política, però que en campanya ha mantingut un punt desordenat, víctima d’un cert nerviosisme. A canvi, els seus parlaments també són sincers i dits amb el cor, trufats d’experiències i d’idees personals que són els pilars sobre els que ha construït les seves conviccions polítiques, amb la família i els amics sempre en ment com a punts de suport. “Madre, tu alma y la mía son una. Padre, tú eres el viento que agita mis alas. Hermanos y amigos, mis huesos, mi carne, mi corazón” va dir en el discurs d’investidura, saltant puntualment al castellà, idioma matern amb el que a vegades amaneix els seus discursos oficials, sempre en català. Bote respon més al tòpic que s’espera d’un acadèmic de ciències -intel·ligent, bonhomiós i capficat, amb un cert aire de geni despistat- que al d’un polític a l’ús. Com a mínim fins ara. La vara i la banda d’alcalde, però, tenen un poder transformador al qual gairebé cap caràcter n’és immune.