L’alcalde Baron enceta el nou mandat amb l’objectiu del diàleg i el consens

Joan Antoni Baron ha estrenat aquest migdia el seu segon mandat com a alcalde de Mataró, i ho ha fet marcant-se com a objectiu cercar el màxim "diàleg i consens" i "compartir la tasca de govern" amb la resta de forces polítiques i amb els agents econòmics i socials i els ciutadans. Baron, que ha estat proclamat de nou alcalde gràcies als vots del PSC, ICV i ERC, ha pres possessió del seu càrrec en un concorregut ple extraordinari que s'ha celebrat aquest dissabte, dia 16. En el ple també han pres possessió dels seus càrrecs els nous regidors de la corporació municipal, entre els quals, per primera vegada, hi està representada la CUP. La sessió ha començat a les dotze del migdia. Tant la presa de possessió dels regidors com l'elecció de l'alcalde han estat conduïts per la mesa d'Edat, presidida pel regidor més gran, el nacionalista Vicent Garcia, i la més jove, la socialista Ana Maria Barrera. L'elecció de l'alcalde s'ha fet mitjançant la votació dels candidats presentats pels sis grups municipals. Baron, que ha obtingut 15 dels 27 vots emesos, ha recollit de mans de Garcia els símbols que l'identifiquen com a alcalde: el bastó del govern i la banda vermella amb l'escut de la ciutat.

En el seu discurs d'investidura, Baron ha assumit "en primera persona" la responsabilitat que, segons ha dit, té l'Ajuntament "d'atendre la veu de la ciutadania". La voluntat de fer-se pròxim als ciutadans i de cercar diàleg i consensos ha centrat bona part del discurs, en el qual ha recordat que l'acord de govern rubricat ahir mateix "resta obert a les aportacions que puguin fer els ciutadans, els grups de l'oposició i la pròpia dinàmica de la ciutat". En aquest sentit, ha recordat la feina comú ja duta a terme gràcies al Pacte per al desenvolupament econòmic i social que ell mateix va posar sobre la taula en el seu discurs d'investidura l'any 2004, així com a través d'altres acords i mecanismes participatius com el Consell de Ciutat. Baron ha avançat que en aquest mandat es crearan dos nous Consells Territorials als barris del Nord i a Peramàs-Pla d'en Boet, així com el nou Consell Municipal d'Urbanisme. Pel que fa a l'acord, l'alcalde ha dit que aquest fixa les actuacions del govern els propers quatre anys i determina les seves prioritats: l'habitatge, l'urbanisme sostenible, l'espai públic i la seguretat, la visió estratègica i el desenvolupament econòmic per impulsar la promoció de la ciutat, la integració, el benestar social i l'educació.

D'altra banda, Baron ha defensat la seva aposta per convertir la ciutat en un punt central del territori català, "oberta al mar, ben comunicada i amb un alt nivell de qualitat de vida". L'alcalde s'ha compromès a no renunciar a cap de les oportunitats que es puguin presentar els pròxims quatre anys per apostar pel progrés de la ciutat i dels ciutadans de Mataró. L'alcalde ha explicat que no es tracta de posar la ciutat a cap mapa "perquè fa 2.000 anys que hi som", però sí "d'actuar com a nus important de la xarxa de ciutats importants de Catalunya i com a capital d'un territori". El nou alcalde ha assegurat que, per aconseguir-ho, no estalviaran el treball conjunt amb les altres administracions per dotar al municipi de les infraestructures viàries i ferroviàries que necessita.

Entre la crítica constructiva i la voluntat de diàleg
Els partits de l'oposició han coincidit en part en defensar la crítica constructiva i en reclamar diàleg al govern municipal. El cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, s'ha estrenat com a portaveu manifestant el seu convenciment que la ciutat "necessita un canvi" i advertint de "l'estreta franja" que separa els grups que han format govern i dels de l'oposició, entre els quals hi ha una diferència de només 2.500 vots. Davant aquest fet, Mora ha demanat al nou alcalde que governi "per a tothom i sense sectarismes". Mora ha deixat clar que CiU "té una visió de la ciutat ben diferent de la que tenim", que al seu parer "avui va a remolc", i ha anticipat que la federació exercirà una oposició "ferma", sense atorgar al nou govern "cap carta blanca". "Que es compti amb nosaltres pel diàleg, però que no se'ns busqui en pacte claudicants ni en transaccions d'aparador”, ha afegit Mora, que també ha lamentat la desproporció existent entre els mitjans del govern i dels partits de l'oposició. En la seva llarga intervenció, Mora també ha reflexionat sobre l'elevada abstenció registrada el passat 27 de maig a les urnes i ha reivindicat la política "com un servei públic i no com una professió".

Per la seva banda, el portaveu popular, Pau Mojedano, creu que el mandat que ara comença hauria de caracteritzar-se per la capacitat dels representants municipals “d'arribar a acords en les grans qüestions que ens esperen i la decisió de tirar-les endavant plegats”. Per això, a banda de reclamar al nou alcalde "més transparència i diàleg polític també amb els ciutadans", li ha aconsellat també que faci dels pròxims quatre anys 'el mandat del diàleg amb els grups polítics". Amb aquest objectiu, Mojedano ha llençat la proposta d'assolir "un segon acord de govern entre el tripartit i els partits de l'oposició" per estudiar les propostes dels seus programes que es podrien incorporar a l'acció de govern. Mojedano, que ha coincidit amb Mora en la seva reflexió sobre l'abstenció, que al seu parer dóna a entendre que els ciutadans "no tenen confiança en la política", ha dedicat part del seu discurs a defensar el projecte d'alternativa del Partit Popular, basat en els tres pìlars de la millora de la qualitat de vida de les persones, l'impuls de la ciutat i la reforma de l'administració.

L'únic regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria, també s'ha estrenat en el ple d'aquest dissabte amb un discurs de forta empremta independentista, en el qual ha tornat a manifestar el compromís de la seva formació de treballar de forma "constructiva" però també "crítica" en aquelles qüestions que "siguin contradictòries per la classe popular". Safont-Tria també ha destacat el paper "alternatiu" de la CUP als partits tradicionals "encallats en la burocràcia", i ha assegurat que la presència de la formació al consistori "és només un símptoma del neguit social que hi ha al carrer".