L’Ajuntament va destinar els ingressos del Rengle per pagar-ne la hipoteca

El govern municipal ha replicat a les acusacions d’engany de part del PSC en relació al deute amb l’edifici del Rengle. Els socialistes van lamentar en roda de premsa que no s’haguessin fet servir els ingressos per vendes i lloguer de l’edifici en pagar part del deute que hi havia amb l’empresa constructora, però des de l’Ajuntament repliquen que aquests diners es van haver de fer servir per amortitzar la hipoteca del propi edifici del Rengle. Fonts municipals recorden que a banda de la factura de més de vint milions d’euros de Fomento hi havia també “una hipoteca demanada al Banc Santander per valor de 21 milions d’euros per pagar les despeses d’aquest edifici”, i que quan es va disposar dels diners “es van gastar per pagar obres varies de la ciutat que no tenien res a veure amb el Rengle”.

A més, des de l’Ajuntament recorden que Fomento, tot i certificar l’obra al juny de 2010, no va presentar factura fins a principis de 2012, fet pel qual no es va poder acollir el deute al primer pla de proveïdors ni tampoc al segon, ja que en aquest no s’hi podien afegir deutes públics. Davant aquesta situació, expliquen, els diners ingressats per les vendes de l’edifici del Rengle s’han destinat “a amortitzar l’hipoteca de l’edifici, perquè quan algú s’interessa a comprar un espai a l’edifici volen que no estigui hipotecat”. La situació actual és que el deute hipotecari es troba ara en uns onze milions d’euros i els 21 milions pendents de pagar a Fomento estan ja acordats amb el conveni que es va signar aquest mes de febrer.

Un altre proposta del PSC que ha descartat l’Ajuntament és el de fer servir els diners ingressats per la venda del solar del Corte Inglés per solucionar el deute del Rengle. “Aquells diners, uns 24 milions d’euros, es van fer servir per pagar pòlisses de crèdit vençudes de PUMSA per valor de 45 milions d’euros; si no ho haguéssim fet, l’empresa municipal hauria entrat en concurs de creditors i això hauria tingut conseqüències devastadores”. El fet de poder pagar part d’aquestes pòlisses va permetre a l’Ajuntament renegociar el deute de curt a llarg termini, a deu anys.