L’Ajuntament promou la implantació d’energia solar a vuit edificis públics

L’Ajuntament de Mataró promourà la implantació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes d’un total de vuit equipaments públics de la ciutat. Aquest sistema d’energia neta i renovable generarà fins a 330.000 kwh elèctrics anuals, l’equivalent al consum d’electricitat de 93 llars (o 284 persones) a l’any. El consistori atorgarà per concurs a una única empresa especialitzada la concessió de domini públic per a la instal•lació, explotació i manteniment de les plaques. La firma concessionària haurà d’encarregar-se de la inversió inicial –prop de 700.000 euros-, que compensarà amb els beneficis que obtindrà de la venda de l’electricitat generada a la xarxa. L’Ajuntament, a més, cobrarà un cànon anual per al lloguer de les cobertes dels equipaments públics on s’instal•laran les plaques.

Aquest Pla d’implantació d’energia solar fotovoltaica preveu la implantació de plaques als poliesportius del carrer Euskadi, Jaume Parera i Teresa Maria Roca; el camp de futbol de La Llàntia, l’edifici de Via Pública, el Casal municipal de la gent gran de Cirera, l’escola bressol de La Llàntia i l’escola d’adults Can Noé. En fases posteriors, es preveu ampliar el projecte a 28 equipaments més, determinats conjuntament entre el consistori i la Diputació de Barcelona. 18 d’ells seran centres educatius, malgrat que en aquest cas caldria arribar a un acord amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Les concessions són per a 25 anys, renovables a cinc més, i posteriorment passaran a ser patrimoni de l’Ajuntament, tal i com va explicar la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Quitèria Guirao, en la presentació del Pla. La normativa legal vigent no permet que l’edifici on s’instal·lin les plaques solars fotovoltaiques s’alimenti de l’energia elèctrica que aquestes generin. Per aquest motiu s’haurà de vendre a la xarxa, malgrat que des del consistori s’explica que la quantitat d’energia elèctrica generada serà similar a la que consumeixen aquests mateixos edificis inclosos en el Pla

‘Canvi de paradigma energètic’
. L’alcalde, Joan Antoni Baron, va defensar aquesta aposta municipal per les energies renovables. “Estem vivint un canvi de paradigma en l’àmbit energètic”, va dir. Les crisis de Líbia, proveïdora de petroli i gas, i de Japó, amb el desastre nuclear, són exemples segons ells de la necessitat d’optar per noves fonts energètiques. “El món local pot aportar molt en la generació, estalvi i eficiència energètica”, va afegir. A més de l’aposta per l’energia solar, en la qual Mataró va ser pionera amb la façana de la biblioteca Pompeu Fabra, l’alcalde també va recordar projectes com el Tub Verd o l’energia geotèrmica que alimenta edificis públics com la Nau Minguell o els habitatges del carrer Meléndez Valdés.

El projecte respon al compromís del Pacte d’alcaldes de la Unió Europea de l’any 2008, que vol assolir la reducció del 20% dels gasos d’efecte hivernacle a l’any 2020, -En aquest sentit, l’eficiència energètica d’aquest conjunt de plaques solars permetrà estalviar-se l’emissió de prop de 80 tones de C02 a l’atmósfera. Unes quantitats que, per ser pal·liades, requeririen una superfície de bosc mediterrani de gairebé 22 hectàries, o sigui el nou Parc Central multiplicat per tres. D’altra banda, el consistori entén que aquest projecte és una via de combat contra la crisi econòmica, ja que permetrà la creació de llocs de treballs associats a l’energia verda (instal·ladors de plaques solars, per exemple) i la reducció de la factura elèctrica.