La Generalitat deu 7,5 milions d’euros a l’Ajuntament, més els interessos. Una situació que s’arrossega des de fa anys, fruit de subvencions per a projectes com la Llei de Barris que no s’han pagat, i que no hi ha manera de solucionar. Després de diversos requeriments, el consistori s’ha plantejat obrir la via jurídica contra la Generalitat. Ho farà en tres mesos, si l’administració catalana no dona resposta al nou requeriment per saldar el deute.
El Ple de març va aprovar dijous passat per unanimitat la presentació d’aquest requeriment. Si en els propers 90 dies la Generalitat no hi dóna compliment o no s’arriba a un acord, el consistori interposarà un recurs contenciós administratiu. Malgrat obrir la via jurídica, el regidor d’Administració, Ramon Reixach, va intentar justificar la Generalitat apuntant que el deute prové de “compromisos adquirits anteriorment” a la crisi, que ara “no poden pagar” perquè la situació econòmica ha rebaixat ostensiblement els seus ingressos.
Crítiques de l'oposició
Des de l’oposició van ser més durs. El cap del grup socialista, Joan Antoni Baron, va recordar que la Generalitat també deu un milió d’euros per les escoles bressol de la ciutat, i va emmarcar aquesta situació en el problema el finançament municipal, “que des de l’inici de la democràcia no hem sabut resoldre”. Els Ajuntaments tan sols reben el 13% dels pressupostos generals de l’Estat, molt per sota de les necessitats que han d’afrontar.
Jose Manuel López (PP) va apuntar una altra “víctima” d’aquest deute, l’Institut Miquel Biada, en el qual l’Ajuntament ha d’avançar el pagament de les nòmines perquè els diners de la Generalitat no arriben a temps. Esteve Martínez (ICV-EUiA) va assenyalar una frase de l’informe realitzat per acompanyar el requeriment del consistori, que parla de la situació de “total abandonament” de la Generalitat respecte a l’Ajuntament de Mataró. I Xavier Safont-Tria (CUP) va lamentar que “hi ha gent a qui fan fora de
-
Comentaris