L’Ajuntament haurà de tornar 1,2 milions d’euros als veïns de Can Quirze

L’Ajuntament de Mataró haurà d’assumir els 1’2 milions d’euros que van costar part de les obres de reurbanització de Can Quirze, segons determina una sentència judicial. El consistori, a través de PUMSA, els va fer pagar als veïns de la urbanització mataronina, però aquests van portar el cas a judici en considerar que es tractava d’un sobrecost no justificat i que havia prescrit, i la jutgessa els ha donat la raó. Malgrat que l'Ajuntament la recorrerà al TSJC per tant encara no serà efectiva (l'Ajuntament diu que de moment no tornarà els diners), la decisió del jutjat contenciós-administratiu número 3 de Barcelona pot suposar un dur revés per al consistori, que sempre havia defensat que la derrama pertocava als residents de la urbanització.   

En la sentència, resolta el passat 11 de març, la jutgessa ha estimat el recurs que l’Associació de Propietaris de la Unitat d’Actuació 72 de Mataró, corresponent a part de la urbanització de Can Quirze, va interposar contra el decret d’alcaldia del novembre de 2016 que aprovava definitivament la liquidació del projecte urbanístic per un import de prop de 4,2 milions d’euros, així com les quotes d’urbanització girades als veïns, que sumaven 1,2 milions d’euros. La resolució considera que l'acció de reclamar les quotes havia prescrit perquè van passar més de 10 anys entre la finalització de les obres i el cobrament de les quotes, quelcom que el consistori nega i que serà l'argument principal del recurs que presentarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Més enllà de com es resolgui el recurs al TSJC, la sentència reclama a l'Ajuntament que retorni les quantitats que els veïns ja han abonat i els seus interessos des de la data del pagament, i també li imposa el pagament de les quotes del judici. Bona part dels propietaris ja van pagar a PUMSA les parts que els corresponien d'aquetes quotes, tot i que alguns d’ells van reclamar l’ajornament o el fraccionament de les mateixes. Els seus advocats havien demanat als tribunals que se suspengués cautelarment l’execució de les mateixes perquè els propietaris no hi haguessin de fer front mentre no hi hagués sentència, però se'ls hi va denegar.

Un cas que ve de lluny

El cas ve de lluny, amb un complex projecte de reurbanització de Can Quirze dut a terme en diverses fases i amb errors i sobrecostos acumulats. Però va acabar d’explotar l’any 2016, quan el consistori va exigir que els veïns assumissin nous pagaments per les obres, que havia executat l’empresa Ferrovial. Una dècada després que aquestes haguessin finalitzat, costant un 35% més del pressupostat, l’equip gestor de l’empresa municipal PUMSA va descobrir un deute pendent no cobrat, a més d’una distribució de costos del projecte entre els dos àmbits urbanístics afectats que hauria estat incorrecte. Davant d’això, va exigir als veïns, prop d’una setantena, el pagament d’1,2 milions d’euros més. Els propietaris s’hi van negar en rodó i van iniciar accions judicials.

Una dècada després que aquestes haguessin finalitzat, costant un 35% més del pressupostat, PUMSA va descobrir un deute pendent no cobrat i el va reclamar als veïns

Segons van posar de manifest llavors els representants legals dels veïns, el bufet Amargant Advocat, el sobrecost es basava en bona part en factures i albarans datats entre 2006 i 2009, posteriors per tant a la recepció de les obres d’urbanització entre la constructora Ferrovial i l’Ajuntament. Els advocats consideraven que PUMSA no podia acreditar que aquests documents, amagats 10 anys en calaixos de l’empresa municipal, corresponguessin a obres efectivament executades al sector afectat d’aquesta urbanització del nord-est de la ciutat. En aquestes factures i albarans, segons detallaven els advocats, no hi constava la identificació exacta del lloc d’execució dels treballs que es facturaven, ni quedava provat que l’administració actuant hagués pagat les factures .

Els veïns havien reclamat que se suspengués el pagament dels 1,2 milions d’euros de la sisena derrama, però l’Ajuntament no va cedir. Segons va explicar la llavors presidenta de PUMSA, la convergent Núria Calpe (quan PSC i CiU governaven en coalició), l’empresa estava “obligada” a cobrar-ho als propietaris, malgrat que fer-ho era “una immoralitat” segons les seves pròpies paraules. Calpe va reconèixer “molta mala gestió i manca de rigor jurídic” a PUMSA, a on “obres calaixos i surten cadàvers”. Unes sorprenents declaracions que van generar una crisi de govern a Mataró, amb el PSC exigint a CiU el relleu de Calpe al capdavant d’Urbanisme i de PUMSA, quelcom que finalment no es va produir. Fos com fos, el consistori es va mantenir ferm en la seva voluntat que els veïns fessin front a aquest sobrecost, i el cas va acabar als tribunals.

La jutgessa ha donat la raó als veïns. En la seva sentència, considera que el dia 5 d’abril de 2006 es va signar l’acta de recepció de les obres d’urbanització, i estableix que el termini de prescripció de l’acció per reclamar les quotes és de 10 anys, tal i com marca la Llei d’Urbanisme. Per aquest motiu, considera que l’acció de l’Ajuntament reclamar les quotes d’urbanització als veïns per valor d’1,2 milions d’euros es trobava prescrita, és a dir, fora de termini, i per tant declara la nul·litat del decret impugnat i de les quotes girades al seu empara.

Recurs de l'Ajuntament

L'alcalde, David Bote, ha comunicat el contingut de la sentència a la Junta de Portaveus d'aquest dimecres. En acabar, ha comparegut davant dels mitjans per anunciar que l'Ajuntament presentarà un recurs d'apel·lació. El consistori defensa que l'acció de cobrar les quotes no ha prescrit ja que en realitat les obres van acabar al 2010, i no al 2006 com afirma la sentència. En concret, Bote ha defensat que es van fer obres complementàries fins ben entrat el 2008 i que la recepció definitiva es va produir concretament el 31 de març de 2010. Per l’Ajuntament, la qüestió no està prescrita donat que l’aprovació de la liquidació definitiva va ser el febrer de 2016. A més de presentar apel·lació, l'Ajuntament ha assegurat que encara no retornarà els diners cobrats als propietaris fins que no s'acabi tot el procediment legal. Als que encara no han pagat, però, se'ls aplicarà una suspensió del cobrament si ho reclamen. 

Un cop l'Ajuntament ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aquest no es pronunciarà fins d’aquí a un mínim de tres anys. Si el TSJC ratifiqués la decisió del contenciós-administratiu, durant aquest lapse de temps els interessos a pagar als veïns s’hauran multiplicat i el cop econòmic al consistori serà força més dur que els actuals 1,2 milions d’euros. Aquest fet també pot afectar als propietaris del sector que encara no han pagat les quotes, en el cas que el TSJC acabi donant la raó al consistori.