L’Ajuntament defensa la ‘discriminació positiva’ de la grua a Cerdanyola

Per què la grua fa la vista grossa a determinats carrers de Cerdanyola, i no a Via Europa, Cirera, el centre o el Pla d’en Boet? Quins arguments té l’Ajuntament per defensar aquest discriminació positiva, davant les veus que segurament arribaran d’altres barris que reclamin un tractament similar? El consistori esgrimeix ara xifres de dèficit d’aparcament a la zona per justificar aquest privilegi que es remunta en el temps però que, d’altra banda, tan sols ha reconegut públicament obligat per la filtració d’un mail intern de la Policia local.

L’Ajuntament calcula que el dèficit d’aparcament residencial és de 2.850 places, de les quals una gran majoria, 1.667, es concentren a Cerdanyola Nord i Sud. L’altra gran part, 854, a Rocafonda. En el primer sector, de llarg el barri més poblat de la ciutat, hi ha sis carrers a on el servei de grua municipal no hi actua d’ofici, tan sols a requeriment veïnal (carrers Vallès, Garrotxa, Maragall entre Molí de Vent i Roca Blanca, Vitòria, Verge de la Paloma i Jaume I), mentre que en el segon tan sols n’hi ha un (Don Quijote). Fonts de Via Pública expliquen que aquesta situació generava “greuges als veïns de la zona” i que la pressió s’acabava traslladant a les zones properes (polígon de Pla d’en Boet en el cas de Cerdanyola, El Palau en el de Rocafonda).

“Podem demostrar empíricament que aquestes zones mereixen una discriminació positiva respecte a d’altres. Si un veí de Via Europa, Cirera o Havana ens reclama que també ho apliquem al seu barri, li podem explicar per què ho fem en una zona i no en una altra”, constaten fonts municipals. El que no saben explicar des de l’Ajuntament, de manera sorprenent, és des de quan s’aplica aquesta política de discriminació positiva, especialment a Cerdanyola. Algunes fonts apunten que es fa com a mínim des del darrer mandat del tripartit, altres situen l’origen en el conflicte de les zones blaves de l’any 2002, i n’hi ha que van molt més enllà i afirmen que es remunta a fa més de 30 anys.

Com és possible això? Perquè no és un acord oficial signat amb llum i taquígrafs, sinó quelcom més nebulós, un “acord tàcit amb els veïns”, tal i com ho defineixen des del propi consistori. Un acord que ara han hagut de fer públic i justificar a cuita corrents amb tot un seguit de dades arran de la filtració del correu electrònic. El citat e-mail és un recordatori que un inspector de la Policia Local va enviar a un caporal perquè comuniqués als agents "els carrers on la grua no ha d'actuar". Quan entren nous agents, cal recordar-los aquesta directriu. Des de l’Ajuntament consideren que els motius pels quals s’aplica segueixen vigents, ja que no s’ha resolt el problema de l’aparcament, i per tant la discriminació positiva es manté. Una discriminació que només es planteja en les actuacions d’ofici: si hi ha requeriment veïnal, la grua hi va. Al carrer Joan Maragall, un dels “amnistiats” per la grua, el servei es va endur 20 cotxes durant el quart trimestre de 2015.

Malgrat que algunes fonts apuntin que fa més de 30 anys que s’aplica, l’Ajuntament defensa que aquesta situació no pot ser eterna. Confien que durant aquest mandat es desenvolupi el sector del Sorrall, i que els aparcaments que s’hi generin permetin disminuir la pressió a l’entramat urbà de Cerdanyola. Enguany també s’ha d’aprovar l’anhelat Pla de Mobilitat, que entre molts altres reptes que li han caigut al damunt, ha d’ajudar a resoldre el dèficit d’aparcament residencial que pateix la ciutat.