L’Ajuntament de Mataró eixugarà part del dèficit del dipòsit de detinguts

L'Ajuntament de Mataró rebrà 286625 euros del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya recuperant bona part de les compensacions a les despeses històriques de gestió i manteniment del dipòsit de detinguts de Mataró.

La quantitat i el contingut de l'acord extraprocessal es va donar a conèixer ahir dilluns dia 7 per la Junta de Govern Local i suposarà la fi d'un contenciós històric que fa vint anys que dura, des que l'abril de 1985 la Federació de Municipis, en nom de diferents ajuntaments, va reclamar percebre compensacions financeres.

Segons les disposicions de l'acord, la Generalitat pagarà aproximadament el 55% del deute reclamant per l'Ajuntament de Mataró, un deute originat entre l'abril de 1985 i el febrer de 1998 i que el propi consistori calcula en més de dos milions tres-cents mil euros que s'elevaven en gairebé dos milions d'euros més si tenim en compte els interessos de demora. Uns interessos que l'Ajuntament renunciarà.

L'acord també inclou un increment important dels mòduls fix i variable que abona anualment el govern autonòmic a l'administració local sota el concepte de manteniment del dipòsit. En aquest sentit, l'Ajuntament percebrà a finals de juny d'enguany 286625 euros, més 18613 euros per la millora en els mòduls corresponents.

El dipòsit de detinguts ha estat ubicat durant molt de temps a l'antiga Presó, situada a la confluència de La Riera i la Muralla de la Presó. Actualment es troba al nou edifici de la via Pública-Local a la plaça Granollers.

20 anys de reclamacions
A l'Estat, primer, i a la Generalitat, després, els municipis han reclamat des de l'abril e 1985 el dret a percebre compensacions financeres corresponents a les despeses per la prestació del servei de dipòsit municipal. La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) es va afegir al procés formant-ne part i en nom de diferents ajuntaments.

El febrer de 1998 el Tribunal Suprem va dictar una sentència reconeixent els drets dels municipis a percebre les compensacions. Arran d'aquesta primera sentència del Tribunal Suprem de 1998, l'Ajuntament va percebre prop d'un milió i mig d'euros. Després que la Generalitat presentés un recurs, el Departament de Justícia va començar a establir el seu propi sistema per donar compliment a la sentència. Els municipis, que consideraven el sistema insatisfactori, van provocar la interlocució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els va donar al raó.

Finalment el maig del 2003 el Tribunal Suprem va dictar l'última instància favorable als municipis fet que va obrir un procés de negociació entre la Generalitat i l'FMC desenvocant en aquest acord extraprocessal que ha posat fi a un contenciós històric.