L’Ajuntament cataloga 37 masies perquè puguin tenir usos comercials

Els actuals propietaris de la masia mataronina de Ca l’Iborra, gerents d’una promotora immobiliària, van adquirir la finca fa anys amb voluntat d’explotar-la comercialment amb usos hostalers o turístics. Però la legislació vigent no els permetia res més que donar-li un ús residencial. “Fins i tot ens vam plantejar deixar-la perquè no sabíem que fer”, explica un dels propietaris. Hauria estat una llàstima, ja que es tracta d’un edifici espectacular, construït a la dècada dels 30 del segle passat, d’un estil més propi de la Toscana italiana que del Maresme, i amb unes vistes espectaculars a la zona del veïnat de Valldeix. La situació, però, ha donat un tomb. Ca l’Iborra, juntament amb 36 masies situades en sòl no urbanitzable de Valldeix, el Veïnat de Mata i les Cinc Sènies, han estat incloses en un catàleg elaborat per l’Ajuntament de Mataró en motiu del seu interès arquitectònic, històric, paisatgístic, ambiental o social. La creació del catàleg, emmarcat en la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya i el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), permet a aquest seguit de finques la possibilitat d’oferir més usos que els permesos actualment. Un fet que obre les portes a que les masies es puguin reformar i ampliar, i s’adaptin com a restaurants, hotels, cases rurals, residències, vivendes unifamiliars o plurifamiliars o activitats relacionades amb el mar, entre d’altres usos. Sempre i quan aquests siguin respectuosos amb el paisatge i amb l’arquitectura original de l’edifici.

“En moments de crisi, el fet que sigui possible diversificar l’activitat a Mataró amb criteris d’equilibri i sostenibilitat és una bona notícia”. Així ha resumit aquest dijous el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, les intencions que hi ha al darrere d’aquest projecte municipal, durant una visita amb periodistes per algunes de les masies incloses en el catàleg. El document, regulat per la Llei d’Urbanisme de Catalunya, forma part de la modificació puntual del Pla General en relació al sòl no urbanitzable, aprovada en el Ple del mes de març passat. La regulació dels usos admissibles i les possibilitats d’ampliació d eles cases passa per un Pla especial elaborat per l’Ajuntament,q ue es presentarà a aprovació inicial a la propera Junta de Govern Local. De cada una de les 37 masies s’ha confeccionat una fitxa amb documentació gràfica, informació sobre la seva superfície, us actual, possibilitat d’ampliació i els usos futurs que s’admetran en cada cas. “Volem garantir que aquestes masies subsisteixin, cosa que fins ara era difícil sense la possibilitat d’usos múltiples”, ha dit Bassas, que també considera que el projecte “permet gestionar l’espai lliure no urbanitzable de la ciutat”.El nou marc legal obre la porta a vies de negoci fins ara inexistents a la ciutat, com és el cas del turisme rural, tot i que això sempre dependrà de la iniciativa privada dels propietaris d’aquestes finques. Però el regidor d’Urbanisme assegura que molts d’aquests “han mostrat interès en fer coses, i s’han creat expectatives davant del canvi de normativa”.

Joies amagades
Amagades als ulls de molts mataronins, en espais recòndits del terme municipal de la ciutat, algunes d’aquestes masies són autèntiques joies. Aquest és el cas de Can Vilardell, un edifici catalogat del segle XVI (tot i que també té elements romànics i gòtics), enorme, molt ben conservat i tan sols a uns centenars de metres de l’Hospital de Mataró. Els seus propietaris l’usen com a residència, i fins ara no tenien cap altra possibilitat. El catàleg elaborat per l’Ajuntament, en canvi, els permetria construir una ampliació de la finca, en un espai prèviament determinat que no afectés el paisatge, per si volen reconvertir la casa en un restaurant o un hotel. Ara dependrà de la voluntat dels propietaris. El mateix passa amb les 36 masies restants. Can Diviu, a Valldeix, es convertirà en una residència. Can Carandini, ubicada en un espectacular solar al veïnat de Mata amb esplèndides vistes al mar, es transformarà en un restaurant especialitzat en banquets de casaments. El seu propietari està arranjant els jardins i preveu afegir-hi una nova construcció per donar cabuda als comensals. Un projecte que tenia en ment des de fa temps però que la legislació vigent no li permetia tirar endavant. El pla preveu que totes les masies puguin fer ampliacions de fins a 50 m2, i en casos concrets es podrà superar aquesta xifra, sempre que l’obra que es construeixi s’integri correctament en el paisatge.

En el catàleg també hi figuren algunes masies abandonades i en mal estat, i altres cases els propietaris i residents de les quals de moment no han anunciat intencions d’explotar-les econòmicament. Aquest és el cas de l’anteriorment citada Can Vilardell, de Can Tria, protegida al màxim nivell en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró gràcies a la seva torre de vigilància del segle XVI; o Can Pineda, un autèntic palau amb jardins neoclàssics i restes de sepulcres neolítics. “Només el fet que es visqui en aquestes cases, però, ja és una manera de gestionar aquests espais”, ha apuntat Bassas.