L'activitat empresarial de Mataró continua estancada excepte la construcció

Al marge del sector de la construcció, el conjunt de l'activitat empresarial a Mataró continua estancada, ja que en el primer trimestre de 2004 el creixement del número d'assalariats va ser només de 0,25 per cent. També el nombre de treballadors autònoms presenta un creixement baix, de l'1,5 per cent, arribant als 8.834. Per subsectors hi destaca negativament la davallada en la indústria manufacturera que ha perdut el darrer any un 10,1 per cent dels assalariats, mentre que les activitats immobiliàries i de serveis a les empreses han aconseguit un augment del 13,7 per cent d'assalariats. El sector de la construcció creix per sobre de la mitjana i ja ocupa 2.684 persones, un 5,3 per cent més que un any abans, que construeixen 1.104 nous habitatges.

La primera tinent d'alcalde, Pilar González-Agàpito, va anunciar aquestes dades ahir en el transcurs de la presentació de l'informe de conjuntura socioeconòmica número 16, que va tenir lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament. En aquesta edició s'analitzen el conjunt d'indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al primer trimestre de 2004.

Una altra de les dades més destacades de l'informe és que l'atur registrat s'ha incrementat en un 9,9 per cent, de manera que ara la taxa es situa en el 7,12 per cent. Per sexes, l'atur s'ha incrementat més entre les dones. El tancament d'empreses tèxtils ha estat un dels altres factors negatius del mercat laboral local, tal i com queda reflectit en el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació.

L'evolució demogràfica continua sent la variable amb un major dinamisme a la ciutat, ja que el nombre d'habitants no para de créixer. A finals de març, la població de Mataró superava els 115.000, el que suposa un creixement aproximat de 2.200 persones en el darrer any (un 2 per cent). Aproximadament el 95% d'aquest creixement es basa en l'arribada de la població de fora de la ciutat. Pel que fa a la mobilitat, a grans trets es pot dir que augmenta la mobilitat a la ciutat, tant de mataronins que se'n van a treballar a fora de la ciutat com de ciutadans d'altres poblacions que venen a treballar a Mataró.

La primera tinent d'alcalde va comentar l'informe i va recordar que aquest havia de ser l'any en què l'economia repuntés però que per diverses causes no ha estat així. Dins els indicadors positius, González-Agàpito va anunciar les primeres xifres de recuperació en l'àmbit del consum, concretament en la matriculació de cotxes: "Això vol dir més creixement econòmic però també més dificultats en l'àmbit del Medi Ambient", va reflexionar en veu alta.

Mataró s'encamina cap a una 'ciutat reinvenció'
El catedràtic d'economia i rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, va protagonitzar la conferència posterior a la presentació de l'informe que portava per títol El paper i els reptes de les ciutats mitjanes a una Catalunya global, ja que el monogràfic que inclou l'informe es titula L'evolució de Mataró comparada amb la d'altres ciutats mitjanes de la Regió Metropolitana de Barcelona.

En una primera part de la seva exposició, Tugores va assegurar que no sempre globalització vol dir més concentració econòmica de les grans ciutats i es va referir a l'emergència de les ciutats que es troben al voltant de la metròpoli: "Ciutats que no són capital tenen més marge", va apuntar. El catedràtic va explicar que les ciutats que es troben entre seixanta i cent quilòmetres de la metròpoli progressen en la mesura que diversifiquen la seva producció: "No té sentit fer ciutats dormitoris, només funcionen si són capaces de crear ocupació per elles mateixes i de garantir un bon nivell de vida", va assegurar. En aquest sentit, Tugores va felicitar els responsables municipals per la iniciativa del Tecnocampus: "Em sembla molt ben enfocada. Apostes com aquestes són passos importants", va assegurar.

Tugores va definir quatre tipus de ciutat: la ciutat-producció (que s'especialitza en un sector), la ciutat-consum (dedicada a negocis al voltant del lleure), la ciutat informació (basada en l'intercanvi d'informació) i la ciutat-reinvenció (que té una gran capacitat de reinvenció degut a l'elevat capital humà). El catedràtic va emmarcar Mataró entre la primera i la darrera definició però va recordar que de cara a que aquestes ciutats optimitzin la seva projecció cal reconstruir la idea de ciutadania i d'espai públic.

Tugores, en un altre moment, va parlar de les taxes de capital humà -entès com a capacitat emprenedora, no només com a educació no formal- i va recordar l'efecte positiu que té per al conjunt de la ciutat un alt nivell de coneixement. Precisament el catedràtic d'economia va animar als joves que entren al món laboral a intentar ser emprenedors i crear nous negocis més que a buscar feina: "El món anirà cada cop més per aquí", va apuntar reconeixent que per això fa falta també el suport econòmic de l'administració. El professor, però, va pràcticament exigir un canvi cultural de manera que aquests emprenedors deixin de ser repudiats socialment: "Se'ls hauria de valorar molt més. En un món globalitzat les idees marquen la diferència". Tugores va cloure la seva xerrada amb un to optimista: "El futur econòmic de la ciutat serà el que els mataronins vulguin que sigui. Sóc raonablement optimista sobre el futur de Mataró".

En el seu parlament final, l'alcalde Joan Antoni Baron va expressar la voluntat de llegir la incertesa que habitualment s'apunta quan es parla del futur també com un factor d'oportunitats i va assegurar que el Pacte Econòmic i Social ha de servir perquè la ciutat afronti aquest futur amb garanties: "Hem de diversificar l'economia, definir un nou model universitari, no urbanitzar un metre quadrat més que no estigués previst en el Pla General del 96 i en tot cas canviar els usos del sòl i aconseguir ser una ciutat amb cohesió social i que ningú es quedi per tant despenjat". Baron, en darrer terme, va mostrar-se confiat en què la ciutat compleix la teroria de les tres "T" apuntades recentment apuntades per Irene Tinagli a la Setmana de les Noves Tecnologies -talent, tolerància i tecnologia- i que la capacitat de treball dels mataronins serà, un cop més, allò que farà que la ciutat tiri endavant.