Julie Byrne: 'Mataró em sorprèn, és una ciutat que hauríeu de valorar més'

Julie Byrne és londinenca però de família irlandesa, així que manté un peu a cada lloc. Va arribar a Mataró quan tenia 24 anys, en fa gairebé 30. Més de la meitat de la seva vida a la capital del Maresme, on hi té dos fills joves. Durant tot aquest temps ha fet de professora d’anglès a International House, d’on és la sotsdirectora. Quan van venir aquí el seu marit va trobar feina a Donostia i van pensar que podrien viure a les dues ciutats i visitar-se de manera periòdica en tren. Un any després d’intentar-ho, després de molts viatges que duraven força més hores del que s’esperaven, van decidir casar-se i instal·lar-se definitivament a la capital del Maresme. Fins avui. 

A què et dediques?
La feina que vaig trobar aquí quan vaig arribar va ser de professora d'anglès directament. International House et buscava el lloc i em va sortir la feina aquí a Mataró, tot i que jo no sabia com era ni coneixia res de la ciutat. Des de llavors, he estat tota la vida treballant de professora i ara a més sóc sotsdirectora de l'escola.

Et vas adaptar bé?
Sí, tenia moltes ganes. Vaig venir parlant italià, però no sabia ni català ni castellà. A més de fer classes per aprendre les dues llengües, amb el pas del temps i amb les ganes que posava vaig acabar parlant bé els dos idiomes. Com era jove, era molt fàcil fer amics. A més, com llavors aquí a Mataró hi havia pocs estrangers, érem la novetat. La gent no parlava anglès com ara i jo aprofitava per practicar l'idioma.

Què et va sorprendre?
Jo no volia venir aquí perquè tenia la impressió que era el típic lloc de turisme de festa i joves. Tenia la impressió de què Espanya només era un lloc barato per anar de vacances. Després vaig veure que era un lloc ric i increïble culturalment. Mataró té moltes coses: edificis molt macos, una història molt bonica, aspectes interessants... El centre antic, per exemple, m'agrada moltíssim. La ciutat l'heu de valorar més, a mi em va sorprendre molt positivament i encara em segueix sorprenent.

Quines diferències destacaries respecte al teu país?
Quan vaig arribar, la falta d'estrangers sobretot. A Londres, quan anava a l'escola, hi havia gent de tots els colors i tots els països i aquí éreu tots nascuts al país. Amb el pas dels anys, quan vaig portar el meu fill a l'escola, ja vaig veure que la cosa canviava. Un altre aspecte que destaco és que aquí teniu horaris molt tancats, sobretot per la feina. No pots sortir entre setmana (allà en canvi surts a les 17h i pots anar a un restaurant, per exemple) i penso que seria millor acabar l'escola i la feina abans. Per últim, un altre aspecte a valorar és que aquí la gent és molt més oberta i tothom parla amb tothom.

Alguna anècdota?
Els entrepans de truita. No entenia com es podia ficar la truita dins del pa, sobretot perquè allà els entrepans són més consistents i aquí són més secs. Tot i això, al final m'ha acabat agradant.

Què trobes a faltar?
Pot sorprendre, però el clima. Aquí és com si no hi hagués temps, fa sol o no, calor més o menys, ara podríem anar a prendre el sol... Però el sol tampoc és bo sempre. El temps d'allà a mi m'agrada, encara que siguin dies grisos i de pluja. Si et vesteixes bé pots sortir i aprofitar molt, és un país molt bonic i tinc un vincle especial.

Després de 30 anys, has vist alguna evolució aquí?
Porto molts anys a Mataró i he vist passar moltes coses al país. Era un país "nou" quan vam venir perquè feia poc que s'havia mort Franco i estàveu en ple procés de canvis. Per exemple, se celebrava que ja es podien fer classes en català. Hi havia un ambient de futur i d'esperança. Ara això ha canviat per la política i la crisi i s'ha passat de l'eufòria de sortir de la dictadura a la vida real de lluita.

Segueixes connectada a Londres i a Irlanda?
A Irlanda molt, perquè tinc allà a la meva mare, tiets i cosins. A Londres tinc el meu germà i alguns amics i quan vaig encara penso que és una ciutat increïble. Amb el temps veig que l'experiència a Mataró ha estat i és molt bona però que m'hagués agradat estar més a prop de la família. Es troba a faltar.