Hem arribat a un punt de no retorn. L'escriptor Julià de Jòdar va considerar que el catalanisme ha arribat a un moment en què no són vàlids ni el peix al cove pujolista però, al mateix temps, no s'ha fet cap pas endavant destacable en matèria d'autogovern. Tot això, enmig d'un context en què, segons de Jòdar l'autonomia se'ns està esmicolant entre els dits.
És per això que, davant d'aquest panorama, l'escriptor va indicar que l'única opció possible és la independència: jo penso que el catalanisme avui en dia o és independentista o no serà res, o es posa al nivell del desafiament de l'adversari o la provincialització de Catalunya, la seva conversió en una autonomia com Extremadura, és possible que sigui certa d'aquí a vint anys.
En un acte organitzat per la Candidatura d'Unitat Popular amb el lema de Cap on va el catalanisme?, De Jòdar, guanyador del Premi Sant Jordi l'any 2005 per la novel·la El metall impur, va lamentar que els dos governs d'esquerres que hi ha hagut a la Generalitat no hagin fet un pas endavant respecte el que havien estat 23 anys de pujolisme. L'escriptor es va queixar que el govern de Montilla no s'hagi enfrontat al govern espanyol en aspectes com la tercera hora de castellà o l'emissió de TV3 al País Valencià: com que som molt amics [amb el govern espanyol], cedim molt: estem un pas enrere del pujolisme i, més tard, va afegir que fa la sensació que estem disposats a emparssar-nos-ho tot.
L'escriptor va considerar el catalanisme com l'únic projecte de caràcter nacional que hi ha hagut al país en l'últim segle i va definir-lo com una certa visió del món des de Catalunya, però també una manera de governar el país. De Jòdar va ser molt crític amb els dirigents polítics actuals catalans i va afirmar que assistim a un intent de provincialització que fa la sensació que es vol tornar a 30 anys enrere, hem de tornar a reivindicar la nostra condició de nació dins l'estat. Per l'escriptor, el debat estatutari ha estat la prova més clara d'aquest fet: l'Estatut del 79 s'ha esgotat i ha estat impossible aconseguir un nou Estatut que estigués a l'alçada de la situació. De Jòdar va alertar que si Catalunya va retrocedint, acabarà amb un Estatut que serà una carta atorgada concedida per l'estat: engrunes.
Un alcalde independentista
L'alcaldable de la CUP, Xavier Safont-Tria, va justificar l'acte d'ahir defensant que la candidatura que encapçala creu que cal posar sobre la taula un debat sobre el catalanisme i va qualificar el catalanisme institucional de CiU i ERC d'haver fet figa i no haver sabut mostrar una imatge sòlida i contundent en qüestions transcendentals per al país.
Tot i admetre que de moment només aspiren a aconseguir representació al consistori, Safont-Tria va defensar la necessitat que l'independentisme lideri els principals ajuntaments del país: abans de les últimes eleccions autonòmiques es va qüestionar si Catalunya estava preparada per tenir un president xarnego. S'ha demostrat que en aquest tema no tenim masses manies, ara potser ens hem de preguntar si estem preparats perquè ciutats com Mataró, Sabadell, Terrassa, Badalona o Cornellà tinguin un alcalde independentista.
-
Divorci amb Espanya
A més de Julià de Jòdar, la professora Blanca Serra també va participar en el debat organitzat per la CUP. Serra va definir la relació entre Catalunya i Espanya com un matrimoni en el qual nosaltres som la dona maltractada i existeix una solució que és el divorci. Per Serra, la situació a hores d'ara és que la dona maltractada s'està adonant que és un maltractament molt fort, però encara no gosa denunciar-ho ni dir prou.
Serra va assenyalar l'intent de cop d'estat del 23-F com el punt en què es va començar a esquerdar el sistema estatutari, ja que a partir d'aquell moment totes les lectures en matèria autonòmica es fan cap enrere. La professora, però, es va mostrar esperançada de cara al futur i es va referir als possibles canvis que pot haver-hi al mapa d'Europa (Irlanda, Escòcia, Bèlgica) en què els Països Catalans només són un cas més.
Safont-Tria, Serra i de Jòdar durant l'acte.
Comentaris