Jugar i marcar gols amb 47 anys

Isabel Latorre és un cas únic. És una de les peces clau que el Joventut Handbol Mataró té a l’equip femení, que lidera invicte durant més de 20 jornades la Lliga Catalana i que buscarà l’ascens en les fases que presumiblement jugaran a final de curs. El més sorprenent del cas és que Latorre té 47 anys i, és clar, juga amb noies de 18 o 20 anys. El mes passat va rebre un reconeixement de la Federació Catalana d’Hanbol per la seva implicació amb aquest esport. I no és per menys:  quan tenia 13 anys va començar a jugar a l’equip de Sant Josep, a Cerdanyola.

Torres va portar una filla a entrenar al Teresa Maria Roca i va sentir que havia de tornar a les pistes

Poc després va donar el salt al Joventut. “Jugava a bàsquet, però van tancar  la secció i em van fer anar a handbol. No volia, però m’hi vaig enganxar: hi ha més contacte, al bàsquet toques algú i és personal”, explica Latorre, que després de ser  guanyadora de la categoria juvenil femenina de la Nit de l’Esport (1988) i campiona de Catalunya juvenil amb la selecció de Barcelona, va seguir vinculat al conjunt groc i negre fins que va retirar-se per ser mare. Tenia 32 anys. Amb dues filles i 40 anys va portar-ne una a entrenar amb el club de la seva vida. En trepitjar el Teresa Maria Roca ho va tenir clar. ”Vaig olorar el pavelló i vaig dir: jo haig de tornar a jugar aquí”.

 Com es torna a jugar amb 40 anys i dues filles?
Quan vaig retirar-me no vaig tornar a trepitjar un pavelló ni tampoc veure partits. Era com tancar una etapa. Però en portar la meva filla vaig tenir aquella necessitat, vaig parlar amb l’entrenador i em va dir que podia anar-hi. Durant mesos només entrenava perquè estava fora de forma. Dos anys vaig tardar a estar en plenes condicions.

Tens companyes que podrien ser les teves filles.
És la broma de cada entrenament. Que si la iaia, que si el premi de la Federació és el “bastó d’or”, la veritat és que ens ho passem molt bé. Sóc una persona que sap adaptar-se i fer les coses amb humilitat, no em crec més que companyes de 18 o 20 anys... Si fins i tot he estat més gran que diversos entrenadors que he tingut!

Sempre has jugat a Mataró?
Només vaig deixar el club dues vegades. En una per anar a Almeria, però va ser una experiència horrible. L’entrenador va intentar abusar del seu poder i al poc temps vaig marxar d’allà. L’altra cop va ser quan em vaig retirar. Tenia 32 anys, vaig deixar-ho perquè volia quedar-me embarassada i l’entrenador del Vilamajor, que em coneixia, em va dir si podia anar a l’equip mentre no m’hi quedava. Vaig començar a l’agost i al novembre ho havia deixat perquè tenia en camí la meva primera filla.

Ara fa set anys que vas tornar a les pistes i en forma. La setmana passada vas marcar un gol!
Perdona, en vaig marcar tres [riu]. Que et penses que no jugo? Disputo molts minuts dins l’equip eh? No estic pas a la banqueta!

Fins quan tens previst jugar?
La veritat és que no m’ho he plantejat. Està clar que si aquest any pugem, cosa que pot ser possible tot i que les fases d’ascens sempre són complicades, potser la nova categoria és massa exigent. Potser ho deixo aquest any, potser n’estic un parell més. No ho sé, visc al dia a dia i ja veurem.