Josep Termes defensa la popularitat de l’origen del catalanisme

L'historiador i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes, va defensar ahir l'origen popular del catalanisme en una conferència celebrada a la sala de sessions de l'Ajuntament, acte inaugural de la festa de la Diada Nacional de Catalunya. El professor de la Universitat Pompeu Fabra va desmentir diverses teories que contextualitzen el naixement del catalanisme en l'alta burgesia, segons una visió marxista de la història, o com a conseqüència de la debilitat de l'Estat espanyol. “El catalanisme surt del poble, tant el petit empresari com l'obrer de fàbrica hi han dit la seva”, va assegurar Termes, ja que segons ell, l'esperit nacional català és “un riu que genera diferents corrents però totes elles neixen d'un origen comú”.

El professor de la UPF, que es jubila d'aquí a unes setmanes, va destacar especialment dos moviments populistes molt importants en la creació del catalanisme: el republicanisme federal, de caire més progressista, i els carlisme, moviment tradicionalista que defensava els drets històrics, “existents en l'imaginari col·lectiu i que els catalans, a diferència dels bascos, no hem sabut defensar”, va opinar Termes. D'aquests dos moviments, en el darrer terç del segle XIX, neix un esperit nacional amb doble vessant: un conservador i d'església, representat pel bisbe Josep Torres i Bages, i un altre de més progressista, representat per Valentí Almirall.

Termes, en una conferència especialment acadèmica, també va marcar tres etapes claus en l'origen de la història del catalanisme. Una primera etapa nostàlgica, centrada en la renaixença, en la qual es revifa la llengua catalana. Una segona etapa, entre 1868 i 1890, en què és descobreix l'enrederiment d'Espanya respecte Catalunya, “un país modern i ple de fàbriques”. I, finalment, una tercera fase, a partir de 1901 en què es funda la Lliga Regionalista i el catalanisme inicia un camí en la política i de forma intervencionista.

Aquestes tres èpoques inicials del catalanisme, però, segons el premi de les Lletres Catalanes no es poden analitzar sense tenir en compte tres elements “de llarga durada i consistència” com són la identitat i la llengua, la revolució industrial i l'organització del país a partir d'un sistema de xarxa. “El poder de Barcelona irradia cap a la resta de localitats perquè Catalunya és un equilibri entre un cap i unes extremitats”, va especificar Termes sobre aquest darrer element.