Jordi Merino: l’ànima de la Setmana Santa mataronina

Si hi ha algú que conegui la Setmana Santa Mataronina, aquest és Jordi Merino. L’actual president de la Comissió organitzadora de la festa, l’ha viscuda amb passió des de la seva infantesa. “El meu pare va ser el primer ‘hermano mayor’ de la confraria del Nazareno, i la meva mare era priosta i vetllava pel bon estat de les imatges, així que he crescut en aquest món” relata el mataroní. Des de l’any 2001 ha estat al capdavant de la comissió, i mentre espera un relleu generacional que lamenta que li costa arribar, segueix coordinant tots els esforços de les confraries i germandats que conformen aquesta federació d’entitats.

Totes elles fan possible que la de Mataró sigui una de les Setmanes Santes més potents de Catalunya, amb un programa d’actes que inclou més d’una desena de processons i prop de 40 actes. Una celebració que Merino defensa com “una amalgama de realitats molt plural”, tant de les persones a títol individual que hi participen com dels orígens i tradicions dels col·lectius que la conformen. Sense anar més lluny, el propi Merino trenca amb la imatge que alguns tenen de la Setmana Santa com un reducte conservador, ja que ha militat activament en partits com ICV. “Dins de la comissió hi ha molta pluralitat, però de política no se’n parla, el més important que tenen les confraries és la seva independència respecte als moviments polítics”, constata Merino, que apunta que una societat és rica quan “pots tenir diversos barrets i posar-te’n un a cada moment, sense ser incongruent”. Són les “identitats múltiples”, com ell ho defineix, el que fa que “en cap moment estigui renyit ser d’esquerres i participar en aquests moviments”.

Què és per vostè la Setmana Santa i els seus actes?

Com a confrare t’haig de dir que es tracta d’un acte religiós, pur i dur, però fet fora dels temples. No es tracta d’un moment d’exhibició, sino de treure les icones fora de les esglésies per explicar, viure i rememorar allò que va passar. El més important té lloc un dia que no hi ha processons, el Diumenge de Resurrecció, quan celebrem el triomf de la vida sobre la mort. Però molta gent viu la Setmana Santa d’una manera diferent, com a públic d’un espectacle, ja sigui la desfilada dels Armats, la pujada de la processó del Prendiment o l’efervescència dels Nazarenos. Si em preguntes què és, un acte religiós o bé cultural, jo et responc: on és la diferència? La religió és un constructe humà al qual la cultura li dona un accent o un altre, però no deixa de ser un llegat cultural.

“A Mataró hi ha moltes formes de viure i entendre la Setmana Santa, des de realitats i accents molt diferents”

A Mataró la Setmana Santa és un exemple de pluralitat.

A la nostra ciutat hi ha moltes formes de viure-la i d’entendre-la, s’hi reuneixen més d’una desena de realitats i accents molt diferents. Les processons austeres, negres i silencioses que es remunten al barroc català com la Congregació dels Dolors, o a la Catalunya dels anys 50 com la Verònica o la Coronació d’Espines. També tenir el Jesus Captiu i Nostra Senyora dels Dolors, d’arrel malaguenya, el Nazareno i l’Esperança que venen de la ‘bulla’ sevillana, o els mateixos Armats.

Per tant no és quelcom que ve “de fora”, com ho solen veure alguns?

Ni és nova ni és forània. Al segle XVI Mataró ja era una ciutat molt important en matèria de congregacions. I a Catalunya noms il·lustres com Torres i Gabes o Joan Maragall van posar, des de la Renaixença, molt d’èmfasi en la manera que es vivia aquí la Setmana Santa. És cert que van patir una davallada molt forta arran del Concili Vaticà II, però el poble les va acabar recuperant. Tant aquells catalans que recordaven com d’importants eren, quan ells eren patits, dies com la benedicció de palmes pel Diumenge de Rams i els Viacrucis, com els vinguts del camp murcià, andalús o extremeny que trobaven a faltar la celebració de les seves terres d’origen. I tots ells han fet de la Setmana Santa mataronina el que és avui.

“La religió és un constructe humà al qual la cultura li dona un accent o un altre, però no deixa de ser un llegat cultural”

Aquesta ocupació dels carrers amb tants símbols religiosos no contradiu la laïcitat que se li suposa a l’espai públic?

Una processó té lloc al carrer durant dues o tres hores. I mira que en té d’hores, un any. Mai hem tingut intenció de molestar ningú ni ataquem qui pensi diferent amb nosaltres, som respectuosos amb totes les opinions. També cal recordar que les processons tenen un públic molt ampli que no està vinculat a les confraries, que les volen viure com a experiència o com a espectacle, i cada cop més gent que ve a Mataró d’arreu del Maresme i de la província de Barcelona perquè sap que aquí aquests dies es viuen i se celebren de manera especial.

L’Ajuntament s’ha de gastar diners en promocionar actes de caràcter religiós?

El conveni de l’Ajuntament amb la Comissió de Setmana Santa és ben clar: és una aportació de 1.920 euros anuals. Clar que hi ha altres qüestions que es poden comptabilitzar com a costos: els preventius sanitaris, els efectius de seguretat, la col·laboració en espècies posant material com la megafonia o els escenaris... El mateix que l’Ajuntament fa amb altres grans actes de ciutat. Nosaltres no hem demanat mai res, i sempre hem pensat que els diners que es destinaven a l’organització de la Setmana Santa havien de revertir a la ciutat i a la promoció de la mateixa.