Jordi Marín: "No ens podem permetre una fractura digital"

Ja anem per la 3ª Setmana. ¿Com a Director de TecnoCampusMataró, com veus aquesta nova edició?

Jo veig que és la tercera setmana i que es consolida com a tal. Crec que és una setmana pensada per acostar les tecnologies a la gent d'una manera diferent. D'una manera més vitalista, més ludica, més festiva. Intentant que les tecnologies s'acostin a tots els col·lectius; ciutadans i ciutadanes, gent jove, entitats, professionals, empreses, gent gran… en diferents formats. Des d'una festa o un taller a un conte, un documental, un debat o una jornada sencera. També volem que ho visqui tota la ciutat. Volem que aprop de casa de tothom hi passi alguna cosa. Però que sigui una festa de totes les entitats, de tota la gent de la ciutat, no?

Hi ha la voluntat de fer una xarxa d'espais per a tota la geografia urbana on es vagin desenvolupant les activitats de tot tipus…

Aquesta és la idea de la setmana. Si agafes el programa vas veient que per a tota la ciutat hi ha activitats. Durant un dia et pots trobar activitats diferents en horaris diferents que procurem de repartir-les per tot el territori. Per això de vegades també li diem la Festa Major de les tecnologies, perquè també és una mica aquest format d'impregnar tota la ciutat durant uns quants dies, especialment del 18 al 24 d'octubre.

Hi ha una sensació, observant el programa de la Setmana, que defenseu que les noves tecnologies són una cosa transversal.

Transversal, fàcil i que impacten a la teva vida sense adonar-te'n. La idea és transmetre és que les noves tecnologies són útils i et milloren la qualitat de vida. O que en el teu món empresarial és un factor més de competititvitat o que et pots divertir a través de les noves tecnologies amb el mòbil o l'ordinador.

Enguany remarqueu com a concepte vertebrador de la 3ª Setmana de les Noves Tecnologies heu triat “la ciutat innovadora i creativa”. Explica'm aquesta idea.

La idea, que apareixerà e la conferència internacional que realitzarà la professora italiana Irene Tinagli, coautora amb el professor Richard Florida d'un estudi sobre l'edat creativa a Europa. La idea que defensen Tinagli i Florida és que perquè una ciutat sigui competitiva, i sigui capaç de rendir dins la malla de la nova societat necessita, més enllà de les tecnologies, hi ha dos variables més que són importants; la tolerància i el talent. Això vol dir que una ciutat dinàmica, oberta, diversa segurament és més competitiva que una ciutat conservadora o tancada. El que expliquen és que unes ciutats tolerants i amb bona qualitat de vida atrauen gent molt més ingenyiosa, més creativa, més emprenedora. El seu estudi demostrava que les ciutats americanes que més atreien més empreses de noves tecnologies i de comunicació eren aquelles que complien aquestes variables, i sempre posen San Francisco com a paradigma.

I aquest estudi s'ha exportat a Espanya o Catalunya?

No, però una de les idees que podrien sortir d'aquesta conferència és la de treballar-ho i treure'n conclusions. Tot i això, considero que Barcelona i la xarxa metropolitana estem en una bona posició per a ser capaços d'esdevenir un nou node dinàmic. Tant per tarannà, tecnologia i infrastructures com per creativitat. Crec que ens fa falta activar-nos, no? Reconèixer que aquests són els factors importants i treballar perquè aquests factors es potenciïn; volem més tolerància, més capacitat d'atracció de talent, més disponibilitat tecnològica, més oportunitats per les persones creatives…

I aquí entren els nous espais per als joves emprenedors.

Aquest cercle des de la Universitat connectats amb l'empresa és elemental. La Incubadora, un espai de referència a Catalunya on hi ha noves empreses de tecnologia creades per a joves emprenedors, n'és un exemple. Cal que creem les condicions necessàries perquè les empreses de noves tecnologies cada cop tingui més espais motor per a créixer. Potser aquesta és una de les opcions que permetran a Mataró crear-se el seu espai de motor econòmic en un futur immediat. Els emprenedors són el model de persona que és creativa per naturalesa, que no té por als canvis, que es forma, que s'espavila. Mica en mica, crec que aquests elements de innovació i creativitat s'han d'introduïr en les vides quotidianes de les persones. I amb la quarantena d'activitats que realitzarem intentarem convèncer a la gent que val la pena fer aquest canvi de xip.

Parlem un moment del projecte físic del TecnoCampusMataró, que ha d'esdevenir en una actuació urbanística a la zona del Rengle.

És un projecte molt lent perquè la fase final requereix una gran inversió. El 2001-2002 vam estar pensant quin tipus de política i projecte volíem fer, el 2003-2004 estem plantejant com gestionarem aquest projecte, com el posem en pràctica, i jo crec que entre el 2005 i 2006 ja podrem veure la primera pedra de l'objectiu final; un gran espai d'intercanvi, debat i generació d'idees per a generar progrés en una ciutat competitiva i en xarxa.

La oposició política sempre ha defensat que tot això és fum.

Jo crec que el problemes del projecte és com explicar la seva complexitat. Ens hem d'esforçar molt per a comunicar-nos bé. La forma d'abordar el projecte és novedós, i intentar crear que la ciutat de Mataró sigui competitiva en el segle XXI ho treballem en set camps. Aquests set àmbits (administració, àmbit social, urbanisme, universitat, àmbit empresarial, emprenedors i infrastructures) han d'avançar conjuntament per anar-se posant al dia, per estar atents al canvi estructural de la societat industrial cap a la societat del coneixement. Treballem en xarxa, amb la realitat de cadascún dels àmbits; no volem ser uns líders permanents ni mediàtics, sinó tapar els buits, actuar directament en aquells espais on cal reforçar aquesta transició. Un exemple serien els cursos d'alfabetització digital amb persones grans per evitar que es quedin enrera. Aquest impuls cap a la societat de la informació l'hem de motivar, però no encapçalar directament.

Heu optat per una estratègia global enlloc d'especialitzar-vos en un sol àmbit?

Aquest és el gran canvi. En tots els àmbits estem aconseguint canvis prou importants, i a llarg termini això serà molt profitós. Per exemple, en el cas empresarial, estem optant per reciclar el teixit econòmic, i estem mica en mica fent una transició on cada cop hi ha més empreses basades en sectors creatius, d'innovació o de serveis tecnològics. Això és importantíssim. O per exemple, tenim més de 3000 persones que han passat per cursos específics de posada al dia en connexió a internet, ús del telèfon mòbil, enviament d'e-mails… El balanç és aquest.

¿Però manteniu la idea que l'economia, el motor econòmic, és el pal de paller?

El debat econòmic i empresarial és imprescindible, però la societat o la ciutat no avançarà si no impliquem a tota la societat de forma transversal. No deixarem ningú enrera. No ens podem permetre una fractura digital. És una responsabilitat global evitar-la. Estem en camí d'avançar tots junts.