Jordi Andreu: 'L'objectiu és mantenir i millorar la línia marcada per Catà'

Jordi Andreu porta 23 anys treballant com a bomber. Va començar a l’antic Parc de Mataró fins l’estiu de 1987, moment en que va marxar a Badalona. L’1 de juliol d’aquest 2008 s’estrenava com a sergent al Parc de Bombers de Mataró. 30 dies després era ascendit a Cap del Parc en substitució de Manel Catà. A les seves mans hi ha una cinquantena de bombers i 14 municipis.

Com s’afronta l’oferta de ser cap d’un Parc de Bombers al mes d’arribar-hi com a nou sergent?
Primer vaig ser molt reticent, la veritat. Després vaig posar sobre la taula els avantatges i els inconvenients d’aquesta feina i vaig decidir tirar-ho endavant , sobretot  perquè tothom amb qui  vaig consultar-ho em van animar a intentar-ho i, si no em convencia, que ho deixés.

Quins factors hi havia a la balança?
El canvi d’horari i l’augment considerable de responsabilitats. He vingut cada dia d’aquesta setmana  ja que a banda del meu torn, tinc tot un seguit de feines d’oficina que s’aparten una mica del que he fet fins ara i les relacions institucionals amb alcaldes, regidors de seguretat, els caps de les policies locals dels municipis que cobrim... a Badalona em preocupava de fer el meu torn i aquí en canvi haig d’estar pendent dels quatre torns i de tota la comarca.

Un cop provat, han aparegut les ganes de deixar-ho?
Per res. De moment m’està agradant molt aquesta feina, i això és important. És una mica feixuc tenir tantes relacions amb tothom, sobretot ara que m’haig de donar a conèixer. Els companys m’han dit que seria més fàcil si muntés una xocolatada aquí al Parc i convidés a tots els contactes que haig de tenir, però no seguiria gaire el protocol llavors.

Quins són els reptes principals d’aquesta nova etapa?
És primordial mantenir el que va fer Manel Catà al capdavant del cos de Bombers. La gran feina feta per ell s’ha de reforçar i millorar en la mateixa línia. Aquest parc té un funcionament molt bo i és un canvi brutal respecte a la meva situació a Badalona, on el parc el van remodelar l’any 94 i ara s’ha quedat bastant antic. Aquí hi ha molt d’espai, claror, i és perfecte per acompanyar la feina dels bombers. Amb els grans professionals que tenim i com realitzen la tasca als seus serveis, no és un tema que em preocupi perquè ratlla a un gran nivell.

Sempre hi ha coses a millorar.
Està clar que no podem quedar-nos en que fem les coses bé i ja està. Una de les primeres coses que demanaré serà la de tenir més bombers a disposició. Com més gent hi ha millors es poden fer les coses. Per exemple, durant l’hivern fem molta tasca de prevenció. Agafem el vehicle i ens movem per camins forestals que en el plànol estan molt bé però que no en sabem els revolts, la seva inclinació, si hi ha arbres o altres coses molestant el pas... tot de coses que després passem a la cartografia operativa i que podem fer més sovint si tenim gent per dedicar a això sense descuidar els altres aspectes.

Alguna altra demanda?
Volem canviar el vehicle lleuger. Té molts anys i  es tracta d’un vehicle que surt sempre el primer ja que per les seves dimensions es pot posar per tot arreu i pot arribar ràpidament. Quan arribi la nova fornada d’aquests vehicles esperem que el podem renovar. És cert que tothom vol el mateix que nosaltres, més gent i millor material, però que sigui poc original no treu que no ho demanem per seguir millorant el servei.

Com han estat les intervencions en aquest mes d’estiu?
Hem tingut una temporada molt tranquil·la a nivell de feina. Durant un parell de dies un graciós molt poc hàbil va intentar tocar els nassos a Dosrius, però només va arribar a cremar una taula i poc més. La veritat és que la gent ha evolucionat moltíssim en aquest aspecte i tothom és conscient que és molt bonic fer una barbacoa sota els pins però que s’ha de fer en un descampat. A més, la gent és molt més neta i s’acostuma a recollir totes les deixalles que després podrien provocar alguna desgràcia.

En els darrers anys s’han fet grans campanyes de prevenció.
En prevenció precisament el Parc de Mataró és pioner. Des de fa anys, per iniciativa de Manel Catà, anem a les escoles a parlar als nens de set i vuit anys, que és l’edat en la que comencen a conèixer qui són i què fan els policies, els metges, etc. Serveix perquè comencin a saber que no cal tenir por, però que a casa i al carrer hi ha perills en llocs com la cuina amb els fogons o el fet de perdre ‘s per no anar amb els pares si es va sol per la muntanya, per exemple.