Joaquim Llovet s’endú el Premi Iluro amb un treball dedicat al capità Moreu

L’historiador mataroní Joaquim Llovet va ser guardonat ahir dijous, dia 30, amb el Premi Iluro de Monografia Històrica, instituït per Caixa Laietana i que enguany ha celebrat la seva cinquantena edició. Llovet ha estat premiat pel seu treball ‘Els viatges del capità Moreu, en el qual relata les vivències d’un capità del municipi maresmenc de Calella que feia la ruta oceànica entre Espanya i Amèrica a principis del segle XIX, en plena Guerra del Francès. Amb aquest guardó, Llovet esdevé l’historiador que més vegades, un total de sis, ha estat guardonat amb aquest premi, el degà a Catalunya en matèria de monografia històrica. Els viatges del capità Moreu s’ha endut el guardó, dotat amb 9.000 euros, per davant dels altres cinc treballs presentats.

Just després de recollir el premi, Llovet es va dirigir als assistents, que omplien la Sala d’Actes de Caixa Laietana, per esbossar un breu perfil de Francesc Moreu. El capità de Calella va exercir de mercader a la ruta entre Espanya i Amèrica en una època convulsa, quan l’exèrcit francès comandat per Napoleó assolava la península ibèrica i, a l’altra banda de l’Atlàntic, la població de les colònies com Nova Espanya (l’actual Mèxic) iniciaven una rebel•lió social. “Moreu explicava a les colònies els successos d’Espanya, i feia el mateix aquí amb els problemes que es vivien a les colònies”, va destacar Llovet. Per escriure aquesta obra, Llovet ha estudiat còpies de cartes mercantils escrites pel capità Moreu, on narra les seves vivències i dóna la seva visió d’una època turbulenta.

“Llovet és l’historiador per antonomàsia de Mataró i el Maresme, no n’hi ha ni un que en sàpiga més”, va destacar el president del jurat del guardó, Jordi Nadal, que es va desfer en elogis vers l’historiador després de la lectura del dictamen. “La seva obra en conjunt és esplèndida, i es pot considerar el millor historiador no acadèmic de Catalunya”, va subratllar. Nadal, que no acostuma a tallar-se un pèl a l’hora de criticar els treballs presentats al Premi Iluro, només va tenir paraules positives per Els viatges del capità Moreu: “Hem viscut un any amb bona collita, i amb una perla excepcional, l’obra d’en Llovet”.

Els altres cinc treballs presentats van ser Una història inèdita de Mataró (1850); De la guerra de Cuba a la guerra civil. Crònica dels moviments polítics, econòmics i socials a Canet de Mar (1898-1936); La portella de Mantet; Les històries de la iaia; i Mataró 1950. Un retrat d’època.

L’estirp europea
Per a celebrar el seu 50è aniversari, l’organització del Premi Iluro va tenir un convidat a la tradicional conferència prèvia a l’entrega dels guardons. Robert Sala, membre de l’equip d’investigació a d’Atapuerca, va exposar els darrers descobriments sobre l’evolució humana que han aconseguit al jaciment arqueològic espanyol, el més important de l’Europa occidental. Sala va constatar que el principal objectiu de l’equip de paleontòlegs és discernir si existeix “una estirp europea” a partir de les restes humanes que han trobat. Una estirp que, segons aposten els investigadors, va desaparèixer fa 600.000 anys i no va deixar descendència. “Aquestes restes que hem trobat tenen molt poc a veure amb l’Homo Antecessor”, va destacar. Sala va apuntar que les investigacions a Atapuerca “enlloc de donar-nos una resposta, ens afegeixen deu preguntes més”.