Joan Radó: trencant les barreres de la pobresa

En Joan Radó va entrar a Càritas de Mataró l’any 2011. Des de llavors ha estat involucrat especialment en la part educativa de l’organització, coordinant aquest servei i oferint classes de llengua catalana i castellana. La seva experiència com a docent l’ha servit per afrontar aquesta etapa que compleix amb un objectiu d’ajuda molt important, especialment per aquelles persones que arriben a Mataró sense saber parlar ni el català ni el castellà. Aprendre els idiomes que es parlen al territori és essencial perquè puguin tenir una vida digna i aquest és un dels grans objectius que no es coneixen tant de Càritas. “Càritas ajuda a aquell que necessita menjar però també comptem amb la part educativa que és una peça clau en la bona integració d’aquestes persones nouvingudes”, explica Radó. 

A més de la seva tasca a Càritas, també forma part de la comissió que organitza la Nit de les Matemàtiques i està a l’organització que prepara les proves Cangur.
Radó acaba de ser escollit com el nou director de Càritas de Mataró i espera iniciar aquesta nova etapa amb la mateixa empenta que ha tingut durant tots aquests anys i amb el suport dels seus companys.

Com va començar a col·laborar en la part educativa de Càritas a Mataró?
He treballat tota la meva vida com a professor de matemàtiques a diferents instituts. Vaig treballar a l’escola Gem, al Satorras i a un institut d’Arenys de Mar. Però on vaig estar més anys com a professor va ser al Damià Campeny, vaig entrar l’any 1983 i allà em vaig jubilar el 2011. Va ser llavors quan en Fèlix Feliu em va trucar demanant si volia col·laborar activament amb Càritas. Buscaven algú que vingués del món de l’ensenyament per coordinar aquesta secció i per oferir classes. Vaig acceptar i he estat en aquesta part educativa de l’organització.

Com ha estat la seva elecció com a nou director de Càritas?
El que ha estat director fins ara. l’Antoni Vilà, portava uns mesos avisant que necessitava un relleu. L’Antoni no plega de Càritas però deixa de portar el pes de la direcció. Durant el període de candidatures no es va presentar ningú i en una reunió del consell directiu vaig acabar sent l’escollit. Per mi és molt important l’ajuda de la junta i dels que anomenaria com ‘consellers emèrits’, aquelles persones que han format part de Càritas durant molts anys però que per qüestions d’edat o de salut ja no es poden involucrar tant. Per mi la seva experiència, trajectòria i consells són un gran valor.

No deu ser fàcil tirar endavant un projecte com aquest.
No, cal l’ajuda de moltes persones. Abans d’entrar a Càritas jo pensava que era una organització que es dedicava a donar menjar i roba. La meva gran descoberta va ser quan vaig veure que tenien una àrea de formació amb classes de llengua catalana i castellana per gent nouvinguda per ajudar-los a integrar-se. Quan arribes a un nou país la llengua es converteix en una gran barrera i poder comunicar-te és la clau. No és fàcil ensenyar un nou idioma a una persona adulta però quan veus que al cap d’un temps comencen a entendre-ho i parlar-lo és quan t’adones que ha valgut la pena tot l’esforç, tant el dels alumnes com el teu com a mestre voluntari.

Com valora la pobresa de Mataró?
Les persones que s’ha atès en el darrer any a l’Entorn- el centre d’alimentació que hem obert conjuntament amb l’Ajuntament de Mataró i Creu Roja- són al voltant del 4% de la població de Mataró. És una xifra elevada tenint en compte que potser no podem atendre a tothom, ja que ajudem primer als qui més ho necessiten per ordre d’urgència i condicions.