Joan Pera: accent mataroní en l'estrena de TV3

S'han complert quaranta anys de la primera emissió de TV3. El 10 de setembre de 1983 la televisió pública catalana va estrenar-se amb un programa especial de prova en què van aparèixer personatges tan dispars com Maradona, Cassen, Ovidi Montllor, Marina Rossell, La Trinca, Montserrat Caballé, Julio Iglesias, Carlos Garaikoetxea, Jordi Pujol o Pasqual Maragall, però qui va tenir l'honor de ser la primera persona en pantalla va ser el mataroní Joan Pera, un dels actors catalans més estimats i prestigiosos de la història, que segueix treballant i aconseguint premis i reconeixements arreu. Perquè s'ho mereix, perquè s'ho ha treballat com pocs, i perquè és difícil trobar una figura de la nostra ciutat més popular i amb més influència a nivell nacional.

"Senyores i senyors, bona tarda. Avui, 10 de setembre de 1983, emetem per primera vegada des de TV3, Televisió de Catalunya. Agraïm a Televisió Espanyola que ens hagi donat la benvinguda ara fa uns moments des dels seus estudis de Sant Cugat, i a tots vosaltres que hàgiu triat aquest canal en català. Molts de vosaltres ja sabeu que avui oferirem un programa especial, una mena de pròleg de la programació definitiva i diària que procurarem posar en marxa el més aviat possible. La d'avui és una emissió que neix amb la humilitat del que comença. Arribem fins a vosaltres amb la il·lusió que podreu notar l'esforç que comporta aquest primer contacte, amb tots els errors i encerts. El programa d'avui té una doble característica: d'una banda, fer una petita mostra, evidentment molt reduïda, d'alguns dels espais que podreu trobar en la nostra programació futura, i en segon lloc, repassem el que avui serà el nostre estudi dos. Ens espera Àngels Moll". Aquestes van ser les primeres paraules que es van sentir a la televisió de la Generalitat, amb la veu inconfusible de Joan Pera, una veu que ha prestat a gegants de la interpretació com Woody Allen o Rowan Atkinson.

Fa pocs dies, en una entrevista a Vilaweb, Joan Pera explicava el següent: "miro el vídeo i se'm veu molt estaquirot… És entranyable, però que malament que ho vaig fer! Si m'ho deixen tornar a fer, ho faré més bé. Quan m'ho van proposar vaig renunciar-hi. Jo era un actor més o menys còmic i fer una presentació era una cosa molt diferent, i aquesta, a més, era molt grossa, institucional i històrica. Però van insistir molt perquè suposo que buscaven gent jove –fa quaranta anys era jove–, havia fet Doctor Caparrós i com que era conegut suposo que van pensar que donaria audiència". També recorda que va "estudiar el text com vaig poder, vaig anar a corre-cuita a comprar una americana que havia de ser d'un color pastel… La meva dona em va dir que el marró no m'estava bé, i realment no me l'he tornat a posar perquè em queda fatal, amb les mànigues massa llargues. A sobre portava el cap a l'estil Tom Jones! Me'l va fer l'Iranzo, un perruquer molt prestigiós, però tampoc no he tornat a portar-lo". Joan Pera explica que el text que va pronunciar en aquella primera emissió de TV3 "era de l'Espinàs. Però a part de les primeres frases, la resta no era gaire clara. Una persona et deia "digues això", l'altra "digues allò". Tothom volia apuntar-se aquell èxit… El pobre director general, Pere Cuxart, si no va agafar un atac de cor aquell dia és perquè Déu no ho va voler. Tinc tot allò una mica fos perquè hi havia uns nervis extraordinaris, molta tensió, però la il·lusió de tenir una televisió en català ho va superar tot. Ens va felicitar Jordi Pujol, l'oposició...". Joan Pera reconeix que aquell moment és un dels que han marcat la seva vida. Per a l'actor mataroní, "a la vida tens moments importants: el casament, els fills, el primer premi a l'institut, la primera sortida a escena, el primer doblatge a Woody Allen, l'èxit amb Paco Morán, quan Focus em va contractar, que ja fa trenta anys que treballo amb ells… I la inauguració de TV3".

La relació de Joan Pera amb TV3, però, no ha estat la que segurament mereix una figura de la seva talla. En una entrevista al digital Nació publicada el passat mes de febrer, Pera explicava això: "vaig inaugurar TV3, però l'endemà ja em van treure. Després vaig estar 30 anys sense sortir-hi. TV3 mai m'ha ajudat, ni hi he sortit mai a part de les entrevistes i un parell de vegades que em va contractar una productora externa. Sóc l'únic actor que ni ha sortit mai a TV3, ni ha estat mai al Lliure, ni ha treballat mai al Nacional i, malgrat això, soc el més conegut. Puc dir que no li dec res a ningú. La gran majoria han passat o han tingut una carrera gràcies a TV3, al Lliure o a les institucions i el funcionariat". Clar i català. També ho recordava fa pocs dies a l'entrevista de Vilaweb: "sempre faig la broma que vaig inaugurar TV3 i després vaig estar-me trenta anys sense sortir-hi. Mai més es van recordar de mi... Jo venia d'èxits de TVE i –això és suposició meva– tenien una idea de fer una televisió purament del país, amb la gent del país. Quan preguntava si hi sortiria, sempre em donaven llargues. Tot i que és la meva i la que estimo més que cap. Als qui la vam inaugurar ens van posar al carrer! [Riu.] La Rosa Maria Calaf era la realitzadora, per exemple. Hi havia tantes pressions que suposo que van pensar que era millor fer una televisió absolutament catalana, molta gent que havíem sortit a TVE no hi vam sortir: el Majó, el Serrat, la Sardà...". A Joan Pera li hagués agradat haver rebut una atenció diferent per part de la televisió controlada per la Generalitat: "m'hauria agradat molt, però tot i això he tingut la sort de ser conegut i valorat, em sap greu dir-ho, sense TV3. He tingut estimació de la gent, que és el meu gran capital. Em sap greu perquè és la meva i me l'estimo molt". De vegades, com veiem, no cal el suport de les administracions per ser popular i estimat, perquè, aquí sí, el poble és sobirà, el poble és savi. El cas de Joan Pera és un gran exemple.

Aquest dimarts 12 de setembre al vespre, però, TV3 emetrà el documental "Amb tots vostès, Joan Pera", sobre la vida de l'actor, dintre del programa "Nits Sense ficció". Diuen que mai no és tard quan arriba. I en Joan Pera, el nostre Joan Pera, s'ho mereix tot.