Joan Antoni Baron: 'Tenim un alcalde que cada dia és més Tea Party'

En aquesta segona part de l'entrevista (la primera es pot consultar aquí), el cap de l'oposició critica la "deriva neoconservadora" de l'alcalde Joan Mora, comparant-lo amb el 'Tea Party', l'ala més extremista del Partit Republicà nordamericà. A més, destaca que difícilment donaran suport a les ordenances de 2014. Baron també fa referència al seu paper i continuïtat dins del PSC local. 

No donareu suport a les ordenances?
És difícil que hi votem a favor. Estem escamats dels dos anys anteriors, en què vam vam signar acords i se’ls van passar pel forro. Vam pactar un increment mitjà de l’aigua de 13,5% i ara hi ha ciutadans que estan pagant més del 50%. Com aquesta, unes quantes.  I al final també et preguntes: si hi dones suport, què? Què hi ha més enllà, algun projecte que il·lusioni als ciutadans i que situï Mataró en un nou rumb? No.

Però què haurien fet vostès, sense  un duro a la caixa?
D’entrada, no caure en el catastrofisme. Com pots anar pel món repetint que la ciutat està arruïnada, i a l’endemà trucar a la porta d’un banc per demanar crèdits? I després, posar nous projectes sobre la taula. El Pla Econòmic i Social per l’Ocupació, que marqui perfil de citat cap al 2020. Mataró ha esgotat tots els seus projectes, avui vivim de les rendes. Sense el TecnoCampus què hi hauria? Us ho imagineu? Res, no hi hauria res.

El TecnoCampus es va fer perquè hi havia diners. Avui no n’hi ha.
Van passar 16 anys des de que vam planificar el TecnoCampus fins que el vam inaugurar. Hi ha moltes accions que es poden executar o pensar sense grans inversions. Fer avançar el Mataró Marítim, impulsa el Pla director de rehabilitació de la ciutat, racionalitza els polígons industrials, pensa en el retorn del tèxtil. Però no fan res. L’alcalde parla d’estar atents a les oportunitats de negoci. Però qui està interessat avui en posar diners a la ciutat? En què?

També ha criticat la deriva conservadora de l’alcalde en els seus discursos.
Cada dia és més Tea Party. Tenim un alcalde que torna a presidir processons. Ja sabeu que jo sóc de missa, però això no ho vaig fer mai. No pots imposar la teva ideologia a l’activitat pública.

En què més se li nota això?
En la política vers l’escola pública. El que ha passat al Centre no és casualitat. Hi ha un moviment estratègic per debilitar l’escola pública i convertir-la en subsidiària. Si no, el tema Joan Coromines no s’explica. Tant poc pes polític té aquest alcalde per no poder aconseguir una aula més de P3? O perquè li pispin 60 milions d’euros per a les variants de l’autopista? Què ha aconseguit per aquesta ciutat? Mataró ara no compta per res.

Tampoc li deu agradar que hagi endurit el discurs en matèria de seguretat.
Diu que qui no compleixi la llei del país que agafi la maleta i foti el camp. Perdoni, com ho farà vostè això? Amb quines eines? Això es pura demagògia, populisme barat. Molta foto, però quan hi ha un problema, res.

Porten a la grenya tot el mandat amb el tema policial
Aquí hi ha un altre canvi de mentalitat. Volen una policia reactiva enlloc d’una de preventiva. Eliminen la policia de barri, que treballa cada dia al territori, amb els ciudatans, perquè només aparegui quan ja hi ha el conflicte. Sí, molt espectacular, tothom emmanillat cap a la furgoneta. Però el neguit ja s’ha generat.

La relació amb el govern no es bona. I la del vostre grup municipal amb el PSC?
En qüestions amb posicionaments diversos com ara el tema nacional s’imposa el sentit comú. En cap moment m’he sentit coaccionat. A nivell català, el partit es troba enmig dels enfrontaments diaris entre un i altre bàndol. Potser no ho hem gestionat bé. Però estem en un mapa electoral mai vist. A Catalunya, i a Mataró. En el proper mandat potser serem els 6 grups actuals més ERC i Ciutadans. A veure qui governa això.

Vostè hi està disposat? Es presentarà com a candidat del PSC?
Ho direm quan toqui. Qui ha dit avui que seguirà? I qui pot dir on estarem el 2015? Què sé jo? L’únic que sé és que ara sóc cap del grup municipal del PSC, que vull acabar el mandat i que quan arribi el moment, ja ens postularem.