Jerez: "És un moment històric i em fa il·lusió viure'l a primera línia"

Després de vuit anys com a regidor amb responsabilitats de govern a l'Ajuntament de Mataró, Juan Carlos Jerez ha estat recentment escollit diputat al Congrés dels Diputats en les llistes del PSC. Ens trobem amb Jerez a la plaça Itàlia, prop de casa seva, per parlar d'aquest nou repte polític i personal i fer bagatge de la seva tasca al govern de la nostra ciutat en els darrers anys.

Qui és Juan Carlos Jerez?

Em defineixo sobretot com un servidor públic. La meva primera feina a l'administració va ser com a guàrdia urbà a Badalona, el 1987. Des de llavors, també he treballat com a tècnic de recursos humans a l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, i més recentment he estat vuit anys regidor a l'Ajuntament de Mataró, ostentant responsabilitats de govern importants. El comú denominador d'aquesta trajectòria explica el que sóc: un servidor públic, ja sigui com a funcionari o com a representant de la ciutadania. Ara, continuaré sent-ho al Congrés dels Diputats.

Com es presenta aquesta nova etapa com a diputat? Què pot aportar vostè en el seu nou càrrec polític?

Abans de les eleccions municipals d'enguany vaig anunciar que no em tornaria a presentar per ser regidor, pensant en acabar la meva carrera professional al meu lloc de treball, a l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. De fet, la meva idea era reincorporar-me immediatament. Llavors, la primera secretària del PSC de Mataró, Núria Padilla, i el primer secretari del PSC del Maresme, David Bote, em van proposar formar part de les llistes del PSC a les eleccions generals. La veritat és que no podia dir que no, em sentia obligat pel moment històric que estem vivint. Fins ara, mai havia tingut l'oportunitat de ser diputat, si bé és cert que és una cosa que sempre m'havia fet il·lusió, no ho negaré pas. Com dic, tinc la sensació que estem vivint un moment històric i ara em toca viure'l a en primer línia política. És una cosa que em fa molta il·lusió.

Pel que fa al que puc aportar en aquesta nova responsabilitat, crec que pot ser útil la meva experiència professional, política, i també el fet que vaig ser sindicalista de Comissions Obreres (CCOO) durant dotze anys. L'experiència a l'administració i la funció pública, i de forma concreta en camps com la mobilitat o la seguretat, crec que pot ser d'utilitat en aquesta etapa formant part del poder legislatiu.

S'esperava la proposta d'anar a les llistes al Congrés en un lloc de sortida?

La veritat és que no, no m'ho esperava pas. Segurament ha tingut a veure el fet que la convocatòria electoral es va precipitar molt ràpidament i les agrupacions locals i comarcals no vam tenir pràcticament temps per preparar-nos. Crec que el PSC de Mataró i del Maresme volien comptar amb un candidat amb possibilitats d'estar en llocs de sortida, igual que anteriorment amb referents com en Manuel Mas o en Joan Rangel. Ara, em tocarà a mi desenvolupar aquest paper.

Quina valoració fa de la seva etapa com a regidor a l'Ajuntament de Mataró? Quin creu que és el seu llegat?

Com a ciutadà de Mataró, com a persona interessada en la política i com a militant, és un honor representar els teus veïns i veïnes. En aquest sentit, animo tothom a participar en les eleccions municipals, crec que és un exercici molt saludable. La meva experiència concreta en l'administració pública crec que m'ha posicionat en els darrers anys com a una peça útil al govern municipal, primer en un mandat complicat en què estàvem en minoria, més encara quan l'octubre de 2017 CiU va trencar l'acord de govern i ens vàrem quedar sols només els sis regidors del PSC, i més recentment en la coalició que vam conformar amb En Comú Podem. Sóc una persona amb un bon coneixement de l'administració per dintre, i crec que això ha estat especialment útil a l'hora de negociar amb la resta de grups qüestions tan importants com els pressupostos, les ordenances fiscals, etc. El coneixement tècnic o jurídic crec que també és important, i en aquest sentit jo el tinc, gràcies a la meva formació i la meva experiència professional.

Sobre el llegat que hagi pogut deixar, per a mi allò principal no ha estat "el què" sinó "el com". Destacaria la meva relació amb els empleats i empleades amb què he treballat aquests anys, amb els meus companys i companyes de govern, però també amb els i les representants de l'oposició, persones de diferents ideologies amb les que també he discrepat durant l'exercici dels meus càrrecs, i que m'han transmès el seu reconeixement i estima.

Considero que no pot haver transformació social sense una bona administració local, i crec que a Mataró tenim la feina ben encaminada. En temes com la seguretat, tenim una policia de proximitat, moderna, amb grans professionals, i en aquest sentit opino que el full de ruta és el correcte. Després, en temes com la mobilitat, que potser ha estat particularment polèmic en el darrer mandat, crec que la gent s'adonarà en el futur que és imprescindible fer una bona transició energètica, perquè això també és lluita de classes i aquí els treballadors som els que més tenim a perdre. Les persones més vulnerables són les que més patiran els efectes del canvi climàtic, indubtablement, i s'han de posar les mesures que calguin per combatre'l.

Com estan sent aquests primers dies a Madrid?

És una gran alegria formar part del principal grup català al Congrés, amb dinou diputats i diputades del PSC, a més dels senadors i senadores. Això m'omple, però a més, formar part del grup del PSOE amb persones que admiro, és sensacional. Gent com en Pedro Sánchez, òbviament, però també Adriana Lastra, José Luis Ábalos, Patxi López, l'exalcalde de Valladolid Óscar Puente o el de Guadalajara, Alberto Rojo, etc. Ara jo sóc també un d'ells, un company, i aquest fet ja m'omple per si sol. Quan la legislatura comenci a caminar, caldrà veure el repartiment de responsabilitats a les comissions parlamentàries, perquè la meva tasca principal la desenvoluparé allà. Estic desitjant començar aquesta nova etapa, per poder debatre, negociar, escoltar altres opinions, etc.

La sessió de constitució de la cambra del passat dia 17 va ser molt intensa. Quan vam seure als nostres escons, vam veure que teníem just darrere alguns diputats de Vox, i davant alguns de Junts. Com a anècdota, em vaig assabentar del vot dels diputats de Junts a la constitució de la mesa del Congrés perquè m'ho va dir un diputat d'aquest grup que tenia al costat, abans que la notícia aparegués als mitjans o a les xarxes. Després, en el transcurs de l'escrutini de la votació de la presidència de la mesa, va aparèixer el nom de Ignacio Gil Lázaro en algunes butlletes, i tothom va mostrar cares de sorpresa, Feijóo sense anar més lluny. Vam comentar que potser s'havien equivocat, i de seguida vaig sentir com uns diputats de Vox que teníem darrere comentaven entre ells que no era cap equivocació, que era el seu candidat i a qui havien decidit votar, i no a Cuca Gamarra com estava previst inicialment. Després, en el moment de prometre els càrrecs, se sentia un run-run cada cop que algú parlava en una llengua diferent al castellà o prometia el càrrec amb alguna frase particular, o quan els diputats de l'ultradreta prometien "per Espanya". Va ser una experiència molt interessant, la veritat.

De cara a la investidura del president del govern, què creu que acabarà passant?

Sóc molt optimista, perquè des del primer moment se'ns ha transmès dintre del grup socialista molta tranquil·litat, en el sentit que s'està treballant de forma discreta per tal que sigui possible la investidura de Pedro Sánchez. Jo per exemple no sabia què acabarien votant els diputats de Junts en la composició de la mesa del Congrés, però tenia la tranquil·litat que s'estava treballant per tal que Francina Armengol fos la presidenta. El que espero és que tinguem un govern progressista recolzat per una majoria plural. Parlo d'un govern que representi el progrés però també la pluralitat d'Espanya, com ja es va veure amb la primera intervenció de la companya Armengol, que ja va anunciar que permetria l'ús de les llengües cooficials a la cambra. La meva sensació és que s'està treballant bé, perquè les coses no passen per casualitat. Pel que fa al posicionament del grup de Junts, que serà clau, crec que aquest partit no s'hagués pensat mai que tindria aquest protagonisme en l'inici de la legislatura. Estan en primer línia mediàtica i això opino que no té preu per a ells, que han perdut tants vots i tanta quota de poder darrerament. Això només ho mantindran si continuen apareixent com a interlocutors, i per tant, si això s'acaba, estaran abocats a la irrellevància. Aquest protagonisme que han aconseguit entenc que no el voldran perdre, òbviament. Ara, tenen una oportunitat per normalitzar el seu rol dintre d'Espanya i la Unió Europea.

Quins haurien de ser els reptes prioritaris en aquesta nova legislatura?

Sota el meu punt de vista, hem de situar en un primer terme l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El canvi climàtic és una qüestió primordial, i aquí hem de tenir en compte en primer pla la classe treballadora. Si els treballadors hem de fer un esforç deixant el cotxe a casa per anar a la feina, els qui viatgen en jet privat han d'entendre que això no ho poden continuar fent, que han de fer un esforç ells també. Hem de notar que tot això es tradueix en polítiques concretes educatives, de salut, de treball, de mobilitat, etc. No és tracta només de fomentar l'ús del cotxe elèctric i consumir menys combustibles fòssils.

Des de l'administració crec que cal ser més redistributius que mai, fer que tothom formi part de la solució i que aporti més qui més té. Els assumptes laborals són fonamentals: s'ha demostrat que si el treballador té un lloc de treball digne i una millor retribució, tota l'economia se'n beneficia. Si parlem de consum, això es veu clarament: si els espanyols i les espanyoles tenim més diners per gastar, l'economia espanyola anirà millor. Aquesta és la millor inversió que pot fer Espanya: millorar les condicions de treball. I no estic parlant només del salari mínim interprofessional, que també, sinó que crec que cal augmentar també els salaris que apareixen als convenis col·lectius, sobretot a sectors concrets on són especialment baixos. Un altre problema és la parcialitat: si un contracte parcial no és voluntari per qüestions de conciliació, això no pot ser. Opino que a Espanya podríem apropar-nos a la plena ocupació i no ho fem perquè hi ha feines que no són dignes. S'ha de tractar amb dignitat els treballadors i encara hi ha marge per millorar les condicions de treball.

Cal que continuem treballant per la igualtat, aquest és el segle de les dones i hem d'arribar a la igualtat real entre homes i dones. També per raó de raça, religió, orientació sexual... Després, hi ha qüestions concretes de la vida quotidiana que són molt importants també i que des dels poders públics hem d'abordar. Penso per exemple en l'anomenat "oblit oncològic", que hauria de rebre el suport de tothom, més enllà de les ideologies, o la baixada de l'IVA dels productes de primera necessitat. Aquí és on el paper de l'administració és cabdal, allà on els canvis són reals, perceptibles pel general de la població. L'impuls del govern progressista ha estat molt gran en els darrers anys, s'ha legislat molt i de forma encertada, i hem de poder continuar fent-ho. Ens hi juguem molt.

Què pot representar per a Mataró tenir un diputat al Congrés?

Bé, hi ha coses concretes de Mataró i el Maresme que depenen de l'Estat, òbviament, i per això s'ha d'interlocutar constantment des de l'administració local. Això en David Bote i el govern municipal fa anys que ho fan molt bé, movent-se pels diferents ministeris. Cal continuar fent-ho, pensant en la ciutat i en els nostres veïns i veïnes. Jo posaré el meu gra de sorra i vull servir de pont entre l'administració local i l'estatal.

Per acabar, vull preguntar-li per la política catalana. Estem a les portes d'un nou curs polític, amb un govern de la Generalitat en minoria, en uns moments transcendentals i amb diferents veus reclamant un avançament electoral al Parlament de Catalunya. Com veu la situació a Catalunya?

En els darrers anys el PSC està guanyant totes les eleccions a Catalunya, amb Salvador Illa al capdavant, i això demostra que la política tranquil·la de mà estesa, de diàleg, és la que demanda la ciutadania. Crec que el proper govern català no passarà només per l'eix nacional, sinó que s'haurà de trobar alguna fórmula mixta. Crec que és molt possible que els federalistes sumem per poder constituir un nou govern, fugint de la confrontació entre catalans. Per això penso que, igual que governem a diputacions i a molts ajuntaments, el futur de Catalunya passa per un govern plural d'esquerres encapçalat per Salvador Illa.

Per concloure, li demano que contesti aquest breu qüestionari personal:

• Una afició? Veure sèries i llegir.
• Un llibre? "Una confabulació d'imbècils", de John Kennedy Toole.
• Una pel·lícula? "Blade Runner", de Ridley Scott.
• Una sèrie? "Hijos del Tercer Reich", de Philipp Kadelbach.
• Un referent personal? El meu pare i un dels meus mestres quan era nen, Emilio Paniagua.
• Un referent polític? Ara mateix Salvador Illa, però també un antic primer tinent d'alcalde del PSC a Badalona, Eduard Tortajada, amb qui vaig aprendre molt al seu costat.
• Un personatge històric? Federico García Lorca.
• Un viatge? El darrer que vaig fer a Almeria, tenint molt present el llibre "Campos de Níjar", de Juan Goytisolo.
• Un amic dintre del món de la política? Que formi part del meu partit, en David Bote, i que ho sigui d'un altre, en Francesc Teixidó, d'ERC.
• Una ciutat que no sigui Mataró? Badalona.