Capgròs
En el justificat rebombori que s’està duent a terme amb motiu del llegat Arenas, trobo a faltar, i molt, el nom, la figura i l’obra de Jaume Arenas que quasi sembla com si no hagués existit. Per mi és un oblit tan inexplicable com injustificat.
Qualsevol anàlisi que es faci a l’obra dels germans Arenas arriba sempre a la mateixa conclusió. Jordi Arenas era el seny, l’ofici, l’afany d’una perfecció. És el gran pintor que engloba les seves diverses facetes. Jaume Arenas en canvi és la rauxa, el sentiment, la llambregada, en definitiva el veritable artista de la família.
Jaume Arenas va dedicar-se a l’aquarel·la i ho va fer amb afany de sensibilitat i de cercar-hi uns nous camins i noves sensacions. Quan l’aquarel·la al nostre país es movia en el carrincló seguir de l’Associació d’Aquarel·listes, Arenas va trencar motlles amb les seves aiguades, paisatges, les seves recerques, fins a assolir el seu tret diferencial amb aquelles marines cromàtiques i abstractives que tots coneixem.
La revolució artística a Mataró la van dur a terme Alcoy, Rovira Brull i Jaume Arenas. Els primers amb el suport d’una part de la burgesia, Jaume Arenas fent la revolució des de dintre la burgesia. Uns i altres van aconseguir fer entendre que es podia anar una mica més enllà en l’art, que no tot era realisme, figuració i paisatge carrincló. Que calia fer el pas endavant. A més Arenas va apostar per un art divers amb la creació i direcció de la sala del Club Nàutic on es va poder gaudir d’exposicions de gran qualitat.
Per això i per molt més cal recuperar la memòria i l’art d’aquest gran artista.
Comentaris