Jason Healy, una immersió total a la cultura mataronina

Jason Healy és un americà nascut fa 44 anys a Baltimore, als Estats Units. Allà va conèixer uns mataronins i l’any 1999 va decidir provar sort i venir a viure a Mataró. Al seu país havia estudiat literatura anglesa i sempre havia somiat amb ser professor d’anglès. “No pensava que em quedaria aquí tant de temps però tampoc descartava la idea, vaig venir a l’aventura”, recorda.

“Arribar i veure els castells o el correfoc per primer cop és quelcom que t’impressiona molt”

En arribar, ràpidament va trobar feina com a professor d’anglès en una acadèmia, sector on ha treballat fins avui dia, que ja fa tres anys que ensenya a Inlingua. Si alguna cosa defineix en Jason és la seva actitud oberta, un aspecte que l’ha portat a convertir-se en un mataroní activament participatiu en la cultura i festes de la ciutat. Un mes després d’arribar ja va decidir unir-se a la colla dels castellers, i posteriorment també va formar part del món geganter portant a figures com l’Alarona. Ara fa 3 anys que s’ha incorporat als Tabalers i avui ja està a punt per posar ritme a Les Santes que tot just comencen. 

Et vas adaptar bé?
L’únic inconvenient va ser l’idioma. Vaig començar a fer classes de castellà però quan anava al carrer no el diferenciava amb el català. Més tard el català el vaig anar aprenent al carrer i amb el dia a dia. A més, com que treballava en una acadèmia d’anglès, pràcticament només tenia el cap de setmana per parlar-ho. A part d’això, no em va costar adaptar-me. Jo venia amb una mentalitat molt oberta, amb ganes de fer coses, i així tot és més fàcil. 

Què et va sorprendre en arribar?
Arribar i veure els castellers és una cosa que impressiona i t’impacta moltíssim. El mateix passa amb el correfoc o els gegants i veure com tothom hi participa. Tots els espectacles que es poden fer aquí em van sorprendre perquè són coses que saps que no passaran mai als Estats Units. Per això no vaig tenir cap problema en apuntar-m’hi. Sempre he tingut aquesta actitud i, qualsevol cosa que puc fer, vull provar-la. 

Castellers, gegants, tabalers... Ets un americà molt participatiu en la cultura mataronina.
Sí, i cada cosa té el seu atractiu. Amb els gegants era genial veure els nens amb els ulls tan oberts i plens d’il·lusió. Amb els castellers, era un orgull fer els assajos, muntar les actuacions amb tota la colla i tenir aquesta sensació de què junts ho hem fet possible. I ara, amb els tabalers, és fantàstic per veure i viure tota la rauxa des de dins. Si hi estic tan ficat és per l’actitud que sempre he tingut. Qualsevol cosa que em proposen fer, m’apunto. 

Com va ser descobrir Les Santes?
Tot de sensacions. Quan surts, veus la baixada i la pujada del Desvetllament bellugós, la gent ballant i comptant fins a 15... Rauxa, bogeria, tots els adjectius ja s’han dit. Al principi penses que què fa tota aquesta gent aquí però, si tens la meva actitud, penses “som-hi, fem-ho!”. A poc a poc vas descobrint que tot té el seu significat i els seus passos i, quan vas coneixent a gent, és tot una mica més fàcil. Potser tens amics que no veus en tot l’any però saps que te’ls trobaràs per Santes. 

Què t’agrada de les festes? I què milloraries?
Sempre hi ha sorpreses. Tot i que facis el mateix sempre hi ha alguna cosa nova que descobreixes. A més, a mesura que vas creixent com a persona, veus Les Santes de manera diferent. Ara m’encanta viure-les amb els petits i veure com gaudeixen. Per millorar, penso que posar -ho tot tan detallat en un programa fa que es perdi una mica la màgia. Els actes que més agraden són aquells que van començar sense una hora concreta, com el No n’hi ha prou. Crec que és millor plantejar les coses de manera més lliure i espontània. 

Quines diferències hi ha amb les festes populars dels Estats Units?
Allà no hi ha festes populars així. Fins i tot pel 4 de Juliol, l’ajuntament munta els focs artificials i res més. Els bars, depenent del seu caràcter, organitzen coses diferents i has de veure què t’agrada a tu, però no hi ha cap unanimitat. No es viu tant aquesta cultura de sortir tots al carrer, és tot molt privat i és més calmat, falta la rauxa. És impossible muntar allà les festes d’aquí i, si ho proposés, no em deixarien. Explicar en què consisteix el correfoc, que la gent balla sota el foc i que és segur... Em tractarien gairebé com un boig!

Com et veus en un futur?
El meu futur és aquí. Mai es pot dir què faré en uns anys però en principi no tinc plans de tornar als Estats Units i mai els he tingut. Tot i que de tant en tant vaig al meu país, allà ja em sento més com un guiri. Els moments claus de la meva vida els he viscut a Mataró. La idea és continuar vivint aquí, fent les coses dia a dia i treballar com tothom. I, per descomptat, seguir gaudint i participant de la cultura popular i de Les Santes.