Jango Edwards: 'Ser clown és una qüestió de cor'

L'estudi que l'artista Perecoll té al carrer Pujol es va convertir ahir dimecres dia 18 en l'improvisat set on el famós clown Jango Edwards va rebre ahir els periodistes. Faltava poc més d'una hora abans de l'exclussiu espectacle que va oferir al Cafè Cultural Arcàdia davant de tan sols 55 afortunats. Abans del show i encara sense les pintures de guerra al rostre, però amb una esbojarrada melena blanca escampada sota una gorra de visera, Jango Edwards va fer gala tot conversant del nervi i l'energia que el caracteritzen també al damunt de l'escenari. I a primera fila, l'actor mataroní Jordi Saban, l'artífex de la vinguda d'aquest clown a la ciutat.

No és habitual veure'l a Mataró.
He vingut pels diners [riu]. No, he vingut perquè el meu amic Jordi Saban viu aquí. Jo no poso fronteres als llocs on actuo, és divertit canviar de lloc. I així també us puc conèixer a vosaltres.

Com va conèixer a Jordi Saban?
L'any passat vaig venir a Barcelona amb un gran projecte pel Fòrum. Jo vaig formar un grup amb vint actors, The Fools Militia, que treballaven 12 hores al dia per trenta euros. Van ser trenta dies d'assajos i trenta dies treballant No teniem grans estructures ni grans vesturaris. Només talent i clowns pur. Aquests actors van fer cinc xous de mitja hora i en feien tres cada dia. Li dec molt als clowns que van estar amb mi, i en Jordi va ser un d'ells.

Com valora l'experiència del Fòrum?
El Fòrum va agradar a molta gent però també va desagradar a molta altra gent. Jo no volia prendre partit, però vam voler donar exemple. Els meus actors formanven part del Fòrum però li feien una crítica. No pertanyien a cap bàndol, només estaven alla i assenyalaven el que veien. Jo no vaig guanyar diners amb aquest espectacle, només vaig guanyar l'oportunitat d'entrar en un acte que era molt oficial i aportar-hi un esperit que no hi era. La paraula forum significa ajuntar-se i debatre, no venir a seure i mirar o gastar 300.000 euros en uns focs artificials a l'aigua. Els meus artistes eren un fòrum. I al final del festival, els treballadors que van estaven allà cada dia van reconèixer que era el millor que van veure. I per mi va ser un dels millors moments de la seva vida, gràcies a tots aquests actors, entre els quals hi havia en Jordi Saban. Segurament no tornarà a passar més. Però per això estic aquí a Mataró, perquè en Saban m'ho va demanar.

Prefereix actuar en espais reduïts com l'Arcàdia que al Fòrum?
Jo sempre tinc la mateixa sang i el mateix esperit, cada dia.

Com és l'espectacle que s'ha vist a Mataró?
Una combinació de trenta anys de carrera i de milers d'hores de shows. És una de les coses que m'agrada fer. No soc aquí pels diners o perquè la gent em vulgui veure, sinó perquè això em diverteix.

Jango Edwards va renovar el concepte de clown, però conserva alguna cosa dels pallassos tradicionals?
Si, de Charlie Rivel, per exemple, a qui vaig conèixer. Quan estudiava clowns buscaba els pallasos com un boig i va topar amb en Charlie Rivel. Hi ha molts pocs clo wns tradicionals que estiguin vius encara. Jo ara m'he transformat també en un dels clowns “tradicionals”. Però un dels millors és en Carlo Colombaioni, que és el meu mestre. Avui encara ens veiem, és el meu amic i el meu mestre. Colombaioni em va canviar la vida. Perquè hi ha havia un gran forat entre la vella escola i la nova escola de clowns, i Colombaioni va fer un pont. Tot el que savia ho va aprendre de la seva família, que es passaven de pares a fills totes les tècniques que havien après durant anys. Ell va sortir d'aquest cercle familiar i va ser prou generós com per ensenyar als altres. Ser clown és una qüestió de cor, de sentiment. Al menys, jo ho veig així.

Llegeix la crítica d'Enric Hernàndez