Intens debat sobre el paper de la Policia Local durant la campanya de l'1-O a Mataró

Va atemptar la Policia Local contra la llibertat d'expressió durant els dies previs a l'1-O, quan va retirar cartells i pancartes i va identificar ciutadans que feien propaganda del Referèndum? Segons el Ple municipal, sí, ja que aquest va aprovar una proposta de resolució presentada per partits sobiranistes i l'òrbita dels comuns on es rebutjava la "instrumentalització política de la Policia local" i es donava suport "a la llibertat d'expressió de la ciutadania". El partit del govern, el PSC, responsable de la regidoria de Seguretat quan van ocórrer els fets, hi va votar en contra. En el ple es va viure un tens debat sobre el rol que va jugar el cos policial.

La declaració institucional va ser presentada pels grups municipals de la CUP, CiU, ERC-MES i VOLEMataró

El text de la declaració institucional presentada pels grups municipals de la CUP, CiU, ERC-MES i VOLEMataró rebutja la instrucció que la Fiscalia Superior de Catalunya va traslladar als Mossos d'Esquadra i aquests a la Policia Local de Mataró i de la resta de municipis catalans, en la qual es preveia que aquest últim cos exercís de policia judicial. D'aquesta manera els agents mataronins havien de complir mesures com elaborar informe o atestat en relació a les activitats preparatòries del referèndum, comunicar-ho al Fiscal, practicar diligències per acreditar "fets delictius" i adoptar mesures per evitar-ne la consumació.

Aquest fet, a Mataró, es va traduir amb la identificació de diverses persones que feien actes de propaganda del Referèndum, entre elles membres d'ERC i de la CUP, a més d'integrants d'entitats sobiranistes. També es van retirar pancartes i cartells. Segons els partits signants de la declaració, la instrucció de la Fiscalia era irregular, ja que la Policia Local no pot actuar com a Policia Judicial "en sentit estricte", i no li pertoca el paper que va jugar durant la campanya electoral.

Davant d'això, es va acordar "Rebutjar la instrumentalització política de la Policia Local i deixar sense efecte la Instrucció 1/2017 dirigida als Mossos d’Esquadra, complementant la instrucció 2/2017 de la Fiscalia". També es va votar a favor "d'Informar a les persones identificades per la Policia Local per haver fet campanya pel referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre si les seves dades s’han traslladat a la Fiscalia i, en cas afirmatiu, se’ls oferirà suport jurídic".

Vot en contra del govern

A més del PSC, Ciutadans, PP i PxC van votar-hi en contra. L'actual regidor de Seguretat, el socialista Juan Carlos Jerez, va defensar aferrissadament durant el Ple que la Policia no va actuar amb caràcter polític "El cos policial va fer la seva feina d'acord amb les competències que li pertoquen i seguint ordres de la Fiscalia i el TSJC trameses als Mossos d'Esquadra, sense intromissions polítiques de cap mena", va assegurar, després de defensar que sí que es tracta de Policia Judicial.

"El cos policial va fer la seva feina d'acord amb les competències que li pertoquen, sense intromissions polítiques de cap mena"

Segons Jerez, les accions de la Policia Local durant les setmanes prèvies al Referèndum van mantenir "la neutralitat política i la imparcialitat", i a més va negar que l'Ajuntament rebés cap instrucció de fiscalia i per tant que donés cap ordre concreta als agents sobre com actuar amb els actes de propaganda del Referèndum. A més el regidor va recordar que durant aquells dies es van celebrar mítings polítics dedicats a l'1-O amb tota normalitat.