Immigració i atur, principals preocupacions pels mataronins

La immigració i l’atur són les principals preocupacions dels mataronins. Això es desprèn de l’enquesta realitzada per Opina per encàrrec de l’Ajuntament i coordinada pel Servei d’Avaluació i Qualitat de la Diputació de Barcelona. L'estudi, que es fa de forma bianual, assenyala que un 27’6% dels enquestats troba com a principal problema de Mataró la immigració. Amb un 20’3% li segueix l’atur, una problemàtica que emmarcada en l’actual situació econòmica ha pujat gairebé cinc punts com a primera elecció dels enquestats respecte el 2006. La seguretat ciutadana, amb un 12’3%, completa el podi de problemes detectats a l’enquesta, seguit de l’aparcament i la neteja (8’1%) i el transport públic (4’6%).

Un 90’9% creu que hi ha molta o bastant immigració a la ciutat. Per un 43%, la presència de nous residents és més aviat perjudicial, davant un 26% que creu que no és ni beneficiós ni perjudicial, i un 23’5% que ho troba positiu. A l’oest i al nord, la percepció és més negativa que en la resta de la ciutat (ambdós ronden el 47% que creu que és perjudicial). Per edats, els joves són els que més beneficis hi veuen (42’2%), mentre que els que més perjudicial ho troben són els majors de 65 anys (49’3%).

Quan els ciutadans parlen del seu barri, el principal problema segueix sent la immigració (14’2%) tot i que la proximitat fa que els dos següents contratemps mencionats a l’enquesta siguin l’aparcament (11’8%) i la neteja (11’1%). En la neteja, un 13’4% creu que cal millorar els contenidors i papereres, mentre que un 13’1% creuen que ha de millorar el civisme. D’altra banda, l’aspecte més positiu de Mataró és la platja i mar, amb un 16’8%, seguit de la situació geogràfica, amb un 13’4%.

En l’àmbit econòmic, un 25’5% defineix Mataró com una ciutat comercial. Molt a prop, amb un 24’8%, es qualifica com de serveis, mentre que un 23% l’assenyala com a residencial. Més lluny queda Mataró com a ciutat industrial (14%). La situació econòmica de Mataró es troba lluny del seu millor moment. Un 43%, més d’onze punts respecte el 2006, creu que està estancada. Un 27’8% creu que està en retrocés o molt en retrocés (5’3%), tres punts més que en el darrer estudi d’aquestes característiques. Això ha provocat que les dades sobre els que creuen que està en expansió o molt en expansió (24’1%) sigui molt inferior al 2006 (34’9%). Pel que fa a la facilitat per trobar feina a Mataró, un 81’9% veu més difícil o molt més difícil aconseguir-ho. En el 2006 aquesta xifra era del 64’4%.

La gestió municipal aprova
Els enquestats aproven amb un 5’9 de mitjana la gestió municipal. Entre els diferents àmbits de gestió, els més ben valorats són les platges, amb una mitjana de 7’1, l’enllumenament (6’9) i el transport públic (6’8). Per contra, la gestió municipal suspèn en circulació (4’9 de mitjana) i en aparcament (2’9). Sobre actuacions concretes de l’Ajuntament positives, un 45’8% va respondre "no sé no contesto". De la resta, un 8’4% va dir que no n’hi ha cap, mentre un 7’6% va assenyalar l’oferta cultural i d’oci.  A l’altra banda, en les actuacions negatives, també un elevat % (44’4) va respondre no sé no contesto. De la resta, un 10’8% assenyala l’aparcament com a principal actuació negativa, seguida de “cap” actuació (5’5%) i de la gestió municipal (5’3%). D’altra banda, pels mataronins preguntats el projecte més necessari pel futur de Mataró són les polítiques d’ocupació amb un 12’4%, seguit dels aparcaments (11’3%).

Valoració d’actuacions
L’estudi pregunta també sobre el coneixement i valoració d’actuacions concretes. Pel que fa els nous equipaments, un 63’2% ho coneix i ho valora amb un 7’3. La remodelació del Cafè de Mar ho coneix un 61’9% i la valoració és de 7’1. Pel que fa les promocions d’habitatge públic, el coneixement n’és del 60’2%, però la valoració lleugerament més baixa: 5’2. La remodelació de l’estadi d’atletisme es troba en el 59’% de coneixença dels enquestats i una valoració del 7’4, mentre que el nou local dels capgrossos té una valoració del 7’2% i el coneixement d’aquesta actuació és del 51%.

Pel que fa als projectes, un 92% sap que arribarà el Corte Inglés, i ho valoren amb un 6’2 de mitjana. El gran projecte del govern, el TecnoCampus, està valorat amb un 7’7 i el coneix un 72% dels enquestats. Els nous aparcaments estan un xic menys valorats amb un 6’2 i en tenen coneixement un 75’6%. Els projectes urbanístics (65’2% i 6’6 de valoració) i el Pavelló del carrer Euskadi (42’5% i 7’3) tanquen aquest apartat. Per últim, davant l’administració responsable de la política d’habitatge, un 32’9% creu que és cosa de la municipal, un 20’6% de l’autonòmica, un 15’9% de la central i un 12’3% cosa de totes tres.

La regidora de Serveis Centrals, Montse López, ha explicat que valoren molt aquesta enquesta per “mirar com millorar la gestió municipal”. “Ha de servir per marcar prioritats”, ha afegit, tot i que també ha recordat que les prioritats marcades en els pressupostos, abans de fer-se l’enquesta, reflecteixen “els temes que surten destacats aquí”. Respecte l’ocupació, la regidora ha recordat que els projectes que sorgiran del Fons d’Inversió de l’Estat pels municipis donarà “580 llocs de treball”.