IBI: a gratar-se la butxaca

Els mataronins s'hauran de gratar la butxaca l'any que ve a l'hora de pagar un impost municipal, l'IBI (impost de béns immobles). Si s'aprova el projecte d'ordenances del govern municipal, inicialment en el Ple d'ordenances d'aquest dijous, els propietaris de la majoria de les llars veuran com el rebut se'ls apuja entre 20 i 40 euros de mitjana. No sembla el millor moment per fer pagar més impostos als ciutadans, que veuen la sortida de la crisi encara força lluny. I encara menys quan els valors cadastrals, que regulen en part el preu d'aquest l'impost, han baixat dràsticament en els darrers anys. Però l'Ajuntament s'hi veu abocat per dues lleis estatals que l'obliguen a fer-ho: la d'Hisendes Locals i la de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

L'IBI és la principal font d'ingressos de l'Ajuntament, vital per poder fer front a les necessitats socials i a serveis com la seguretat, la neteja dels carrers o el manteniment dels equipaments públics. Grava el valor dels béns immobiliaris de la ciutat i l'ha de pagar cada propietari d'una llar, local comercial o industrial. Tot i que varia molt segons cada cas -depèn de la taxació de cada immoble segons la zona, antiguitat o superfície- el rebut d'una llar costa de mitjana entre 200 i 400 euros.

Es dóna la paradoxa que l'impost ha pujat a Mataró en els darrers tres anys, i ho tornarà a fer l'any que ve, malgrat que en aquest mateix període el valor cadastral dels immobles s'ha reduït. L'Agència del Cadastre, que depèn del Ministeri d'Hisenda, va revisar a la baixa aquest valor al conjunt del país l'any 2012 respecte a que s'havia marcat sis anys abans, en conjunció amb l'esclat de la bombolla immobiliària i enfonsament del sector del totxo. "A Mataró ha caigut en picat", apunta el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. Però a més del valor cadastral, l'altre factor que determina l'IBI és el gravamen que imposa cada Ajuntament. Amb aquest percentatge municipal es pot reequilibrar l'impost: quan el valor cadastral és molt alt, es redueix el gravamen per compensar-ho, i viceversa.

Obligats pels plans d'ajust
L'Ajuntament va aprovar els anys 2012 i 2013 dos plans d'ajust per poder complir amb el termini de pagament amb els proveïdors i reduir l'enorme nivell d'endeutament (que va arribar als 300 milions d'euros) que pateix. Gràcies a això va poder accedir al finançament ofert pel Ministeri d'Hisenda. A canvi, com a mesura de sanejament de les arques locals, el consistori es va comprometre a incrementar anualment els ingressos per impostos en un 3,75%. "L'IBI és l'únic impost que ens permet arribar a aquests nivells d'ingressos" resol Jerez. Segons el regidor, ofereix molt més marge que no pas tributs com l'impost de circulació, l'ICIO -l'impost de construccions, que avui genera molt pocs ingressos- o l'IAE -que grava les empreses.

Fins al 2012 el gravamen que imposava l'Ajuntament era del 0,40%. Amb el canvi dels valors cadastrals el consistori va apujar-lo fins al màxim legal, l'1,23%, com a mesura de compensació per poder arribar als ingressos compromesos amb Hisenda. Això ha fet que en els darrers anys l'IBI s'hagi encarit, però com que és un impost tan variable, hi ha hagut llars a les quals la nova combinació inclús els ha beneficiat -pagaven menys, malgrat l'augment del percentatge, gràcies a la caiguda tan notable del seu valor cadastral. A d'altres, però, el nou gravamen els hauria perjudicat en excés. Per mitigar aquest últim cas, l'Ajuntament ha aplicat un topall: cap rebut podia pujar més del 3,85%. La Llei d'Hisendes Locals permet optar per aquesta bonificació durant un màxim de tres anys, així que aquest 2016 aquest recurs deixa d'estar disponible. 

Fórmula per evitar un augment pitjor
Si el Ple municipal no arriba a un acord i és incapaç d'aprovar les ordenances fiscals abans del 31 de desembre, aquestes es prorroguen automàticament. Repetint el gravamen de l'1,23% i sense les bonificacions, hi podrien haver llars mataronines que veiessin el seu rebut de l'IBI pujar l'esfereïdora xifra de fins a un 140%. Una llar amb valor cadastral de 100.000 euros passaria a pagar 1.230 euros, triplicant la mitjana actual. "Això seria insostenible, així que demanem responsabilitat als grups", reclama Jerez.

La proposta del govern sociovergent, ara que ja no pot aplicar més bonificacions, es basa en reduir el gravamen de l'any que ve fins al 0,53%. Es tracta de la xifra que permetria a l'Ajuntament mantenir el nivell d'ingressos obligatori del 3,75%. Tornant al cas d'una llar amb valor cadastral de 100.000 euros, amb el gravamen del 0,40% establert fins al 2012 pagava 400 euros d'IBI. Amb el 0,53%, dependrà d'on se situa ara el seu valor cadastral. Si per exemple li ha baixat en 40.000 euros, passarà a pagar 318 euros. Però si el valor es manté o només ha disminuït de manera anecdòtica -depèn de cada cas- el rebut li pujarà aquests 20 o 40 euros que l'Ajuntament preveu de mitjana a Mataró. El rebut dels comerços i a les empreses es mantindrà o fins i tot baixarà ja que el seu valor cadastral s'ha reduït encara més que el dels habitatges.

Pujada de l'IBI: raons, compensacions i el paper de l'oposició