Per què hi ha tanta pirotècnia a Les Santes?

El ritual màgic de Les Santes, dins les dates més assenyalades, s’inicia amb el coet volador que indica l’inici del Cap a la Crida. Un cop acaba la Crida, l’alcalde encén una traca. El foc és l’element indispensable de l’Escapada a Negra Nit, amb espectacle final inclòs per un dels millors correfocs de Catalunya. Per acompanyar les campanes de Santa Maria, durant la Barram, es disparen 25 morterets. Al final del Correguspira, es replica el final de l’Escapada. El 27 de juliol comença amb les Matinades i els seus voladors puntejant la música de les gralles i els tabals i acaba amb una marronada des de Santa Maria. No hi ha acte més massiu i seguit que els Focs, a baix a mar, el 27 a la nit. I la festa s’acaba del tot el 29. Quan s’enllesteix l’Anem a tancar es tira una traca i al punt de la mitjanit, la Tronada.

Les Santes no es poden entendre sense la pirotècnia, sense el foc. N’és un element propi que queda lògicament fora de l’Ordenança de Civisme i d’altres legislacions locals. Per Les Santes també s’acumulen queixes, cada any més, dels que volen esmenar la tradició i reneguen de tant d’estrèpit, de massa coets i petards. Però, per què es tira pirotècnia? Per què s’associa el petard a la festa? Per què ha de formar part de la Festa Major i dels seus rituals?

El concepte de paisatge sonor

La mataronina Maria Salicrú, etnomusicòloga de l’associació Mapasonor, toca la peça clau quan afirma que “els espectacles de pirotècnia de les Festes Majors formen part del paisatge sonor d’una ciutat, ja que es tracta d’una creació en el qual se sincronitza llum i so. Per exemple a Mataró, destaca el disseny del castell de focs de la nit del 27 de juliol en honor i glòria a Les Santes que es porta a terme a la platja i que és l’acte que congrega per excel·lència, el major nombre de mataronins i mataronines”.

escapada a negra nit

L’experta assegura que “existeix la convenció internacional que «la música és el so humanament organitzat». Aquest pot generar-se a través d’instruments o de diversos sons, per exemple, amb tot un seguit d’explosions de coets. Quan es dissenya un espectacle pirotècnic, es pot generar música si es regula el temps entre volador i volador. Els coets tenen sonoritats diferents i davant una bona tria d’aquests, es pot generar un ritme trepidant de sons diversos que aconsegueix provocar una emoció a l’espectador. Només cal tancar els ulls davant un castell de focs i adonar-te que el ritme és la base de l’espectacle i que aquest es complementa amb la llum, el color i les formes dels coets que exploten”.

Essent la festa un període d’excepcionalitat, el seu paisatge sonor a més de les músiques i balls també recull aquest tipus d’espectacles pirotècnics de manera que aquests formen una cadència sonora pròpia i patrimonial de la Festa Major. “Per exemple, hom sap quan l’espectacle és a punt d’acabar ja que tres voladors de tro ens indiquen sempre el final. Amb el temps, els ciutadans han interioritzat aquest codi sonor amb el qual clou l’espectacle. Després, com en el cas d’una composició, el públic aplaudeix de valent”, resol Salicrú. Sense pirotècnia no es poden entendre Les Santes.