‘Hem frenat la caiguda, però encara hi ha molta gent a Mataró que pateix’

Mataró compta amb un total de 17.300 usuaris fixes dels serveis socials, xifra molt similar a la de l’any passat i lleugerament menor a la de 2012. Aquest 2014, l’Ajuntament preveu que s’hauran de realitzar unes 7.800 actuacions urgents per a la cobertura de necessitats bàsiques. d’alimentació i allotjament, menys que en anys anteriors. El nombre d’usuaris del Banc dels Aliments s’eleva fins als 6.200, la xifra més alta dels darrers cursos. I la quantitat de famílies beneficiaries del fons social d’Aigües de Mataró per a persones amb risc d’exclusió (620) triplica la de fa tres anys. L’Ajuntament ha hagut de destinar 145.000 euros a la tarifa social de la taxa de recollida de residus, i 108.000 a la de l’IBI. Per a atendre totes aquestes situacions, aquest 2014 l’Ajuntament ha destinat 8,2 milions d’euros al Pressupost de Benestar Social, el doble que el que es va destinar l’any 2007.

Davant d’aquest panorama, l’alcalde Joan Mora va assegurar ahir dilluns que a Mataró “s’ha frenat la caiguda”, però que “encara hi ha molta gent a la ciutat que pateix”. Ho va dir durant l’Audiència Pública, acte participatiu per començar a elaborar el PAM i el Pressupost de 2015, que va servir a l’alcalde per, davant d’un centenar de persones, fer un ampli repàs a l’actualitat econòmica i social de Mataró. Un repàs on van destacar les xifres vinculades als col·lectius de la ciutat més desfavorits. Mora va mostrar el seu temor que la situació de moltes d’aquestes famílies s’acabi cronificant. “Hem de ser capaços de crear llocs de treball perquè tinguin ingressos per feina, i no per subsidi”. Un dels àmbits on es nota més la crisi és en el camp de l’habitatge. Aquí destaquen dades com la de l’exempció de l’impost de plusvàlua en cas de pèrdua de la llar (en casos de dacions en pagament i execucions hipotecàries), que en els darrers dos anys arriba als 630.000 euros. El Servei de Mediació Ciutadana atendrà aquest any, segons les projeccions, uns 700 casos, la meitat dels quals estaran vinculats a processos hipotecaris.

El deute de l’Ajuntament, i les seves conseqüències, també va ocupar bona part del discurs inicial de l’alcalde, recolzat en un ampli powerpoint ple de dades i que es va allargar més d’una hora. El consistori i les seves empreses (PUMSA) deuen avui 252 milions d’euros, uns 50 milions menys que el pic més alt del deute, que va arribar a 302 milions l’any 2010. La previsió és que a finals d’any sigui de 244 milions. Això vol dir que a una família mitjana de Mataró li correspondria un deute de 5.357 euros. El deute es va reduint, però la situació a l’Ajuntament segueix sent molt complicada, ja que la càrrega financera (el retorn dels préstecs als bancs) serà especialment elevada en els dos propers anys (19 milions el 2015 i 20 milions el 2016). “Tenim un problema greu amb la càrrega financera, i els propers alcaldes ho tindran una mica magre si no saben d’on treure més ingressos”, va apuntar Mora.

Per això, l’alcalde va apuntar que un dels jaciments d’ingressos ha de ser la reestructuració d’aquest deute, i no pas augmentar els impostos. En aquest sentit, va reiterar que de cara a l’any vinent tan sols pujaran l’IBI, que es mantindrà per sota del que es paga a ciutats com Sabadell, Terrassa, Barcelona i Granollerss i la taxa dels cementiris, mentre que la resta de taxes i preus públics es mantenen congelades. L’IAE que es paga a Mataró, segons Mora, també es troba a la “franja mitjana” en el conjunt de Catalunya. Però l'Ajuntament no només deu diners; també n'hi deuen, com és el cas de la Generalitat, que té pendent de pagar 7,9 milions al consistori. D'altra banda, a data d'avui l'Ajuntament està pagant a 52 dies als seus proveïdors. 

Creixement estancat
Més dades que van transcendir durant l’Audiència Pública: l’estancament del creixement de la ciutat, que té 124.819 habitants a setembre de 2014, amb un valor  interanual de tan sols el 0,33%. Un total de 13.259 aturats, una taxa del 20,2%, variació interanual del -7.4%. Només 24 habitatges construïts aquest 2014, xifra molt minsa que malgrat tot suposa un 166% més que l’any anterior. 20.320 persones de població estrangera, el 16,3% del total de la població, amb els marroquins (42,2%) com a col·lectiu majoritari.