'Hem de conèixer el passat si volem entendre el present'

«No puc creure el que acabo de sentir. Se'm fa difícil imaginar que aquesta gent ho passés tant malament». Eva Escarmena té disset anys i estudia segon de batxillerat a l'IES Thos i Codina. «Què en sé de la Guerra Civil? Home... sé que hi havia dos bàndols però poca cosa més. A casa m'explicaven que en aquell temps havien de compartir un ou ferrat entre vuit perquè no tenien menjar». «Sí, a mi també m'han explicat alguna cosa similar», afegeix Jèssica Rico, companya de l'Eva. «La meva mare era molt petita i diu que sentia volar els avions però que en té un record molt vague», explica. «A mi m'interessa aquest tema», salta en Víctor. «Penso que conèixer el passat és necessari per entendre el present. He llegit algun llibre sobre què va passar entre el 36 i 39, a més de les batelletes que m'han explicat els meus pares i avis», afegeix.

Víctor Barroso té 15 anys, és dos anys més petit que l'Eva i la Jéssica, però el passat dia 28 es va agrupar amb els de segon de batxillerat per escoltar el testimoni de Lluís Martí Bielsa, president de l'Amical d'Antics Guerrillers Espanyols a França.

Jornades sobre la Guerra
Aquesta era una de les conferències que formen part de les jornades sobre la Guerra Civil i Franquisme, que l'Institut ha celebrat durant els dies 27, 28, 29 i 30 de març. Segons Joan Ferreras, cap del departament d'història del centre, l'acte té l'objectiu de recuperar la memòria històrica a partir de l'experiència personal dels testimonis i el treball dels alumnes. «És molt fort... aquest senyor ha arribat a menjar cucs i beure aigua del mar per poder sobreviure. No sé com va aguantar», diu l'Eva. «Els llibres ens expliquen els fets polítics, l'estratègia de cada bàndol, els efectius que van morir però no expliquen les peripècies que van haver de fer els joves d'aquella època», afegeix la Jéssica.

Amb una mirada complaent i un somriure permanent als llavis, Martí Bielsa va mantenir l'aula en silenci durant més d'una hora explicant el seu cas. Després de lluitar en el bàndol republicà, el van destinar als camps d'Argelés, Agde, Barcarés i Saint Ciprien, a França. Va participar a la resistència francesa i va formar part de l'exèrcit com a oficial. L'any 1946, en tornar a Espanya va ser detingut i va passar sis anys a les presons d'Ocaña, la Model i Burgos.

El seu colpidor testimoni va commoure els alumnes, que en acabar la conferència, li van demanar sobre la convivència en els camps de concentració, i sobre si creu que la democràcia instaurada avui és la correcte. Segons l'exguerriller, l'Amical espera rebre algun dia una disculpa per part del govern francès pel mal tracte que van rebre els espanyols als camps i d'altra banda, s'ha mostrat escèptic amb el sistema democràtic d'avui perquè «ja va començar amb molt mal peu».