‘Hem d’explicar als nouvinguts quines són les nostres tradicions’

El final del primer trimestre del curs a les escoles de primària està indivisiblement associat a les festes nadalenques. Qui més qui menys, tots els centres escolars aprofiten aquestes dates per fer activitats de classe i treballs en grup relacionats amb el Nadal: els infants aprenen poemes i cançons nadalenques, decoren les aules i el vestíbul de l'edifici, guarneixen l'arbre de Nadal, caguen el tió o fan un pessebre. Un conjunt d'activitats que serveixen tant per fomentar el treball col•lectiu com per aprendre les tradicions catalanes al voltant d'aquestes festivitats.

En els últims anys, però, amb l'arribada massiva d'alumnes immigrants d'altres cultures i en ple debat sobre la laïcitat de l'escola pública a Catalunya, s'ha posat en dubte la idoneïtat de celebrar una festa d'arrel cristiana als centres educatius públics. A Mataró, enguany algunes escoles segueixen mantenint la majoria de tradicions nadalenques, mentre que altres opten per celebrar aquesta festivitat amb un ús més contingut de la simbologia religiosa.

Sobre la necessitat del debat
El director de l'escola Anxaneta, Martí Casares, explica que cal anar amb compte per no ferir sensibilitats. “El tipus de coses que fem, com el pessebre que fan els alumnes d'educació infantil, cagar el tió o aprendre poemes i cançons nadalenques no les fereixen”, assegura. Casares considera que és normal que existeixi un debat respecte a les celebracions nadalenques a les escoles, ja que “estem vivint un xoc cultural molt important”, però està convençut de què les diferents confessions religioses estan trobant la manera de conviure. “És fantàstic veure a nanos magrebins cantant nadales en català sense cap problema”, apunta el director del centre.

“Crec que aquest debat no ve al cas i és una pèrdua de temps”, constata per la seva part Antònia Duran, que dirigeix del centre concertat Sol Ixent. A aquesta escola s'ha celebrat el Nadal tota la vida amb motius tradicionals d'aquesta festivitat, i enguany continuen fent-ho. Els nens i nenes fan el pessebre, decoren l'arbre, s'aprenen poemes i cançons nadalenques i guarneixen les classes amb treballs dedicats al Nadal. “Vivim la festa perquè creiem que s'ha de conservar la tradició”, explica Antònia Duran, qui assegura que “mai hem tingut problemes amb ningú de l'escola”, a pesar de què el col•lectiu d'alumnes és de variada cultura i procedència.

Hi ha alternatives
El vestíbul de l'escola Rocafonda, en canvi, ja fa temps que per Nadal no es guarneix amb el pessebre. La directora del centre, Anna Gallart explica que “ara simplement ni ens plantegem posar-lo, encara que se senti parlar del tema”. Tot i que obviïn la figura del pessebre, el Nadal se segueix celebrant a l'escola Rocafonda: els nens i nenes representen ‘Els Pastorets', una obra de teatre en la qual hi participen tots els alumnes independentment de la seva cultura i confessió religiosa. A més, els alumnes també aprenen poemes nadalencs (s'intenta introduir-hi una certa varietat per tal què no tots siguin de temàtica catòlica), i decoren les parets de l'escola, però es limiten a fer-ho amb temes tan hivernals com la pluja, la neu i el fred. “Sempre expliquem als pares nouvinguts com es tracten aquests temes a l'escola”, explica la directora.

Aquest anys, tampoc hi ha pessebre a l'escola Camí del Mig, tot i que en altres cursos sí que se'n havia fet. Aquest Nadal, el vestíbul d'aquesta escola del barri del Pla d'en Boet té un decorat marí, un gran banc de sardines en el qual cada peix (cada classe n'ha elaborat un) porta un missatge de bons propòsits. Això si, a dalt de tot hi brilla un estel de Nadal. “Va ser una proposta del cicle d'educació infantil, i a tots ens va semblar bé”, explica la Mercè Juan, directora de Camí del Mig. Però, al igual que les altres escoles, el centre sí que manté altres tradicions nadalenques. A l'aula s'aprenen poemes, els alumnes canten nadales als seus companys de curs i fan postals de felicitacions de Nadal per als seus familiars. Mercè Juan explica que aquest tipus d'activitats es porten a terme, més que per una qüestió religiosa, per “la necessitat d'explicar als nouvinguts quines són les nostres tradicions. Si no ho fem des de l'escola, tots els nanos acabaran adoptant la figura del Pare Noel”.

Multiculturalitat i convivència
Amb plastilina, cartolina i cartró, els nens i nenes de l'escola Tomàs Vinyas han confeccionat el pessebre que ara adorna el vestíbul de l'edifici. També faran cagar el tió, i els més petits representaran, com cada any, l'obra ‘El caganer'. La Montserrat Moreno, directora de Tomas Vinyas, reitera el discurs d'altres escoles: “són activitats que fem per tradició, no pel seu sentit religiós”. Moreno recorda que “també es treballen a l'aula altres festivitats religioses, com el Ramadà o l'any nou xinès” i que al centre hi ha una comissió de cultura i convivència que vetlla per la bona relació entre els pares i alumnes de diferent cultura i confessió religiosa que conviuen a l'escola.

A l'escola Germanes Bartomeu tampoc s'ha fet el pessebre, “però si qualsevol alumne en parla a classe, tractem el tema sense cap problema”, explica la directora del centre, Virgina Serra. Les tradicions nadalenques es respecten de la mateixa manera que altres festivitats, en una escola de primària en la qual ja fa molt de temps que hi conviuen nens i nenes d'orígens variats. Els alumnes d'aquesta escola, tot un exemple de multiculturalitat, enguany no han tingut cap problema per anar tots junts i agafats de la mà a cantar nadales per un programa de Televisió de Mataró.