Pere Carles (Mataró, 1970) és advocat. Fins ara era el representant d'Òmnium Cultural a la junt de patrons de la Fundació Iluro, i secretari de l'entitat. Des d'aquesta setmana n'és el president, en substitució de Rafael Montserrat, que va plegar ara fa un mes per "motius personals". "La seva decisió no ens va agafar fora de joc, ja havia anunciat que només hi seria per un temps i aquest any i mig ha estat força dur", explica Carles. El nou president assegura que els reptes de l’entitat a partir d’ara són “estar al costat de la cultura i de les entitats assistencials de la ciutat”.
La Fundació es va posar en marxa a l’abril de 2013, com a entitat privada creada per gestionar el patrimoni de l’Obra Social de l’extinta Caixa Laietana. Entre aquest patrimoni hi ha equipaments clau a la ciutat, com són l’Ateneu, la Biblioteca Popular o la Casa Coll i Regàs. 18 mesos després, es produeix el primer relleu al capdavant de la Fundació. “Ha estat una etapa molt intensa, amb moltes qüestions complexes a resoldre”, destaca Carles. Controlar la comptabilitat, posar ordre al nombrós patrimoni i concretar amb la Generalitat tots els serrells jurídics a l’entorn de la nova Fundació ha estat una feina poc visible i menys agraïda encara, que Montserrat ha assumit amb el desgast que comporta. Això ha fet, segons el nou president, que després d’aquesta primera etapa Montserrat decideixi plegar veles.
L’etapa s’ha tancat amb la cessió de l’Espai Gatassa a l’Ajuntament. A partir d’ara, s’obre una nova fase liderada per Carles. “Ara toca establir un pla estratègic, continuar amb la reordenació patrimonial de l’entitat i clarificar els recursos que disposem per a la nostra activitat”, assegura. Carles constata que volen “ser una entitat de referència a Mataró, implicada en el teixit social tant en el perfil cultural com en l’assistencial”. Pel que fa al primer, es refereix a l’activitat de l’Ateneu, que s’ha mantingut constant amb exposicions i actes, i de la Biblioteca, amb un futur encara pendent de resoldre. Semblava que la integració a la xarxa de biblioteques de la Diputació era imminent, però de moment no s’ha concretat. “Hem de veure quina mena de col·laboracions amb tercers, principalment del sector públic, ens poden donar més potència i optimitzar el funcionament”, apunta el president, encara sense concretar quina via se seguirà.
"Ja no som la caixa"
En l’àmbit assistencial, la Fundació Iluro espera continuar amb la seva col·laboració amb entitats com Càritas, el Menjador de Sant Joaquim o la Fundació Maresme. “Tot això ho farem en la mesura del possible, ja no som la caixa”, matisa Carles, recordant aquells anys anteriors a la crisi on tota mena d’organitzacionns i entitats trucaven a la porta de l’entitat d’estalvis a la recerca de patrocinis, convenis, suports econòmics i el que fes falta. Avui en dia, la Fundació es financia amb els ingressos que li generen els immobles i altes actius que ha heretat. Per exemple, les oficines que té llogades a l’edifici de la plaça de Santa Anna. El pressupost vigent de la Fundació és d’un milió d’euros.
-
Les frases de Carles
- “Aquest primer any i mig ha estat una etapa molt intensa, amb moltes qüestions complexes a resoldre”
- “Ara toca establir un pla estratègic, continuar amb la reordenació patrimonial de l’entitat i clarificar els recursos que disposem”
- “Volem ser una entitat de referència a Mataró, implicada en el teixit social tant en el perfil cultural com en l’assistencial”
- "Continuarem amb el nostre suport a les entitats però en la mesura del possible, ja no som la caixa”
-
Comentaris